Cercador
Diàleg fictici amb Versaleta.
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
—Per què vas triar aquest àlies, Versaleta? No serà que ets una maníaca de l'ordre i que, dels altres estils de tipus de lletra, et molestaven les minúscules amb pal, com la "b", "d", "f", "h", "k" "l" i "t", o amb penjoll, com la "g", "j", "p", "q" i "y", per trencar la regularitat visual dels textos?
—DONCS MIRA, JOAN, NO T'HO SABRIA DIR. POTSER ÉS QUE EM VA FER GRÀCIA EL NOM D'AQUEST ESTIL, QUE LITERALMENT VOLDRIA DIR "MAJÚSCULA PETITA", PERQUÈ TÉ QUELCOM DE CONTRADICTORI. PEL QUE FA A L'ASPECTE DELS TEXTOS, NI EM MOLESTA NI EM DEIXA DE MOLESTAR QUE EL CONTORN DE LES TIRES DE MINÚSCULES ORDINÀRIES TINGUI AQUESTA PETITA IRREGULARITAT D'EXHIBIR, DE TANT EN TANT, PELETS CAP AMUNT I CAP AVALL.
—Potser sí, que els pals i els penjolls de les minúscules ajuden a evitar una imatge compacta del text, similar a una successió de caràcters numèrics: fixa't que "012345 678 90123 4 567 89012", si no fos per l'estretor s'assemblaria força a l'últim que acabes de dir, "PELETS CAP AMUNT I CAP AVALL", enrasats tots dos per dalt i per baix.
—I ARA QUE PARLEM D'AIXÒ PENSA QUE, QUAN ESCRIVIM A MÀ, SI NO HO FEM AMB CAL·LIGRAFIA LLIGADA HO FEM AMB LLETRA D'IMPREMTA, I GAIREBÉ SEMPRE AMB MAJÚSCULES EXCLUSIVAMENT. O SIGUI QUE POTSER HI HA UNA TENDÈNCIA NATURAL A L'ÚS DE LES MAJÚSCULES, I L'ESTIL VERSALETA EL QUE FA ÉS RESPECTAR AQUESTA TENDÈNCIA SENSE OBLIDAR LA JERARQUIA ENTRE ELS INICIS DE FRASE I DE NOMS PROPIS, I LA RESTA DE LLETRES: TOTES TENEN LA MATEIXA FORMA I NOMÉS ES DIFERENCIEN EN LA MIDA; ÉS ALLÒ QUE EN GEOMETRIA EN DIUEN FIGURES SEMBLANTS. I UNA ALTRA COSA. TU, JOAN, AMB AIXÒ D'ESCRIURE EN VERSALITA TOTES LES INTERVENCIONS MEVES, ESTÀS UTILITZANT-LA D'UNA MANERA LIBÈRRIMA QUE NO TÉ MASSA A VEURE AMB ELS USOS RECOMANATS, I LA VERITAT ÉS QUE HI HA UNS PROTOCOLS TIPOGRÀFICS QUE NORMALMENT SÓN DE SENTIT COMÚ: PER EXEMPLE, ACCEPTANT QUE ELS SEGLES ES REPRESENTEN EN NOMBRES ROMANS, PODEM ESCRIURE "Segle XXI" O "segle XXI", PERÒ NO "Segle XXI" O "segle XXI".
—És ben curiós, això dels caràcters alfanumèrics. Recordo que fa més de dos anys, deixa que ho busqui... sí, el vint de maig del vint-i-dos, vaig escriure un relat de tres minuts que es deia "Divagació tipològica tipogràfica" i era una disquisició poca-solta sobre la "t" minúscula. Ho recordava perquè gràcies als comentaris de SrGarcia vaig assabentar-me que amb un simple tag HTML podia canviar la mida de lletra. Des del relat següent, "La xocolata no mata", fins ara, a la meva pàgina escric amb lletra més gran. El que passa és que sóc un perepunyetes i, com que em va semblar que el punt, la coma, els dos punts i el punt i coma sortien poc marcats en comparació als altres caràcters, em complico la vida passant-los a negreta abans d'enviar el relat perquè me'l publiquin. Teòricament sols és aplicar quatre vegades el procés d'edició "buscar i reemplaçar", un per a cadascun d'aquests signes de puntuació, però sempre hi ha excepcions que t'obliguen a intervenir-hi manualment. A més, l'estimació de temps de lectura amb què em surten publicats els relats està hipertrofiada per la presència dels tags strong (negreta), cosa que m'obliga a incloure, després dels títols, l'aclariment "[temps real de lectura: X minuts]".
—DONCS, PEL QUE VEIG, EL MANIÀTIC ETS TU. JO NO TINDRIA PAS PACIÈNCIA DE FER TOT AIXÒ.
