Memòries d'un cavallot

Un relat de: SrGarcia
Els meus pares volien que fos una nena fina i elegant, per això em van apuntar a classes de ballet de ben petita. M’agradava. Em vaig anar fent gran i em vaig tornar una noia alta, forta, amb un bon desenvolupament d’ossos i músculs.

Les companyes em van començar a dir “Cavallot”, fins i tot les professores.:
—Cavallot, fes un pas à deux.
—Cavallot, fes un grand battement.

No m’agradava gens, però si et cau al damunt una llufa així, poc pots fer per evitar-ho.

Una professora em va dir que amb la meva envergadura potser m’aniria millor a les arts marcials que al ballet clàssic.

Em va agradar la idea; sense deixar la dansa, vaig començar a aprendre judo, karate, grecoromana, boxa tailandesa i arts marcials combinades.

Va passar pel gimnàs un aguaitador i es va fixar en mi.

Em va dir que en podia convertir en una estrella del wrestling.

El wrestling pretenia ser un espectacle de lluita, en realitat era una pamplina amb molts seguidors, on tots els cops, claus i moviments eren acordats; més espectacle que esport, més coreografia que lluita; de fet, era una altra manera de ballar.

A la seva versió femenina s’exigien dones altes i cepades, però també àgils, que se sabessin moure i amb capacitat per entretenir el públic.
—Sembla fet expressament per a tu, em deien els promotors.

Tres mesos d’entrenament i de cap al circuit professional. El meu nom de guerra va ser “Miss Big horse”. Em va alegrar veure que a Mèxic em deien “La Yegua” i a l’Argentina “La Jaca”.

Dir que era una estrella és dir poc; despertava passions; els meus admiradors no es cansaven d’elogiar la meva elegància, el meu estil, l’harmonia del meu moviment.

Les meves antigues companyes van haver de desertar dels seus somnis de ballar al Bolshoi o al Covent Garden. L’únic lloc de lluïment que van trobar va ser a les caixes i les lleixes del Mercadona.
Alguna vegada hi anava, no me n’estava de preguntar:
—On són els bròquils, Paulova meva?
—Vora les bledes, Cavallot.
El seu ressentiment era ben clar i molt fàcil d’entendre: el cavallot, “Miss Big horse”, era una estrella mundial, elles et cobraven el bròquil.

La crítica deia que era la millor. Cap altra et podia saltar amb les cuixes a la cara amb uns moviments tan elegants.

Deien que et podia trencar coll, però cap altra no ho faria amb tanta harmonia.
Per fi vaig entendre els meus pares: fins i tot per repartir hòsties s’ha de ser elegant.

Comentaris

  • Producte[Ofensiu]
    Poesia catalana | 05-06-2024 | Valoració: 10

    Cal explicar la retòrica? Gràcies de rés.

  • Interesant [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 05-06-2024 | Valoració: 10

    Molt bon Relat, aquestes memòries.
    Interesants moments i decisions. Enhorabona.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
    Salutacions molt cordials.

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 31-05-2024

    Bona vesprada, Sr. Garcia: Gràcies per la teua opinió sobre el meu relat "El somni de les oques", on em dius que "sempre han tingut bec les oques". "Els animals se li tornen dolços i bonics", "Una metàfora de l'arribada a la maduresa d'aquest noi solitari".
    Cordialment.
    Perla de vellut.

  • Quina sort[Ofensiu]
    Montseblanc | 26-05-2024

    Un relat que barreja molts temes i ho fa d'una manera àgil, que el lector llegeix amb gust, sense aturar-se massa a meditar, perquè les lletres caminen a grans gambades. Però al final, quan respires, ets conscient de tot el panorama. De com els pares de vegades fan el que el que volen ells i no el que seria millor pels fills, de com un determinat físic pot portar a fregar el bullying, de com la sort de vegades és encertada i justa. I, sobretot, hi veig una protagonista forta, que ho supera tot, inclús, si hagués acabat de caixera al Mercadona, també hagués estat conforme, és la meva impressió.

  • Superació.[Ofensiu]
    Joan Colom | 25-05-2024 | Valoració: 10

    Un conte moral molt reixit. I documentat. Em sembla correcte l'ús que fas del substantiu "aguaitador", tot i que, per a algú que una vegada em va dir que passava del que era o no normatiu, esperava el recurs al castellanisme "caçatalents", sense complexos.

    M'he preguntat com podria ser una faula, complementària d'aquesta, referida a un noi baixet i esquifit que aconsegueix superar amb escreix les seves limitacions, però no me'n surto.

