Joan Colom

414 Relats, 1171 Comentaris
142054 Lectures
Valoració de l'autor: 9.76

Últims relats de Joan Colom

  • Edward Hopper (1882-1967).

    Joan Colom - 23-05-2025 - 34 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Estic llegint la novel·la "Estiu", de Josep Vicent Miralles. La portada del llibre, editat per DRASSANA, reprodueix la part central del quadre "Sea Watchers", pintat per l'artista estatunidenc Edward Hopper en 1952. més

  • Vint nanoocurrències de TEMA LLIURE, AMB CASTELLANADES O HIPERCATALANADES.

    Joan Colom - 17-05-2025 - 301 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Vint nanoocurrències de TEMA LLIURE, AMB CASTELLANADES O HIPERCATALANADES, ordenades alfabèticament. més

  • El restaurant "Mena Rojas".

    Joan Colom - 17-05-2025 - 123 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Són pencaires com ells sols. Per primera vegada des que hi anava, l'agost de 2024 es van prendre divuit dies de vacances. Fora d'això, el restaurant és obert tot l'any de dilluns a diumenge, amb comptadíssimes excepcions. més

  • Habemus papam et mamam!

    Joan Colom - 11-05-2025 - 371 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Tot i no ser creient, vaig celebrar la fumera blanca. més

  • Girar-se com un mitjó o com un guant?

    Joan Colom - 06-05-2025 - 149 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    De vegades hi ha frases fetes que millorarien amb un lleuger retoc, entenent millorar en el sentit de guanyar en rigor. més

  • Dels ocellets a la inquietud.

    Joan Colom - 04-05-2025 - 124 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    A les dues, baixant a peu per l'escala per anar a dinar, em vaig trobar uns veïns que pujaven i els vaig preguntar si l'apagada afectava tot el barri. Em van contestar que s'havien pogut comunicar amb uns coneguts, abans del silenci definitiu, i que afectava a tota Espanya i part d'Europa. més

  • "Parenostre" (Manuel Huerga, 2025).

    Joan Colom - 02-05-2025 - 121 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 10 minuts

    Igual que amb la Viquipèdia tothom pot passar per erudit (bé, no tothom, perquè cal saber on buscar), utilitzant Filmaffinity tots podem passar per cinèfils. més

  • Impressió, sol de tarda.

    Joan Colom - 02-05-2025 - 99 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Recordo que, de nen, no podia suportar les tardes, fora al carrer: fins que no es feia fosc, aquella llum groguenca que declinava em produïa malenconia, m'encongia l'ànima. més

  • Trenta nanoocurrències sobre GRAPA.

    Joan Colom - 29-04-2025 - 99 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Trenta nanoocurrències sobre GRAPA, ordenades alfabèticament. Sense establir precedent, he augmentat en un 50% el nombre de nanoocurrències habitual, per compensar la inactivitat deguda sobretot al llarg termini per a la presentació de textos en la convocatòria del NanoRepte 1105: CREU. més

  • Teràpia i morositat.

    Joan Colom - 25-04-2025 - 140 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Per als qui escrivim a RC com a teràpia ocupacional, bàsicament, la prodigalitat dels terminis establerts per a l'admissió de textos a concurs en els reptes del Fòrum, és una mala cosa, sigui dit això amb tota la consideració deguda als convocants d'aquests reptes. més

  • Gossos.

    Joan Colom - 24-04-2025 - 235 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Si heu llegit els meus relats, segurament sabreu que sóc fill únic i que, en compensació de no tenir germanets, els pares em van comprar un cocker perquè estava enamorat de tots els gossos del barri. més

  • Comptant morts.

    Joan Colom - 23-04-2025 - 91 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Darrerament, se m'han presentat dues ocasions de matar dos pardals d'un tret: aprofitar un relat per a un concurs del Fòrum i aprofitar un comentari per bastir part del present relat. més

  • Si Rnbonet m'ho confirma,

    Joan Colom - 19-04-2025 - 152 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Si Rnbonet m'ho confirma, el País Valencià (oficialment, Comunitat Valenciana), a diferència dels altres dos territoris de parla catalana amb govern autonòmic, Catalunya i Balears, és l'únic que ha tingut presidents exclusivament castellanoparlants. més

  • Reflexions pasquals d'un descregut.

    Joan Colom - 17-04-2025 - 159 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Òbviament, això que Déu creà l'home a la seva imatge i semblança és una tergiversació: fou l'home, qui va crear Déu a la seva imatge i semblança, i en conseqüència el creà capriciós i rancuniós. més

  • Tal faràs, tal trobaràs.

    Joan Colom - 13-04-2025 - 141 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Unes orelles d'ase, orelles de burro o orelles de ruc són una mena de barret, de vegades punxegut, que pot dur un parell d'apèndixs simulant unes orelles que suposadament són les d'un ase. més

Últims comentaris de l'autor

  • Joan Colom | 24-05-2025

    A RC de vegades passen coses estranyes. Fa tres dies que vaig enviar un relat, de menys d'un minut de temps de lectura estimat, que tot seguit reprodueixo:

    Sense títol.

