Joan Colom

290 Relats, 750 Comentaris
83616 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92

Últims relats de Joan Colom

Últims comentaris de l'autor

  • Joan Colom | 24-02-2024

    Quan no són faltes d'ortografia, són relacions mal expressades. On diu:

    —Siguin cinc membres correlatius de la successió de base: la Successió de Fibonacci o d'una successió tipus Fibonacci qualsevol. Anomenant a i b els dos primers, tenim:
    primer membre SB: a
    segon membre SB: b
    tercer membre SB: a+b
    quart membre SB: b+a+b = a+2b
    cinquè membre SB: a+b+a+2b = 2a+3b
    Si ara en formem la successió dependent primera:
    tercer membre SD1: a+a+b = 2a+b
    quart membre SD1: b+a+2b = a+3b
    cinquè membre SD1: a+b+2a+3b = 3a+4b
    comprovem que el cinquè membre SD1 és igual a la suma del tercer i el quart: (2a+b)+(a+3b) = 3a+4b, és a dir que la successió dependent és tipus Fibonacci. Ho veurem més clar alineant horitzontalment els membres d'ambdues successions:

    S. de base: ··· a ··· b ··· a+b ··· a+2b ··· 2a+3b

    S. dependent primera: ···· 2a+b ··· a+3b ··· 3a+4b


    hauria de dir:

    —Siguin cinc membres correlatius de la successió de base: la Successió de Fibonacci o d'una successió tipus Fibonacci qualsevol. Anomenant a i b els dos primers, tenim:
    primer membre representat SB: a
    segon membre representat SB: b
    tercer membre representat SB: a+b
    quart membre representat SB: b+a+b = a+2b
    cinquè membre representat SB: a+b+a+2b = 2a+3b
    Si ara en formem la successió dependent primera:
    primer membre representat SD1: a+a+b = 2a+b
    segon membre representat SD1: b+a+2b = a+3b
    tercer membre representat SD1: a+b+2a+3b = 3a+4b
    comprovem que el tercer membre representat SD1 és igual a la suma del primer i el segon: (2a+b)+(a+3b) = 3a+4b, és a dir que la successió dependent és tipus Fibonacci. Ho veurem més clar alineant verticalment els membres homòlegs d'ambdues successions:

    S. de base: ··· a ··· b ··· a+b ··· a+2b ··· 2a+3b

    S. dependent primera: ···· 2a+b ··· a+3b ··· 3a+4b

  • Joan Colom | 15-02-2024

    Arribo tard, però si hagués estat més puntual no sé pas si l'hauria encertada: sóc molt dolent endevinant endevinalles.

  • Joan Colom | 07-02-2024

    Haig de confessar que l'humor per acumulació no és el que més m'agrada, potser perquè ultrapassa la freqüencia de gags per minut de lectura que sóc capaç d'assimilar, però cal reconèixer la teva inventiva (i em pregunto per què no has enviat abans una versió reduïda del relat al Concurs ARC de febrer: els malnoms) i la teva habilitat per mantenir un ritme frenètic. M'imagino la "Dansa del sabre" com a música de fons.

  • Joan Colom | 06-02-2024 | Valoració: 10

    Me n'havia oblidat.

  • Joan Colom | 06-02-2024

    No acostumo a valorar els relats d'autor, però aquest s'ho val, i amb un 10. Després d'haver-lo llegit, amb el comentari de Kefas que el complementa molt bé, un se sent temptat de cridar "Reaccionaris de tot el món, uniu-vos!" i "Visca la Internacional Obscurantista!".

    Passant a un altre relat teu, "Lo riu de la nostra vida", participant al RepteClàssic DCCLXIX, crec que hauries de fer com fem la majoria de concursants: penjar-lo a la pàgina d'autor, tant aquest com els que m'agradaria que hi seguissis enviant; d'aquesta manera el posaries a disposició de relataires que et llegeixen però que no acostumen a visitar el Fòrum.

    Per cert, en "Lo riu de la nostra vida" hi ha una frase, "Mai es podrà saber com uneixen la tristor i l’alcohol", que m'ha colpit. Si un dia em sento prou valent per fer-ho, escriuré un relat biogràfic i catàrtic que bé es podria titular "Dies de vi i roses".

  • Joan Colom | 06-02-2024

    Igual que l'obra més popular d'Il prete rosso, el teu relat descriu de forma vívida, valgui la redundància atès el títol, la quinta essència de les Quatre Estacions de l'any.

    El sobrenom "Els Dotze Apòstols" del meu relat participant al Concurs ARC suposo que se'm va ocórrer perquè l'hauré sentit més d'un cop, referit a un conjunt de dotze persones. Ignorava això dels dotze edificis alts, camí de Terrassa. De fet, l'última vegada que vaig anar a Terrassa en cotxe crec que va ser un vespre de 1997, a una sessió del Festival de Jazz. Després hi havia anat algun cop, a reunions del Departament d'Expressió Gràfica a l'Enginyeria de la UPC, però sempre en tren.

