Un tracte suau

Un relat de: TerricheT
Un tracte suau

Assegut en el sofà del saló davant la llar de foc apagada i a tocar de l’Anna que llegeix capficada, el Pol amanyaga distret una suau pota de conill. L’últim dia de l’any se li ha fet llarg, tancat a casa. Si, ha sortit una estona aquest matí per anar a la farmàcia, li calien les gotes d’un xarop singular que els hi ha receptat un metge amic.
—Dues gotes per sopar! —els avisà.
Observa el saló farcit de records. Han fet mil viatges arreu del món; per parets o prestatges de tot el pis, s’exposen amulets i altres andròmines tribals de tants llocs visitats. Pensa que aquella fal·lera de joventut va acabar sent un neguit vital.
Ella el veu distret, mirant els racons amb calma. Deixa el llibre a la tauleta i agafa el cava. Omple una copa i li dona a ell.
—Amor —diu ella—, són gairebé les dotze, s’acaba el viatge!
Ell l’accepta i espera que ompli l’altra. L'enlaira, agafant la copa pel coll, atent al dringar harmònic. Ella no es fa esperar, arriba el suau xoc dels cristalls i junts en silenci sepulcral senten el ressò melodiós, mirant-se l’un a l’altre els ulls brillants.
Tenen el raïm preparat. Han encès la ràdio, no volen distraccions visuals. Avui els cal reviure els records i, en un segon, veure’ls passar. La locutora els avisa; aviat sonaran els quarts que anticipen les dotze campanades.
Deixen les copes i agafen els platets de fruita. Es miren i somriuen, tot i que no els agraden els comiats. Tanmateix, aquesta nit tot serà diferent. Dirien que la vida els ha anat bé; han sabut sobreviure en harmonia, envoltats de família i bons amics, com el metge. És la primera vegada que passen el Cap d’Any sols. Han volgut viure'l així.
Oïda l’última campanada es besen. Han posat un rajolí d’aquell xarop en el cava i s’ho prenen d’un glop. Quan ella reposa el cap a l’espatlla d’ell i li aferra les mans, sent el tacte suau de la pota de conill.
Mirant els tions extingits acluquen els ulls. Han decidit marxar junts; el mal eixut que ell congria no els ha d’esguerrar l’últim viatge.

Comentaris

  • Molt bo[Ofensiu]
    Fidel Català | 26-01-2023

    No sempre comento els relats teus, però aquest cop ho crec necessari. M'hauria esperat a la decisió del jurat per saber si passa ronda, i espero que ho faci, el relat.
    Observo com, en quasi tots els paràgrafs, d'una manera subtil ens parles de la mort, del final vital.
    ...la llar de foc apagada...
    Últim dia... tancat a casa...
    Silenci sepulcral...
    Reviure els records (...) i veure'ls passar...
    ...no els agraden els comiats...
    ...quan ella reposa el cap...
    ... els tions extingits...

    De fet, sols he vist una paraula,"viure", però que ens ho dius com comiat, també, com una decisió final.
    Bé, que m'ha agradat, que vols que et digui, TerricheT, et felicito. Potser no és el millor relat del món, però ja vas fent passes per anar a millor.

  • Ben escrit. [Ofensiu]
    Atlantis | 16-01-2023

    Un relat molt ben escrit de un tema delicat i transcendent.

  • tot acaba[Ofensiu]
    marialluïsa | 14-01-2023 | Valoració: 10


    i malgrat la decisió presa de manera conjunta, ell s'assegura que l'amulet faci la seva servitud.
    Un ritme i un llenguatge molt ben triat descriu l'escena de manera cerimoniosa, com el ritual de cap d'any es mereix. Un molt bon relat amb opció a premi. Molta sort!

  • M'ha impressionat...[Ofensiu]
    llpages | 14-01-2023 | Valoració: 10

    l'elegant i exquisida manera com has tractat el tema d'un suïcidi col·lectiu, està molt ben escrit, el ritme en què vas conduint al lector fins al desenllaç final és excel·lent. Davant d'un destí voluntari tan sense marxa enrere com el que planteges, la pota de conill entenc que deu ser per a que tot succeeixi com s'ha planejat, sense sorpreses de darrere hora, déu-n'hi-dó... Bravo, Terrche T!!

  • Delicada....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 14-01-2023 | Valoració: 10

    i entendridora l'escena de l'últim viatge rememorant la vida que han dut plegats. Un relat escrit amb una sensibilitat exquisida.

    Enhorabona i sort.

    Rosa.

  • Colpidor[Ofensiu]
    Marina i punt | 13-01-2023

    Descriptiu, vas preparant el terreny, ens vas conduint amb elegància i vas creant curiositat cap al sorprenent desenllaç. El tema del relat prou delicat, només una pinzellada, suficient.
    Molta sort en el concurs, a mi, m'ha agradat molt.

    Salutacions

  • Amb tacte[Ofensiu]
    Prou bé | 13-01-2023

    Has tractat un tema d'una enorme trascendència: qui se n'anirà primer?
    Quan una parella com la protagonista del teu relat pensa en això, decideix!
    Han tingut sort del metge amic!
    Sort per a tu en el concurs!
    Amb total cordialitat

  • Bon final[Ofensiu]
    Cesca | 13-01-2023 | Valoració: 9

    La pota de conill els ha ajudat a tenir una bona vida i acariciant-la emprenen junts l'últim viatge. Quina imatge més suggestiva.
    Molt bon relat. Enhorabona. Sort.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.

    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de TerricheT

TerricheT

18 Relats

132 Comentaris

10817 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
La fantasia és la música dels sentits, la realitat és la música del desconcert.
El desconcert és l'orquestra del caos, en el caos trobarem la melodia.


Sigues fantàstic, amic meu.
B.L.

Moltes vegades, els meus relats cerquen un cert aire de la mitologia, i si pot ser, la nostrada.


El meu nom l'he triat per fer homenatge a l'autor de fantasia Terry Pratchett, creador del MónDisc. No el llegiu terriche-T és TerricheT, tot seguit. La T majúscula final és sols una imatge que tanca el cercle, com el seu Món Disc.