Ulls clars

Un relat de: magalo


Ulls clars que semblen parlar
quan els llavis res no diuen.
Ulls que estan ja molt cansats,
mirada que a penes mira.

Deixa’m que et prengui la ma,
t’injectaré un munt de vida
de la que tu em vas donar
i que puguem compartir-la.

Et parlaré del ahir,
que ara la foscor eclipsa,
potser així pot despertar
dels teus llavis un somriure.

No em deixis anar la ma,
vull que notis l’energia.
Ulls clars que per un moment,
de nou s’omplen d’alegria.

Comentaris

  • energia i tendresa[Ofensiu]
    Atlantis | 20-03-2024

    Un cant molt amorós a qui vols passar al teva tendres. Amb molta melodia.

  • Madrigal[Ofensiu]
    SrGarcia | 17-03-2024

    Un madrigal preciós. Sembla dedicat a una persona molt vella o amb alguna demència, en qualsevol cas, molt bonic.

l´Autor

magalo

163 Relats

484 Comentaris

116263 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Terrassa,
En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.

Marta
mgalobardes2@gmail.com