    El primer ministre israelià Yitshaq Rabin, Nobel de la Pau 1994 junt amb Iàssir Arafat i Ximon Peres, morí assassinat per un ultra jueu en 1995.

    L'actual primer ministre israelià Binyamín Netanyahu probablement viurà molts anys i morirà al llit.


    Un relat que vaig enviar posteriorment, "Edward Copper (1882-1987)", ja ha estat publicat, però no pas encara el relat "Sense títol", que figura a la llista "Relats Pendents de Joan Colom".

  • Joan Colom | 21-05-2025

    Hem de sentir vergonya de pertanyer a l'espècie Sapiens.

    En 1936, brigadistes de tot el món van venir a jugar-se la vida per una causa justa. Avui ningú no ha anat a Gaza a jugar-se la vida. Perdó, sí: un grapat de metges i periodistes.

  • Joan Colom | 21-05-2025

    Algunes hipercatalanades es basen en complicar innecessàriament i equivocadament algunes expressions, perquè semblin "més catalanes":

    Les de "Concupiscència sacrílega" i "Santa paciència" consisteixen a complicar "comte" i "conte", respectivament, deixant-ho en "compte".

    La d'"El vestir d'en Pasqual" consisteix a complicar "tan extravagant", deixant-ho en "tant extravagant".

    I la de "No era l'únic" consisteix a complicar "entre altres honors", deixant-ho en "entre d'altres honors".

    En "Imitador", l'afany d'allunyar-se del castellà "se moría de risa" du a desvirtuar el verb pronominal d'"es moria de riure", deixant-ho en "moria de riure".

    En "Oblit", "no es va recordar que s'havia deixat el paraigua" (o "no va recordar-se que s'havia deixat el paraigua") es converteix en "no es va enrecordar que s'havia deixat el paraigua", versió defectuosa de "no se'n va recordar" (o de "no va recordar-se'n"), expressions que només haurien estat correctes si "s'havia deixat el paraigua" s'hagués explicitat prèviament, com en "s'havia deixat el paraigua i no se'n va recordar" (o "s'havia deixat el paraigua i no va recordar-se'n").

    Pel que vaig veient, alguns dels nanorelats presentats al NanoRepte 1107 juguen més amb l'ús de sinònims enrevessats, antiquats i gairebé obsolets de les paraules corrents.

  • Joan Colom | 19-05-2025

    En realitat he escrit aquest relat per donar compliment a la promesa amb què acabava el comentari al relat presentat (fora de concurs) per SrGarcia al RepteClàssic DCCCIII: "Aprofito l'avinentesa per aclarir [...] I també per anunciar-te un relat autobiogràfic, ambientat a València, amb valencians, 'xinos' i paella".

  • Joan Colom | 13-05-2025 | Valoració: 10

    Senzilles les set primeres estrofes, com set flaixos, set aspectes parcials.

    La vuitena posa en evidència el sistema, l'estructura que les relliga. En si mateixa ja és un poema.

  • Joan Colom | 12-05-2025

    Tot i ser jo més de gossos que de gats, el teu relat m'ha emocionat. Suposo que és pel sentiment que hi poses, en les descripcions.

    Aprofito per avisar-te que el teu relat "Reflexions post apagada", presentat al RepteClàssic DCCCIII: APAGADA 28/04/2025, té una extensió de 515 paraules, comptat amb els criteris habituals (nombre d'espais més u), o sigui que es passa de 15 paraules. Com que és molt poc, suposo que et serà fàcil arreglar-lo, però t'hauries d'espavilar perque només et queda avui i demà.

  • Joan Colom | 08-05-2025 | Valoració: 10

    Un relat ben estructurat, punyent sense caure en la sensibleria.

    Malauradament, això de viure al carrer i dormir en una caixa de cartró és una realitat tan estesa que n'estem insensibilitzats, com quan a les notícies de la nit, mentre sopem tranquilament, ens parlen de les decenes de civils morts aquell dia a la Franja de Gaza.

    Intueixo que la narració s'ubica en una població propera a Barcelona. Si en lloc d'això transcorregués a la gran ciutat, més deshumanitzada, probablement ni s'haurien intercanviat el "bon dia".

  • Joan Colom | 08-05-2025

    Sí, per als no creients el casament és una fórmula burocràtica perfectament prescindible... fins que necessites algun tipus d'ajut econòmic justificat en una relació estable de parella, com la viudetat, o en la situació de ser el beneficiari d'una herència, sobretot si el difunt tenia familiars. Crec que, fins a cert punt, si vols acollir-te a alguna subvenció pública, que en última instància paga el contribuent, és lògic que hi hagi constància pública de la relació en què es fonamenta la prestació. Si no, amb la quantitat d'espavilats que hi ha al país, sortirien candidats a percebre-la de sota les pedres...

  • Joan Colom | 06-05-2025

    Una dona forta, la Maria. No només fa front amb filosofi a les xacres de l'edat (amb els anys, quan no és un accident és alguna part del cos, que es rovella) sinó que sap adaptar-se a la manera de veure les coses d'una altra generació.

