Kefas, em titlles de superficial i crec que no ets just, si més no en aquest cas. He observat que alguns convocants/àrbitres del RepteClàssic comencen els comentaris als textos participants amb una mena de sinopsi, com si se sentissin obligats a demostrar que l'han llegit i l'han entès. Jo no recordo si ho hauré fet alguna vegada però en el cas present és obvi que no, entre altres coses perquè els quatre relats a concurs eren prou dispars quant a temàtica i estil. El teu, com altres relats/endevinalla, és dels de llegir almenys tres vegades i ho he fet, i si no n'he tret més suc no sé si serà per limitacions del lector o de l'autor. Tret del final, que de seguida hi aniré, no sembla pas tan críptic: el lletraferit protagonista espera amb deler intel·lectual una cita amb una lletraferida, de verb encara més contundent que el seu físic, però per part d'ell finalment s'imposa allò que els frares anomenaven "concupiscència carnal" i se'n surt amb la cua entre cames. Quant al final, sembla que vols jugar amb la polisèmia del mot "llengua" però tampoc no acabes munyint totes les possibilitats de l'equívoc, derivant-ho cap al bilingüisme català/castellà, per exemple.

Una cosa: sóc tan ignorant que ignoro qui és Anna Carlson, però sembla que tu fas una lectura esbiaixada de la cita; que no et llegeixi cap feminista militant, perquè em sembla que el que fas tu és repetir allò que, quan una dona diu que NO, està dient SÍ.

Una última cosa: ¿per què no has canviat "ànima i cosa" per "ánima i cos", que, a més de ser el títol d'un estàndard dels anys trenta que han versionat tots els improvisadors jazzístics dignes de tal apel·latiu, és més explícit?

(Com que no sé si seguiràs visitant aquest post del Fòrum, també he plantat la present resposta entre els comentaris al teu relat "Curtcircuit".)

Ja sé que un poema no és una suma de parts que es pugui disseccionar arbitràriament, però quan dic que sóc un negat per la poesia ja sé què dic...

Els tres primers versos són preciosos, i no estic d'acord amb el diagnòstic de SrGarcia, que hi veu un cercle viciós: jo hi veig dialèctica. I si la paraula no t'agrada perquè el marxisme ja no està de moda, diguem'ho en termes informàtics: feedback o retroalimentació.

Els quatre últims també m'agraden. Potser ajustaria el dos versos del mig: obrir el cor ja és una hipèrbole pero la metàfora de l'àliga no m'acaba de fer el pes, perquè aquesta au ja té moltes connotacions imperials; potser una cigonya hi escauria més, però no em facis massa cas...

Torno a aparèixer aquí només per informar-te que he contestat el teu comentari "Original" a "Vint nanoocurrències sobre SEXE" allà mateix, en un autocomentari on explico més coses.

M'ho temia, que aquest nanorelat tindria èxit. Perquè això m'obligaria a confessar que no era meu: tant aquest com un altre que finalment no he volgut incloure en el recull, per escatològic, els va inventar fa més de cinquanta anys el company d'Arquitectura més ocurrent de la promoció, amb diferència. No us en diré el nom: només que encara segueix actiu professionalment, als seus a prop de vuitanta tacos, i que en el camp del que ara en diuen "arquitectura efímera" (exposicions i atraccions, bàsicament) ha assolit certa notorietat; fins i tot surt a la Viquipèdia.

Abans que me n'oblidi, aquest és el nano autocensurat, enginyós com El súmmum de la velocitat angular, però més escatològic:

Voyeurisme autoeròtic.
Es filmava defecant i després es passava el video al revés.

L'altra cosa que cal aclarir és que en aquella època en què els homosexuals eren vistos, en el millor dels casos, com uns malalts inofensius, objecte de bromes de mal gust, tots dos relats haurien pogut dur el mateix títol i començar igual:

El súmmum de la mariconeria
Era un tio tan maricón que...

Tornant a l'autor d'aquests acudits, a tots ens havia tret sobrenoms (el meu era "zeppelin", perquè deia que tenia idees de bombero) i n'havia fet caricatures amb gràcia. No cal dir que ara som més respectuosos amb totes les orientacions sexuals, però he volgut ser fidel als usos i vocabulari d'aquella época (finals dels seixanta).

Desconeixia aquesta paraula i, mirant el diccionari, m'he trobat que l'assimila a "esgarrapacrestes", que sembla ser la reutilització que els fusters fan de les fulles de ribot per eliminar les rebaves de cola.

El problema, pels qui en desconeixíem l'ús en el sentit que tu li dones, és que és equívoca: a mi, esgarrapacristos em sona més a menjacapellans que no pas a missaire.

1) Mira la part superior esquerra de la teva pàgina i veuràs unes letres RC molt grans. Just dessota hi ha una barra horitzontal negra on, a l'esquerra, hi figuren les opcions Inici, Autors, Fòrum i Publica el teu relat. Has de picar a Fòrum.

2) Hauràs aterrat a l'última pàgina del Fòrum. Si vulguessis retrocedir pàgines, dessota de tot tens l'opció Intervencions més antigues. Però el que busques està a l'última, de moment. Aixì que has de buscar la intervenció que té per títol Convocatòria NanoRepte 1075: PA AMB TOMÀQUET. Pica-hi al damunt.

3) S'obrirà aquesta intervenció i veuràs la meva convocatòria (Un o dos nanorelats de no més de 20 paraules. Us dono una setmana: fins dimarts 19, dia de Sant Josep, a les 12 del migdia). Després hi ha dos nanorelats meus (Amb tres llesques de pa i Taylorisme a l'Hostal del Pa amb Tomàquet) fora de concurs, amb una nota on dic que a la meva pàgina d'autor n'hi ha divuit més. Després, el nanorelat Invent, d'Atlantis. Finalment, de moment, el nanorelat 3 michelins de rnbonet, que s'havia deixat el títol i l'afegeix tot seguit. A continuació un espai en blanc, amb el requadre Text.