  • Joan Colom | 04-02-2024 | Valoració: 10

    Ostres Pedrín, si no arriba a ser per la teva inesperada intervenció com a concursant al RepteClàssic DCCLXIX (LA VIDA), amb el relat "Lo riu de la nostra vida", amarg i desesperançat com no acostumaves a escriure'ls, no m'hauria assabentat de la gloriosa reaparició a la teva pàgina d'autor, després d'any i mig d'absència. I ja fa dos mesos...

    Em tranquilitzo en adonar-me que has recuperat l'habitual registre de cinisme educat. Després d'haver deixat clar que "la querida" era el terme cortès per referir-se a l'amistançada, d´ús corrent entre la burgesia decimonònica, em queda el dubte d'on queda "la fulana", òbviament més vulgar. És posterior en el temps o era l'equivalent a "la querida" entre les classes populars, treballadora i petita burgesia?

  • Joan Colom | 02-02-2024

    Gairebé tot el que ens envolta és, directament o indirecta, fruit de l'amor. Tot i no entendre de poesia, crec que és el que has volgut expressar. La rancúnia i l'odi només deixen cendres.

  • Joan Colom | 31-01-2024

    El teu conte m'ha remogut records. El meu pare no portava llepolies a la butxaca de l'abric, però sí que un vespre, en arribar a casa, em va deixar damunt del llit un cadellet negre. Jo tenia nou anys, era al llit amb angines i aquella nit gairebé no vaig dormir perquè el gosset no parava de somicar i jo pensava que se'm moriria.

    Aquell cocker spaniel, que li havia costat a mon pare 500 pessetes (500 pessetes de l'any 1956!) en una botiga del carrer Petritxol, de Barcelona, va ser el més semblant a un germà que vaig tenir.

  • Joan Colom | 09-01-2024

    Un poema molt sensorial. Els meus despertars són més prosaics i els esmorzars més frugals, però la força de les paraules ben triades aconsegueix que me'ls pugui fer meus.

  • Joan Colom | 09-01-2024

    Els camins del Senyor són infinits. Mira per on, els dinou dies que ens has fer esperar per convocar el NanoRepte 1071 et seran parcialment condonats per aquest relat que presentes al Concurs ARC (tot i que, al meu parer, no supera la delicadesa dels quatre haikus encadenats del precedent, "Només veiem el que la llum ens permet veure") i del presentat al RepteClàssic DCCLXVII (que, en comptes d'"Anàlisi", crec que hauries d'haver titulat "Microrelat epistolar").

  • Joan Colom | 09-01-2024

    Agraïment a Llpagès i Rosa Gubau per les vostres injeccions de moral.

    També a Kefas, per la immerescuda comparació amb Alexandre Deulofeu. Si això de la matemàtica de la literatura té a veure amb les nanoocurrències "A la meitat de l'edat mitjana" i "Tres valors en tres sistemes", que en realitat són endevinalles, heus ací les respostes:

    Què té a veure l'any 2024 amb Sant Adrià del Besós?
    L'any 1012, que numèricament és la meitat de 2024, va néixer aquesta població, amb la construcció de l'església parroquial en el marge esquerre del riu Besós.

    Què tenen de particular els nombres 7E7, 2024 i 11111101001?
    7E7 és 2023 en sistema hexadecimal i 11111101001 és 2025 en sistema binari. Així que la particularitat dels nombres 2023, 2024 i 2025 és que són correlatius.

  • Joan Colom | 24-12-2023

    Molt bona, aquesta sàtira nostrada de la proliferació de concursos, amb premis i categories, arreu: des del món de l'esport als festivals cinematogràfics.

    No ho diguis massa alt, això dels concursos de fer cagar el tió, que algú ho posarà en practica. Hi ha gent per a tot.

  • Joan Colom | 17-12-2023

    Sóc un home bastant rutinari, que quan una cosa li agrada no se'n cansa. Una de les meves rutines és el desdejuni amb codonyat. Potser fa trenta anys que un dia se'm va ocórrer fer-me tres minientrepans amb sis maries integrals i tallets prims de codonyat entre maria i maria, i encara segueixo fent-m'ho, abans de sortir de casa i prendre un cafè amb llet al bar més proper.

    L'àvia paterna era de Lleida ciutat, tot i venir a Barcelona, amb pares i germans, a principi del segle XX. Curiosament, el meu pare va viure el final de la guerra a les terres del Segre, com a sanitari, i després, com a presoner. En el teu relat parles de cucs negres que trobaves en alguns codonys i les associacions que et duien, perquè en aquells indrets s'havien lliurat ferotges batalles i en el subsol devien reposar molts soldats anònims. També molts soldats havien quedat sense enterrar a les vores del riu. En el relat "Aquella pobre calavera" (20-06-2023) explico una història una mica macabra, relacionada amb aquest tema.

  • Joan Colom | 17-12-2023

    Em considero un negat per a la poesia però aquest poema se m'ha fet entenedor i alhora emotiu, i traspua veritat.

    He contestat amb un altre autocomentari (no t'espantis: molt més curt que el primer) el teu tercer comentari al meu últim relat "Temprar i trempar".

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor