Joan Colom

114 Relats, 195 Comentaris
39024 Lectures
Valoració de l'autor: 9.68

Últims relats de Joan Colom

  • Va de cines i autobusos.

    Joan Colom - 09-10-2021 - 74 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    A ningú no li fan mal a l’oïda els substantius cine i autobús. més

  • Fatalitat.

    Joan Colom - 30-09-2021 - 114 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    De tots els tòpics del cine d’acció només he trobat a faltar la inevitable persecució de cotxes més

  • Au, a fer nones!

    Joan Colom - 27-09-2021 - 194 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    A l’editor la idea li va venir d’aquell conte en què una mare canta una cançó de bressol al seu menut i s’adorm abans que ell. més

  • Solitud (metarelat).

    Joan Colom - 17-09-2021 - 211 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Amb "Solitud" (10-09-2021) he tocat fons, no pas per no poder ser més breu sinó per la baixa acceptació entre els lectors i l'absència de comentaris, que atribueixo a no haber entès la història. més

  • Solitud.

    Joan Colom - 10-09-2021 - 64 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Els veïns de l’escala van tenir la sort que aquell vellet sordegés i tingués per costum posar la tele ben alta. més

  • Per què?

    Joan Colom - 07-09-2021 - 104 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Per què em dol tant recordar dies adversos? més

  • Prodigi a Barcelona.

    Joan Colom - 07-09-2021 - 125 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Devia portar temps absort en els seus pensaments perquè el cafè amb llet estava fred del tot, però el va sobtar encara més no veure ningú al bar, ni tan sols darrera la barra. més

  • Aquella vegada.

    Joan Colom - 01-09-2021 - 120 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Aquella vegada no es va deixar entabanar. més

  • Cites prèvies en passat simple i perifràstic.

    Joan Colom - 31-07-2021 - 100 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    No sabia a quina finestreta adreçar-me i escollí la que tenia menys cua. Em sobtà que la gent trigués tan poc a ser atesa i se’n tornés amb cara de pomes agres. més

  • Cita prèvia.

    Joan Colom - 31-07-2021 - 103 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Cita: Acció d’assenyalar dia, hora i lloc per a veure’s i parlar dues o més persones. més

  • Llàgrimes en la pluja.

    Joan Colom - 17-07-2021 - 242 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    "He vist coses que vosaltres els humans no us creuríeu mai de la vida. He vist com atacaven naus incendiades més enllà d’Orió. He vist raigs C que brillen en la foscor de la Porta de Tannhäuser. Tots aquests moments segur que es perdran en el temps, com llàgrimes en la pluja..." més

  • Divagacions vicentines bizantines.

    Joan Colom - 11-03-2021 - 153 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Asseguts a la mateixa fila d’un vagó de l’Euromed, a banda i banda del passadís, Laia i Vicent van seguir xerrant animadament tot el viatge, després que ell la interpel·lés a propósit del llibre que tenia a les mans. més

  • L'etern retorn i altres finals.

    Joan Colom - 25-08-2020 - 173 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Damià tenia tendència a pensar en termes absoluts i universals, mentre que la propensió de Cosme era a fer-ho en termes relatius i locals. més

  • Zhaocai Mao.

    Joan Colom - 19-06-2020 - 255 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 10 minuts

    El braç aixecat del gat de la sort va quedar-se amb aquella pulsació característica de les busques minuteres dels rellotges a piles, quan aquestes estan a punt d'extingir-se. més

  • Matar el missatger.

    Joan Colom - 01-06-2020 - 234 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 11 minuts

    El missatge que fent visible l’enemic era més fàcil evitar-lo, no havia estat ben rebut, i ara era a ell a qui li havia tocat el rebre. més

Últims comentaris de l'autor

  • Joan Colom | 19-10-2021

    Una molt versemblant versió dels última dies de l'anomenat "pare de la química moderna".Documentada o no la hipòtesi que, mes enllá de la vinculació de Lavoisier a la Ferme générale, Marat tenia motius personals per acusar-lo de traïdor a a la República, la trama, salpebrada amb l'habitual ironia de SrGarcia, està molt ben trobada.