—Doncs si et dic quina en tinc al cap... En el present relat he descobert una cosa: que entre la mida mínima font_size=1, la mida per defecte a Relats, font_size=2, la 3, que és la que he anat gastant els últims dos anys, i la 4, que és la de SrGarcia, hi ha la possibilitat de fer font_size=1,5, 2,5 i 3,5. Sense anar més lluny, la lletra versaleta amb què escric les teves intervencions l'he simulada amb majúscules de mida 1,5, enfront la resta de mida 2,5. Havia començat amb majúscules de mida 2,5 enfront la resta de mida 3, però no m'ha fet el pes: la proporció de mides de 2,5 a 3 ja m'anava bé, però no m'agradava que el traç de les versaletes sortís molt més fi que el de les minúscules ordinàries o les majúscules grans. Tanmateix, aquesta observació m'ha donat peu a pensar que, si en comptes de lletra font_size=3, d'ara endavant em conformés amb 2,5, segurament no hi hauria necessitat de tocar punts, comes, dos punts i punts i comes. He anat fent proves a pàgines antigues del Fòrum i l'aspecte l'he trobat prou satisfactori; em sembla que d'ara endavant ho faré així.
—VALGA'M DÉU, JOAN: AIXÒ JA ÉS LA REPERA!
—Doncs això només pel que fa a la mida global de les lletres, referida a la seva alçada. Si entrem en el tema de l'amplada, t'hauria d'explicar com m'ho munto: per estalviar-me tabulador, determinació de marges, sagnats, etc. al Word, fa anys que els esborranys els escric amb lletres "Courier New", que a més d'agradar-me perquè em recorden els textos mecanografiats, tenen amplada constant i em permeten resoldre les alineacions verticals amb pocs recursos. En alguna ocasió havia pensat si fer-los servir, amb caràcter general, a la meva pàgina de Relats, però finalment m'he limitat als relats que ho requerien per exigències del guió, com "Verbs acabats en 'pondre' i 'posar'", "Fibonacci i cia", "Fibonacci, punt i seguit" i "Fibonacci, punt final". A "El nombre e i la mare que el va parir" vaig desistir de fer-ho, perquè malgrat ser senzilla l'adopció d'aquest tipus de lletra, amb el tag font_face=courier, conjuntament amb l'activació o desactivació de la negreta i els canvis de mida la cosa s'embolicava tant que era difícil no equivocar-se.
—DONCS MIRA, JOAN, NO T'HO SABRIA DIR. POTSER ÉS QUE EM VA FER GRÀCIA EL NOM D'AQUEST ESTIL, QUE LITERALMENT VOLDRIA DIR "MAJÚSCULA PETITA", PERQUÈ TÉ QUELCOM DE CONTRADICTORI. PEL QUE FA A L'ASPECTE DELS TEXTOS, NI EM MOLESTA NI EM DEIXA DE MOLESTAR QUE EL CONTORN DE LES TIRES DE MINÚSCULES ORDINÀRIES TINGUI AQUESTA PETITA IRREGULARITAT D'EXHIBIR, DE TANT EN TANT, PELETS CAP AMUNT I CAP AVALL.
—Potser sí, que els pals i els penjolls de les minúscules ajuden a evitar una imatge compacta del text, similar a una successió de caràcters numèrics: fixa't que "012345 678 90123 4 567 89012", si no fos per l'estretor s'assemblaria força a l'últim que acabes de dir, "PELETS CAP AMUNT I CAP AVALL", enrasats tots dos per dalt i per baix.
—I ARA QUE PARLEM D'AIXÒ PENSA QUE, QUAN ESCRIVIM A MÀ, SI NO HO FEM AMB CAL·LIGRAFIA LLIGADA HO FEM AMB LLETRA D'IMPREMTA, I GAIREBÉ SEMPRE AMB MAJÚSCULES EXCLUSIVAMENT. O SIGUI QUE POTSER HI HA UNA TENDÈNCIA NATURAL A L'ÚS DE LES MAJÚSCULES, I L'ESTIL VERSALETA EL QUE FA ÉS RESPECTAR AQUESTA TENDÈNCIA SENSE OBLIDAR LA JERARQUIA ENTRE ELS INICIS DE FRASE I DE NOMS PROPIS, I LA RESTA DE LLETRES: TOTES TENEN LA MATEIXA FORMA I NOMÉS ES DIFERENCIEN EN LA MIDA; ÉS ALLÒ QUE EN GEOMETRIA EN DIUEN FIGURES SEMBLANTS. I UNA ALTRA COSA. TU, JOAN, AMB AIXÒ D'ESCRIURE EN VERSALITA TOTES LES INTERVENCIONS MEVES, ESTÀS UTILITZANT-LA D'UNA MANERA LIBÈRRIMA QUE NO TÉ MASSA A VEURE AMB ELS USOS RECOMANATS, I LA VERITAT ÉS QUE HI HA UNS PROTOCOLS TIPOGRÀFICS QUE NORMALMENT SÓN DE SENTIT COMÚ: PER EXEMPLE, ACCEPTANT QUE ELS SEGLES ES REPRESENTEN EN NOMBRES ROMANS, PODEM ESCRIURE "Segle XXI" O "segle XXI", PERÒ NO "Segle XXI" O "segle XXI".
