Eslògan

Llegir, llegir, llegir, no importa on: la clau de l'èxit de l'eslògan.

Llegir, llegir, llegir, no importa on: la clau de l'èxit de l'eslògan.

Llegir, llegir, llegir, no importa on: la clau de l'èxit de l'eslògan.

Llegir, llegir, llegir, no importa on: la clau de l'èxit de l'eslògan.

He tornat a llegir aquest Relat i confirmo la bona explicació i comunicació.
Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions molt cordials.
.....

... que et refereixes a la rutina capitalista que dels mitjans de comunicació cobrem, per desgràcia, a pals.

Molt bons apunts sobre comunicació.
Important tenir cura de les nostres comunicacions.
Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions molt cordials.

...original, divertit. És cert que de vegades un slogan és suficient per moure la gent, per canviar la vida... Una volta pel cementiri també va bé, per llegir coses així i per agafar ganes de viure.

En la línia continguda de l'últim relat, amb una estètica més apol·línia que dionisíaca, com diuen tots t'ha sortin un relat ben rodó.

En els antípodes d'aquesta publicitat amb eslògans tan sofisticats que moltes vegades no te n'assabentes fins al final de l'espot, de quina és la marca o el producte anunciats, hi ha una publicitat barroera que sovint frega els límits de l'engany i que té com a destinatari consumidors compulsius o gent molt crèdula i amb un nivell cultural justet. El paradigma d'aquesta publicitat quasi delictiva són uns espots televisius, que ocupen gairebé la totalitat de les llargues falques publicitàries de canals privats com Antena 3, Paramount o La Trece, i que es presenten com a "Galería del Coleccionista", on una parella molt fotogènica canta les excel·lències i la barator d'uns productes que van des de matalassos a bijuteria.

Se m'havia acudit un relat d'humor parodiant aquests anuncis, però haig de reconèixer que en aquest camp el mestre indiscutible ets tu. Així que et regalo la idea.

Bona informació, força interessant. Felicitats
Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre la Llibreta.
Salutacions molt cordials.

Caram, quin microconte més rodó. Curt i al peu. Amb tot el que s'hi diu orientat a un final ben travat.

Aquest epitafi, no sé si real o no, és molt semblant a una cançó, "Cendres", d'El petit de cal Eril que, en la seva tornada, així:

"Sou el que nosaltres érem,
sereu el que nosaltres som"

Enhorabona!

PD: gràcies per l'amable comentari a Punt final.

Ben bé, cadascú entén el que vol segons el context, el que no podia dir el publicista era d'on l'havia treta, així tothom entenia el que volia.
Però també té mèrit saber triar l'epitafi; per exemple, si hagués triat aquell que diu "Aquí descansen els ossos d'un que els tenia molts grossos", la campanya publicitària hauria estat un absolut fracàs. Qui té mèrit, té mèrit, i se li ha de reconèixer.
Un relat original i divertit, com ho són tots els teus, marca de la casa.

A banda del contingut, del significat, i del final sorpresa que és una veritat en majúscules! El que m'ha impactat més es de com de ben redactat està el relat. L'he llegit d'una tirada, sense entrebancar-me, com si fos un bombó d'aquests de xocolata i licor que s'et desfà a la boca i una hora després encara l'estàs paladejant amb la llengua de bo que és....

Molt encertat, l'escrit i i la sentència de la làpida.

Molt encertat, l'escrit i i la sentència de la làpida.

M'ha agradat molt, l'efecte sorpresa del relat, amb aquest gir inesperat, que m'ha deixat completament fora de joc.

És ben cert que el reconeixement i les bones paraules, no costen gens de pregonar "Post Mortem". De vegades els humans vivim en un món d'enveges, de quedar bé, d'egoisme i de falsedat. Un eslògan malauradament molt utilitzat.

Molt bon relat llpages.

Salutacions.

Rosa.