  • Joan Colom | 18-10-2021

    Molt acurada, la descripció tardorenca. I molt oportuna la reflexió maragalliana en el paràgraf final.

  • Joan Colom | 09-10-2021

    La història m'ha recordat aquella pel·lícula fantàstica (del gènere fantàstic i alhora fantàstica) "L'increïble home minvant" (Jack Arnold, 1957), però la manera d'abordar-la li aporta una dosi de tendresa que la fa més creïble. És clar que tot plegat és el relat fantàstic que escriu la vídua de...

  • Joan Colom | 09-10-2021

    La lectura del teu relat fluïa tranquil·lament fins que la frase inesperada "... la gent va obrir un pas per a una munió de fills i néts de la parella que, amorosament, la van acompanyar fins a la porta de l'església ..." m'ha descol·locat. Celebraran les noces d'or, he pensat, però no: el "ja marit i muller, van enfilar el passadís de sortida" invalida aquesta hipòtesi.

    Explicació racionalista: com que tots dos tenen ja una edat avançada, han decidit congraciar-se amb el déu dels catòlics, per si de cas.

    Explicació literària: entremaliat, l'autor ha volgut mostrar-nos com unes poques paraules poden trastocar el sentit d'un relat aparentment convencional.

  • Joan Colom | 09-10-2021

    A partir d'ara et llegiré més, Neus: aquest relat de misteri en dues -misteri entre la ironia i el surrealisme- m'ha encantat.

    Com que un autocomentari teu s'adreça especialment a "Identitat inedita (sense accent)", aprofito l'avinentesa per fer-te una pregunta: saps què ha passat amb aquesta relataire? El cas és que fa una hora he acabat d'escriure un comentari a un dels seus relats, en què al sortir del cotxe li queien les claus, que s'escolaven per un forat dre claveguera, i quan tractava d'enviar-lo m'ha sortit un avís d'error. Després d'innombrables tombs per Relats, he descobert que havien desaparegut totes les referències a "Identitat inedita". En particular, tots els comentaris seus als meus relats.

    Com a experta en misteris de tota mena, igual saps què ha passat.

  • Joan Colom | 09-10-2021

    Les claus escolant-se pel forat d'una claveguera... M'ha recordat una seqüència d' "Estranys en un tren", film d'Alfred Hitchcock de 1951 que vaig veure per última vegada farà dos mesos perquè l'havíem de comentar en una tertúlia de cinema. Allà el forat era reixat i qui perdia les claus era el dolent, que feia mans i mànigues -mai tan ben dit- per introduir-hi la mà i finalment fer-se amb les claus: el típic macguffin hitchcocknià per mantenir la tensió dels espectadors; a la pel·lícula el bo i els dolent malden per veure qui arribarà abans en un parc d'atracions on el segon havia comès un crim.

  • Joan Colom | 30-09-2021

    La tendresa de la narració mai no et fa perdre l'objectivitat, i la manera com descrius el comportament dels gats que has conegut em reafirma en allò que sempre he opinat de gossos i gats com a animals de companyia: els primers conviuen amb nosaltres, mentre que els segons només hi coexisteixen.

  • Joan Colom | 29-09-2021

    Relat tocat lleument per la lent deformant de la nostàlgia, però tan autèntic que fa vibrar altres memòries per ressonància, encara que les experiències viscudes per cadascun de nosaltres no hi coincideixi al cent per cent en l'anècdota. En el meu cas, que fins fer la mili era un tiquis-miquis a qui no agradaven coses boníssimes de menjar, com ara la sobrassada, el berenar devia ser alguna altra cosa que no recordo, però tant se val.

  • Joan Colom | 29-09-2021

    Tota una paleta de colors tardorencs que reflecteixen tan bé el paisatge exterior com l'estat d'ànim que aquest provoca. Felicitats!