4) És aquí on has d'escriure un o dos nanorelats precedits pel seu títol (és millor que l'escriguis a part, el retallis i l'enganxis aquí) i, un cop l'hagis repassat, li dones curs picant sobre Enviar.

5) El dia 19 o 20 hauràs de tornar al Fòrum i entrar en una intervenció on hi posarà Votacions NanoRepte 1075: PA AMB TOMÀQUET. Entrant-hi veuràs els nanorelats presentats a concurs (de vegades, només el títol), numerats. Doncs hauràs d'escriure els nombres dels nanorelats que t'hagin agradat més, per ordre de preferència. Naturalment, no pots votar els teus propis relats.

Tot i haver passat l'equador del termini per al NanoRepte 1075, tema: PA AMB TOMÀQUET, a hores d'ara només dos concursants hi han presentat nanorelats a concurs.

Sé que cap dels dos freqüenteu el Fòrum, ni menys els NanoReptes, però, atès que el meu recull de nanoocurrències sobre el tema, fora de concurs, us ha mogut almenys a comentar-los, penso que igual hi teniu coses a dir i us convido formalment a no quedar-vos-les al pap, participant-hi. Déu, o qui sigui que mou dels fils d'aquest món imprevisible, us ho pagarà.

Tot i haver passat l'equador del termini per al NanoRepte 1075, tema: PA AMB TOMÀQUET, a hores d'ara només dos concursants hi han presentat nanorelats a concurs.

Sé que cap dels dos freqüenteu el Fòrum, ni menys els NanoReptes, però, atès que el meu recull de nanoocurrències sobre el tema, fora de concurs, us ha mogut almenys a comentar-los, penso que igual hi teniu coses a dir i us convido formalment a no quedar-vos-les al pap, participant-hi. Deu, o qui sigui que mou dels fils d'aquest món imprevisible, us ho pagarà.

Tot i no entendre un borrall de poesia, el teu poema es prou explícit. Els set primers versos van deprimint cada cop més, fins que l'últim obre una porta a l'esperança... o és un convencional happy end perquè no sigui dit?

Tot i haver passat l'equador del termini per al NanoRepte 1075, tema: PA AMB TOMÀQUET, a hores d'ara només dos concursants hi han presentat nanorelats a concurs.

Sé que cap dels dos freqüenteu el Fòrum, ni menys els NanoReptes, però, atès que el meu recull de nanoocurrències sobre el tema, fora de concurs, us ha mogut almenys a comentar-los, penso que igual hi teniu coses a dir i us convido formalment a no quedar-vos-les al pap, participant-hi. Deu, o qui sigui que mou dels fils d'aquest món imprevisible, us ho pagarà.

Lluny del teu estil habitual, crec que intentes lligar massa temes: els soldats lliurepensadors i justiciers, oficialment desertors, que guarden cert parentiu amb el protagonista del meu nanorelat "Venjança o justícia", del recull "Vint nanoocurrències sebre RENDICIÓ" (09-01-2024), que s'escapen pels pèls de ser víctimes del foc amic i que acaben convertits en dips, no se sap ben bé com; a les antípodes dels dips, Sant Guinefort, gos màrtir, que va rebre culte fins a 1940, segons llegeixo a la Wikipedia (a la Viquipèdia no hi surt l'article), i encara, la connexió subliminar entre el nom del capità, Onofre, i el cavaller Onofre de Dip, personatge central de "Les històries naturals", de Joan Perucho, citat en el meu relat "Dips" (16-09.2023).

Agraeixo els comentaris als meu relats, però no em veig amb cor de comentar els teus poemes perque sóc un negat per a la poesia, tant per interpretar-la com per fer-ne, i si des de fa un temps participo en els NipoReptes del Fòrum és perque allò dels haikus m'ho planteixo com un simple exercici d'habilitat: encabir una idea en un patró mètric.

Sóc el primer a lamentar aquesta incompetència, perquè intueixo que m'hauré perdut, a la vida, una important font de plaer.

Agraeixo els comentaris als meu relats, però no em veig amb cor de comentar els teus poemes perque sóc un negat per a la poesia, tant per interpretar-la com per fer-ne, i si des de fa un temps participo en els NipoReptes del Fòrum és perque allò dels haikus m'ho planteixo com un simple exercici d'habilitat: encabir una idea en un patró mètric.

Sóc el primer a lamentar aquesta incompetència, perquè intueixo que m'hauré perdut, a la vida, una important font de plaer.

... de penitència, per confondre calze amb copó, que és la copa on guarden les hòsties consagrades mini per als fidels. El calze se'l reserva l'oficiant, que és l'únic que combrega amb les dues espècies i l'hòstia la pren king size.

Dit això, l'escalada d'incidents amb l'apoteosi final resulta mès rodona contextualitzada en una església, on els xiscles queden amplificats per la reverberació a les voltes del sostre, que en un circ on es perden travessant la carpa i la presència d'animalons, sobretot a la pista, no estranya ningú.

No havia fet cap comentari perquè jo no n'entenc, de poesia. I no diguem d'aquest poema collage o de recapte.

Si ara el faig sols és per assabentar-te que he contestat, amb un autocomentari, a la teva intervenció a propòsit de "Vint nanoocurrències sobre EL PEREPUNYETES". Per cert, que a la discussió sobre el mètode inductiu, quan dic inducció perfecta i imperfecta volia dir inducció completa i incompleta. Era tard i tenia son.