    Si no li hagués estat per l'ensopegada amb la catifa, probablement encara aniria a passar els matins en aquella caleta menorquina...

  • Joan Colom | 06-05-2025

    Amb dos marits que mai no han deixat d'estar enamorats i amb una amistat sòlida, de tota la vida, no cal buscar llums al final del túnel: la llum és la real, la del finestral.

    Com en moltes altres coses, la llum, encara que sigui artificial, només la trobem a faltar quan no en tenim: una bona lliçó, la del vint-i-vuit d'abril!

    En què devia pensar Goethe, quan va exclamar "Llum, més llum!", abans de morir?

  • Joan Colom | 04-05-2025

    Com ja deus imaginar, en el comentari precedent ha de posar "... un pèl curt".

    El fet d'haver ampliat l'extensió màxima, a la convocatòria, des de les habituals 400 paraules fins a 500, ha estat intencionat. La mínima, en canvi, es arbitrària: he posat 250 com hauria pogut posar 200 o no posar límit inferior. Però com que ho he fet s'ha de respectar, si no, qualsevol ho podría impugnar.

    Si creus que afegir 21 paraules al relat l'espatllaria, sempre tens l'opció d'escriure un epíleg, en cursiva, per diferenciar-lo, que posi alguna cosa com aquesta:

    Aquest relat és en part autobiogràfic i en part ficció. El xinès, la falsa japonesa i el valencià són personatges inventats. Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.

  • Joan Colom | 03-05-2025

    A la convocatòria del RepteClàssic DCCCIII (APAGADA 28/05/2025) tens un avís: el relat t'ha quedat un èl curt.

  • Joan Colom | 02-05-2025

    Molt ocurrent, aquesta versió nostrada de la llanterna d'Aladí. La llanterna ara és un porró, vull creure que un porró d'aquells gegantins que hi havia a dalt de tot de l'Ordal, abans d'arribar a Vilafranca (ignoro si encara hi són), i l'Aladí ara és un camioner forçut, capaç d'aixecar el porró amb un sol braç.

    La seva decisió sembla la més encertada... tret que s'ha oblidat d'un petit detall: que, tornat a néixer, fins que no arribés a la majoria d'edat no podria actuar lliurement, i mentrestant serien el pares els qui remenarien les cireres, decidint com havien d'invertir l'estalvi.

  • Joan Colom | 02-05-2025

    Molt ben tractada la situació, fins a la sorpresa final. A mí em recorda una expreriència que vaig viure, un agost de fa molts anys, a Platja d'Aro. Estavem dinant a l'interior de un restaurant però enganxats a les vidrieres, de manera que vèiem unes quantes taules de fora. En una d'aquestes, un grup de gent jove i riallera, que parlava italià. Quan estaven prenent-se el cafè, tot d'una van apretar a córrer cap a la platja. En honor a la veritat, crec que havien demanat plats més aviat baratets, com amanida i carn arrebossada.

    T'ho havia deixat escrit en la meva resposta a la teva intervenció, en el Fòrum, Resultats: Repte Clàssic DCCC-802. Però com que és probable que no treguis més el nas per allà, ho repeteixo aquí:

    A veure si ara es posa vermell.

    Per aconseguir aquest text acolorit, he escrit això:
    (font color="red")A veure si ara es posa vermell.(/font)
    on, en comptes del signe "obrir parèntesi", he usat el signe "més petit que", i, en comptes del signe "tancar parèntesi, he usat el signe "més gran que".

  • Joan Colom | 29-04-2025

    En resposta al teu comentari a "Trenta nanoocurrèncias sobre GRAPA", començaré reconeixent que l'espardenyada "quan es baixava de l'escenari", de la nanoocurrència "Cantant famós", és d'aquells pecats que en deien "contra l'Esperit Sant", que mai vaig arribar a entendre ben bé de què anaven però que devien ser molt grossos. Si no hagués passat la Pascua, encara hauria anat de flagel·lant en alguna processó.

    Dius que en alguna nanoocurrència no veus clara la relació amb els diferents significats de "grapa". La meva idea és que la polisèmia de la paraula s'obrís a signficats mes amplis, com ara els citats a "Exercici": atractiu, autoritat, carisma, ganxo, gràcia, magnetisme, poder de seducció, sex-appeal o simpatia, però admeto que, si no s'explicita incloent-hi la paraula, no sempre queda clara la relació.

    Opino, com tu, que tothom qui escriu a RC fa literatura, sigui en un gènere o altre. De fet, en incloure el gèneres Assaig d'una banda i Poesia de l'altra es trenquen els límits que estrictament identifiquen la paraula Relat amb Narració: relació d'uns fets, a càrrec d'uns personatges, que se succeeixen al llarg del temps. Però, com et deia fa un parell de dies, en resposta a un altre comentari, anant al Fòrum i entrant en la intervenció "Per a Relataires.Validadores, a propòsit d'un relat no publicat" (24/04/2025), ja es veu que no tots a RC ho veuen així.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor