Resposta a SrGarcia, pel comentari "Rapsòdia" a "Vint nanoocurrències sobre UN, DOS, TRES, PICAPEDRER".

A "Caramel blanc i tou, amb gust de menta" m'he equivocat: no es deien "darling" sinó "darlins". Per a ser exactes, ara que n'he vist fotos a Internet, s'escrivien amb estil Versaleta, amb la "D", la "L" i la "S" majúscules: DARLINS. Recordo que en venien a les farmàcies.

Els valsos són una rara avis en la música de jazz, i he aprofitat "Shadow Waltz" i "Grandfather's Waltz" per desdoblar en dues nanoocurrències allò que amb prou feina en donava per a una de sola. El compàs dels valsos és ternari, de tres per quatre: a la partitura, s'escriu 3/4 al començament del pentàgrama, i es marca repetint "un, dos, tres; un, dos, tres...".

Efectivament, els nens són porcs, cruels i normalment pesats. Però, les besàvies més que les àvies, i les àvies més que les mares, acostumen a ser consentidores i veuen innocència on sols hi ha ignorància. Tot i així, envejo a Prou bé la seva ingènua visió dels infants. No cal dir que sóc herodià.

No tinc ni idea de què es disfressen ara, els nens i nenes que fan la primera comunió. Jo recordo que em vaig emprenyar com una mona, perquè volia disfressar-me d'almirall, com els meus companys, i em van fer un vestidet gris de pota de gall, AMB PANTALONS CURTS. Deien que aquell vestit em serviria almenys un any. No recordo fins a quin punt me'l creia, el misteri de la transsubstanciació, però sí que m'hauria agradat vestir de llarg.