Eslògan

Un relat de: llpages
Quan l'agència de publicitat va llençar l'eslògan, els va sorprendre l'èxit immediat de l'anunci. Les xarxes socials se’n feren ressò de seguida i es va fer viral en qüestió de dies, tot eren comentaris elogiosos de la campanya. Als espais on es va difondre (televisió, diaris, revistes, tanques, etc...) es veien quatre cares de famosos i dues frases a sota. Va impactar en la gent perquè, de manera indirecta, els feia partícips d'un futur ple d'encerts, d'un desenvolupament personal que atorgava fama i diners com els havia passat a les quatre celebritats que havien posat per a la foto, el conegut somni americà a l'abast de la mà. A qui no li agrada que li diguin que esdevindrà ric i, alhora, un referent social?
Els empresaris dirigint-se als emprenedors, els mestres als deixebles, les estrelles de cinema als actors emergents, els ídols de l'esport a les promeses, els pares als seu fills, els padrins als néts, tothom va fer seu l'eslògan. D'aquest exemple excel·lent de comunicació en seguiren premis internacionals de publicitat, entre d'altres afalacs per dues oracions que semblaven una endevinalla.
Cada vegada que algú li demanava com s’havia inspirat per parir aquestes frases aparentment capcioses, sortia amb qualsevol excusa, perquè mai de la vida revelaria que les havia llegides en una làpida anònima del cementiri:

"Ahir érem el que sou.
Demà sereu el que som."

Comentaris

  • Imagino ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 05-06-2024 | Valoració: 10

    ... que et refereixes a la rutina capitalista que dels mitjans de comunicació cobrem, per desgràcia, a pals.

  • Comunicació [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 03-06-2024 | Valoració: 10

    Molt bons apunts sobre comunicació.
    Important tenir cura de les nostres comunicacions.
    Enhorabona.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
    Salutacions molt cordials.

  • Un relat...[Ofensiu]
    Montseblanc | 30-05-2024

    ...original, divertit. És cert que de vegades un slogan és suficient per moure la gent, per canviar la vida... Una volta pel cementiri també va bé, per llegir coses així i per agafar ganes de viure.

  • Un relat ben rodó i un suggeriment.[Ofensiu]
    Joan Colom | 23-05-2024

    En la línia continguda de l'últim relat, amb una estètica més apol·línia que dionisíaca, com diuen tots t'ha sortin un relat ben rodó.

    En els antípodes d'aquesta publicitat amb eslògans tan sofisticats que moltes vegades no te n'assabentes fins al final de l'espot, de quina és la marca o el producte anunciats, hi ha una publicitat barroera que sovint frega els límits de l'engany i que té com a destinatari consumidors compulsius o gent molt crèdula i amb un nivell cultural justet. El paradigma d'aquesta publicitat quasi delictiva són uns espots televisius, que ocupen gairebé la totalitat de les llargues falques publicitàries de canals privats com Antena 3, Paramount o La Trece, i que es presenten com a "Galería del Coleccionista", on una parella molt fotogènica canta les excel·lències i la barator d'uns productes que van des de matalassos a bijuteria.

    Se m'havia acudit un relat d'humor parodiant aquests anuncis, però haig de reconèixer que en aquest camp el mestre indiscutible ets tu. Així que et regalo la idea.

  • Interesant [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 23-05-2024 | Valoració: 10

    Bona informació, força interessant. Felicitats
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre la Llibreta.
    Salutacions molt cordials.

  • El petit de cal Eril[Ofensiu]
    fesolmenut | 21-05-2024 | Valoració: 10

    Caram, quin microconte més rodó. Curt i al peu. Amb tot el que s'hi diu orientat a un final ben travat.

    Aquest epitafi, no sé si real o no, és molt semblant a una cançó, "Cendres", d'El petit de cal Eril que, en la seva tornada, així:

    "Sou el que nosaltres érem,
    sereu el que nosaltres som"

    Enhorabona!

    PD: gràcies per l'amable comentari a Punt final.

  • Epitafi[Ofensiu]
    SrGarcia | 20-05-2024

    Ben bé, cadascú entén el que vol segons el context, el que no podia dir el publicista era d'on l'havia treta, així tothom entenia el que volia.
    Però també té mèrit saber triar l'epitafi; per exemple, si hagués triat aquell que diu "Aquí descansen els ossos d'un que els tenia molts grossos", la campanya publicitària hauria estat un absolut fracàs. Qui té mèrit, té mèrit, i se li ha de reconèixer.
    Un relat original i divertit, com ho són tots els teus, marca de la casa.

  • Bombó literari.[Ofensiu]

    A banda del contingut, del significat, i del final sorpresa que és una veritat en majúscules! El que m'ha impactat més es de com de ben redactat està el relat. L'he llegit d'una tirada, sense entrebancar-me, com si fos un bombó d'aquests de xocolata i licor que s'et desfà a la boca i una hora després encara l'estàs paladejant amb la llengua de bo que és....

  • MOLT ENCERTAT[Ofensiu]
    Ravegal | 19-05-2024

    Molt encertat, l'escrit i i la sentència de la làpida.

  • MOLT ENCERTAT[Ofensiu]
    Ravegal | 19-05-2024

    Molt encertat, l'escrit i i la sentència de la làpida.

  • He clicat abans d'hora[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 19-05-2024

    M'ha agradat molt, l'efecte sorpresa del relat, amb aquest gir inesperat, que m'ha deixat completament fora de joc.

  • Quina gran veritat[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 19-05-2024

    És ben cert que el reconeixement i les bones paraules, no costen gens de pregonar "Post Mortem". De vegades els humans vivim en un món d'enveges, de quedar bé, d'egoisme i de falsedat. Un eslògan malauradament molt utilitzat.

    Molt bon relat llpages.

    Salutacions.

    Rosa.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de llpages

llpages

230 Relats

1032 Comentaris

300045 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.