—És ben curiós, això dels caràcters alfanumèrics. Recordo que fa més de dos anys, deixa que ho busqui... sí, el vint de maig del vint-i-dos, vaig escriure un relat de tres minuts que es deia "Divagació tipològica tipogràfica" i era una disquisició poca-solta sobre la "t" minúscula. Ho recordava perquè gràcies als comentaris de SrGarcia vaig assabentar-me que amb un simple tag HTML podia canviar la mida de lletra. Des del relat següent, "La xocolata no mata", fins ara, a la meva pàgina escric amb lletra més gran. El que passa és que sóc un perepunyetes i, com que em va semblar que el punt, la coma, els dos punts i el punt i coma sortien poc marcats en comparació als altres caràcters, em complico la vida passant-los a negreta abans d'enviar el relat perquè me'l publiquin. Teòricament sols és aplicar quatre vegades el procés d'edició "buscar i reemplaçar", un per a cadascun d'aquests signes de puntuació, però sempre hi ha excepcions que t'obliguen a intervenir-hi manualment. A més, l'estimació de temps de lectura amb què em surten publicats els relats està hipertrofiada per la presència dels tags strong (negreta), cosa que m'obliga a incloure, després dels títols, l'aclariment "[temps real de lectura: X minuts]".
—DONCS, PEL QUE VEIG, EL MANIÀTIC ETS TU. JO NO TINDRIA PAS PACIÈNCIA DE FER TOT AIXÒ.
—Doncs si et dic quina en tinc al cap... En el present relat he descobert una cosa: que entre la mida mínima font_size=1, la mida per defecte a Relats, font_size=2, la 3, que és la que he anat gastant els últims dos anys, i la 4, que és la de SrGarcia, hi ha la possibilitat de fer font_size=1,5, 2,5 i 3,5. Sense anar més lluny, la lletra versaleta amb què escric les teves intervencions l'he simulada amb majúscules de mida 1,5, enfront la resta de mida 2,5. Havia començat amb majúscules de mida 2,5 enfront la resta de mida 3, però no m'ha fet el pes: la proporció de mides de 2,5 a 3 ja m'anava bé, però no m'agradava que el traç de les versaletes sortís molt més fi que el de les minúscules ordinàries o les majúscules grans. Tanmateix, aquesta observació m'ha donat peu a pensar que, si en comptes de lletra font_size=3, d'ara endavant em conformés amb 2,5, segurament no hi hauria necessitat de tocar punts, comes, dos punts i punts i comes. He anat fent proves a pàgines antigues del Fòrum i l'aspecte l'he trobat prou satisfactori; em sembla que d'ara endavant ho faré així.
—VALGA'M DÉU, JOAN: AIXÒ JA ÉS LA REPERA!
—Doncs això només pel que fa a la mida global de les lletres, referida a la seva alçada. Si entrem en el tema de l'amplada, t'hauria d'explicar com m'ho munto: per estalviar-me tabulador, determinació de marges, sagnats, etc. al Word, fa anys que els esborranys els escric amb lletres "Courier New", que a més d'agradar-me perquè em recorden els textos mecanografiats, tenen amplada constant i em permeten resoldre les alineacions verticals amb pocs recursos. En alguna ocasió havia pensat si fer-los servir, amb caràcter general, a la meva pàgina de Relats, però finalment m'he limitat als relats que ho requerien per exigències del guió, com "Verbs acabats en 'pondre' i 'posar'", "Fibonacci i cia", "Fibonacci, punt i seguit" i "Fibonacci, punt final". A "El nombre e i la mare que el va parir" vaig desistir de fer-ho, perquè malgrat ser senzilla l'adopció d'aquest tipus de lletra, amb el tag font_face=courier, conjuntament amb l'activació o desactivació de la negreta i els canvis de mida la cosa s'embolicava tant que era difícil no equivocar-se.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Què no és, l'arquitectura.
- Diàleg fictici amb Versaleta.
- Vint nanoocurrències sobre PICAR L'ULLET. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Aquella i moltes més. [Temps real de lectura: 2 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre SÍ O NO? [temps real de lectura: 2 minuts]
- El nombre e i la mare que el va parir. [temps real de lectura: 40 minuts]
- Maleïts malparits! [Temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre ARA BAIXO!
- Doris Day.
- Vint nanoocurrències sobre EL DARRER o LA DARRERA VEGADA [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre PRIMERENC/NOVELL [temps real de lectura: 3 minuts]
- Pi i la quadratura del cercle. [temps real de lectura = 4 minuts]
- Hem begut oli.
- Llegir i escriure.
- Divagacions macabres. [temps real de lectura: 1 minut]