El sinistre inoportú

Un relat de: TerricheT
El sinistre inoportú

Obro bé els ulls per afrontar allò que no és visible. Tanmateix, ja fa dies que m’acompanya la mateixa sensació que em puja del pit fins a quedar-se arrapada a la jugular. Durant un instant soc conscient d’una presència, tot i no veure res tangible.

Sempre s’ha dit que això són manies, i que tot allò que envolta aquest neguit és fruit de decisions mal encertades; segur! Qui no pren alguna vegada una decisió desencertada? Alguns diuen que és un fat que un mateix es va llaurant, dia a dia. També et pot fer seu per creences errònies que perverteixen el senderi, o per camins mal triats. Puc escollir l’excusa que més em convingui, tot per no sentir-me enganyat. Mentre no volia confirmar-ne l’existència sabia que acabaria per fer tard si volia evitar-ho, cosa que també és possible, segurament sí.

No puc creure’m infal·lible, és difícil controlar totes les peces del tauler. Això no obstant, qui vol viure en el patiment? Aquest sinistre inoportú el sento com si fora un vampir que em xucla la sang, i que vol fer-ho eternament. És un no mort que mai no es cansa de perseguir-me. Algú sabria dir-me com evitar aquesta presència etèria? Si es tractés d’un dia malaguanyat, encara ho podria suportar, no obstant això, fa dies que dura i no em sé treure la llufa del damunt, demanant-me el motiu; per què estic malvivint per culpa d’aquest infortuni?

He estat amb els ulls oberts, ben oberts! Sempre miro què trepitjo, amb qui em creuo, amb qui parlo. Mai a ningú li he denegat l’ajut. No recordo cap mala paraula, ni un malentès amb cap persona, animal o cosa. I ara tothom em gira l’esquena. Em defuig! No us diré que l’últim qui va intentar ajudar-me, ara fa repòs en una habitació d’hospital. Encara sort!

Per què aquest ominós tràngol em domina?, per què m’ha fet seu?
Qui conegui el remei, si us plau, us ho demano de genolls; ajudeu-me!

Comentaris

  • Inquietant[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 03-05-2023

    El monòleg intern va creant una atmósfera inquietant, sinistre, angoixant... pobre personatge, com pateix!
    Veig que encara no has penjat el relat d'aquest mes, et dono aquí les gràcies pel teu comentari al meu metaliterari del 13 (l'adjectiu és teu).
    Entre els lectors, hi ha qui el pesca a la segona, qui a la tercera i qui deu pensar: l'EViladoms s'ha equivocat de tema!
    Potser l'he enviat massa aviat, peco d'impulsivitat quan penso que ja el tinc. Però escric per divertir-me i, de totes maneres, aquest curs el jurat no ha fet massa cas dels meus escrits.

  • neguit[Ofensiu]
    Atlantis | 22-04-2023

    Un neguit que t’entra per dins sense saber què és ni perquè? A mi també m’ha passat de vegades. No té remei. Si de cas unes respiracions profundes o anar a cal metge que et doni un ansiolític.

  • Amb prudència[Ofensiu]
    Marina i punt | 20-04-2023

    Volia comentar-te que m'agrada el teu relat, bé, en general, gaudeixo llegint tot el que per aquí escrius. Ara bé, tampoc voldria que te n'alegressis massa no fos cas que em posés en contra aquesta presència i ho acabés pagant car.

    Salutacions i bona diada de Sant Jordi

  • Vés al metge[Ofensiu]
    Prou bé | 20-04-2023

    El que et passa s'assembla molt a una angina de pit. Avís afortunat per tal de posar-hi remei i no acabar amb un infart. Res esotèric t'amenaça!
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Foto de perfil de TerricheT

TerricheT

26 Relats

196 Comentaris

18585 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
La fantasia és la música dels sentits, la realitat és la música del desconcert.
El desconcert és l'orquestra del caos, en el caos trobarem la melodia.


Sigues fantàstic, amic meu.
B.L.

Moltes vegades, els meus relats cerquen un cert aire de la mitologia, i si pot ser, la nostrada.


El meu nom l'he triat per fer homenatge a l'autor de fantasia Terry Pratchett, creador del MónDisc. No el llegiu terriche-T és TerricheT, tot seguit. La T majúscula final és sols una imatge que tanca el cercle, com el seu Món Disc.

Deixo espai als meus altres perfils, en aquest, poca producció afegiré.