    Estic plenament d'acord amb el teu comentari crític a les meves últimes "Vint nanoocurrències...". Efectivament, allò que va començar com una gracieta a l'hora de concórrer als NanoReptes del Fòrum, escriure vint nanos pel mateix preu de dos i a sobre fer-ho abans de passades dotze hores de la convocatòria, és un parany en què he caigut jo mateix: fer-ne vint sigui com sigui, quan seria millor, per a mi i per als meus lectors, limitar-me als decents, sobretot si no estic massa inspirat. Per cert, parlant del NanoRepte 1079 (PRIMERENC/NOVELL), et convido a llegir en el Fòrum la meva intervenció d'ahir "Per a Kefas, cordialment"; no sé si estaràs d'acord sobre la meva teoria sobre els temes no recomanables per no estar a l'abast de tothom.

  • Agraïda[Ofensiu]
    Nua Dedins | 19-05-2024 | Valoració: 10

    Sempre tant enginyós SrGarcia!!! Bon relat!

    I moltíssimes gràcies pel teu comentari en el darrer relat 'Excavant dins meu, tot bressolant-me els gallarets'. Em quedo amb aquest fragment teu: "Tot allò més petit, innocent, esclata a la naturalesa com les petites i innocents roselles."

    Així és, gallaret i rosella són sinònims!

    Bon final de diumenge i bona setmana!!! Ens seguim llegint.

  • elegant i cruel[Ofensiu]
    Solsona Bot | 16-05-2024

    Un relat ben divertit i molt àgil, com ho és la protagonista. Et dona ganes de llegir fins al final i saber com acaba la història. Estic d'acord que ser elegant és una gran virtut, ara no em negaràs que el destí com a caixeres del Mercadona per les companyes de ballet és molt cruel.

  • Homerenca[Ofensiu]

    Sempre m'ha fet una mica de por les dones homerenques! I ara que moltes d'elles és tatuen i tot! Als homes siguem gais o heterosexuals en agraden femenines....I és que aquestes dones també els hi agraden femenines. Serà que dos cosos iguals és repel·len? La genètica no és blanc i negre sinó matisos... Néixer cavallet o gallimarsot no és per riure-se'n! Com tampoc el noi que neix una mica canyeta... Aquestes persones a la llarga acaben essent, a cop d'aguantar el que no haurien d'aguantar, persones fortes, intel·ligents i hàbils. El teu personatge així ho demostra i formant part d'un relat que està escrit amb molta imaginació i sobretot donant una lliçó de vida que serveix per a entendre que és nèixer cavallot....

  • Una nena...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 13-05-2024 | Valoració: 10

    Que a poc a poc es va fer molt àgil i molt forta. Les seues aptituds sobre les arts marcials, el judo o el karate.
    Molt interessant tot el relat, on li has posat molt d'interés. Has tingut una bona mà per descriure'l les qualitats d'aquesta nena.
    Enhorabona.
    Cordialment.

  • Una frase de Forrest Gump[Ofensiu]
    Ginebreda | 13-05-2024

    Si déu et dona llimones, fes llimonada, deia en Forrest. A la protagonista li van donar força, enginy i resiliència. Molt bo el tema de les amigues que acaben sent caixeres i cobrant-li els bròquils.
    M'ha encantat l'enginy de l'argument i la manera com l'has exposat. Al meu poble, a aquests "cavallots" els deien "cavall de batre faves ". No em preguntis perquè.

  • Naturalitzar allò que succeeix[Ofensiu]
    aleshores | 12-05-2024

    Vens a dir que els altres modelen el que som: si et diuen cavallot - per algun motiu objectiu- acabes sent cavallot tot i que inicialment t'encaminessis o t'encaminessin, a ser una altra cosa. Després ve la realitat: et dediques a vendre una mercaderia que de vegades no és sinó al pròpia naturalesa física.
    El mercat ho acaba dominant tot ja que ordena els assoliments en termes monetaris, i no importa si has cultivat enciams o has distret al personal amb complicades maniobres aèries sobre una estrada o tatami.
    Naturalitzem i acceptem la realitat en la qual ens ha tocat viure.

  • Destí[Ofensiu]
    llpages | 12-05-2024 | Valoració: 10

    Un relat que barreja alliçonament (com fer d'un defecte una virtut), humor (parlar d'elegància al wrestling m'ha fet riure) i enginy (començar pel ballet clàssic per acabar a faves, encara que falses, exigeix imaginació). He passat una bona estona, gràcies, SrGarcia!

  • Un cavallot...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 11-05-2024

    Ben elegant. La passió no sempre es pot casar amb una professió, però si estàs en el lloc i en el moment adeqüats
    I nol, tot pot ser un èxit. M'agradat molt el sentit de l'humor que hi has donat. He passat una bona estona. Aprofito per donar-te les gràcies pels teus amables comentaris .
    Rosa.

Valoració mitja: 10