  • Joan Colom | 29-09-2021

    El relat de 28-08-2020 era un conte rodó i complet, i, per si no quedava prou clar, l’acabaves amb la fórmula estàndard "Conte contat, conte acabat, i si no és mentida és veritat". En la versió d'ara, aprofitada per polir algunes coses, hi introdueixes Misaki, una noia que encaixa amb el relat: fuig de Nasrim perquè els pares volen casar-la amb un tipus poc agraciat però ric i ella s'hi rebel·la. Si, igual que la versió primitiva aquest fos un relat complet, et diria que la noia mamelluda l'hauries de fer intervenir abans, perquè donés més joc. Però, per la manera de concloure'l, s'endevina que penses donar-li continuïtat, ja amb els dos personatges consolidats. Tens un nou episodi en cartera?

  • Joan Colom | 29-09-2021

    Perdoneu, perquè m'he equivocat: el comentari precedent havia d'anar a l'últim relat d'unicorn_del_bosc.

  • Joan Colom | 29-09-2021

    El relat de 28-08-2020 era un conte rodó i complet, i, per si no quedava prou clar, l’acabaves amb la fórmula estàndard "Conte contat, conte acabat, i si no és mentida és veritat". En la versió d'ara, aprofitada per polir algunes coses, hi introdueixes Misaki, una noia que encaixa amb el relat: fuig de Nasrim perquè els pares volen casar-la amb un tipus poc agraciat però ric i ella s'hi rebel·la. Si, igual que la versió primitiva aquest fos un relat complet, et diria que la noia mamelluda l'hauries de fer intervenir abans, perquè donés més joc. Però, per la manera de concloure'l, s'endevina que penses donar-li continuïtat, ja amb els dos personatges consolidats. Tens un nou episodi en cartera?

  • Joan Colom | 28-09-2021

    Us agraeixo l'encoratjament, que de tant en tant ja va bé. M'imagino que queda prou clar que la invitació a rellegir el relat quaranta-nou vegades més era una broma innocent, una manera com una altra de posar-hi fi picant l'ullet als lectors.

    No sempre adormir-se llegint vol dir que la lectura sigui soporífera. Ja de gran, el tipus d'insomni que he patit era despertar-me de matinada i no poder tornar a dormir. Però de nano va haver-hi una época que em costava agafar la son i quan anava al llit ja ho feia amb l'obsessió que trigaria a dormir-me. Hi vaig posar remei llegint: normalment llegir em servia per traslladar el pensament d'aquesta obsessió al contingut de la lectura, fins que decidia deixar el llibre, apagar el llum i posar-me a dormir, però alguna vegada m'havia quedat adormit amb el llum encés i el llibre a terra.

  • Joan Colom | 24-09-2021

    L'afirmació a l'inici del comentari d'Identitat Inedita i el fet que les visites al present relat, "Solitud (metarelat)", gairebé tripliquin a hores d'ara les del relat de referència, "Solitud", em fa sospitar que molts lectors es confonen, pensant que l'esquema en negreta es el relat. O m'he explicat molt malament o és que tots anem massa atrafegats.

  • Joan Colom | 24-09-2021

    El dia del sant, que abans era més celebrat que l'aniversari, ha perdut punts a favor d'aquest. Des d'un punt de vista pràctic, el dia del sant permet que una persona sigui felicitada per tots els coneguts, que n'ignoren el dia de naixement però en coneixen el nom. Tot i que això igual funcionava quan tots es deien Joan, Pere o Josep i totes es deien Maria, Montse o Carme, però amb els Marc, Roger o Nil i les Mònica, Esther o Vanessa, dubto que els coneguts es prenguin la molèstia de consultar el santoral.
    Potser encara és més pràctic fer-ho només un dia a l'any, per Nadal, en què tot déu felicita a tot déu, valgui la redundància.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: