Al començament sembla que hagi de ser un conte romàntic, però aviat desapareix aquesta impressió.
Veient els individus que feia firmar a la llibreta (especialment els dos últims), no m'estranya que la vulguis recuperar. Potser el narrador s'acabarà convertint en un sicari expert, però encara li falta molt; podria esperar només una vegada i ser molt contundent.
Molt bo el canvi del que semblava al principi a allò que realment és.

Sembla el conte "La metamorfosis", de Kafka, però generalitzat i reversible. Quines coses s'han de fer per entretenir els nebots bretolets.
Molta fantasia, molt apte també per a explicar als xiquets.

Sol passar que la prosa sigui més poètica que els versos.
Una evocació impressionant.
Molt ben trobada la metàfora del mar: aquesta immensitat, aquesta aparença d'infinit que només l'amor pot proporcionar.

Molt diferent de l'anterior, el complementa perfectament.
Ben portat el ritme de la tensió sexual que va creixent a poc a poc.

No coneixia la paraula "xafarot" com a sinònim de xafarder o tafaner. M'ha agradat fer-ho.
Sovint és difícil entendre com són les relacions entre persones conegudes i amb confiança. Està molt bé voler fer de cavaller, però ja se sap que on hi ha massa confiança fa fàstic.

Un relat original, divertit i ben narrat.

En veure el títol he pensat que potser era la lletra d'un "corrido mexicano"; m'haguera agradat, certament; sempre he admirat aquests homes panxuts que toquen guitarra, trompeta, violí i un guitarrot baix que no sé com es diu.

En llegir-lo he pensat que era tot la mateixa poesia i la veritat és que no he entès res, però venint d'un autor tan erudit com vostè, no m'ha estranyat gaire.

Les indicacions dels companys m'han fet veure que era una rapsòdia de poesies diverses i aquí ja he vist que era una altra cosa.
Una a una són molt boniques. Destaco el vers: "i de sobte ho saps", el moment de la il·luminació.

Una cosa: al vers "del seu funeral", no entenc si aquest "seu" es refereix al funeral dels extres o al del productor.

Un relat ben esbojarrat, tant com els protagonistes Puig i López.
Els nous Mortadelo i Filemón s'han vist convertits de rucs sense treva a grans impulsors de la riquesa ecològica de la ciutat.
Suposo que és l'últim episodi, ja que hi ha el teu nom al peu, però no ho sé del cert.

Un relat ben misteriós. Com que no has explicat la relació entre els cossos enterrats i la fuita d'aigua pots pensar el que vulguis. Prefereixo entendre-ho com una advertència, com una demanda d'auxili d'aquells que es van trobar colgats sense cap honor.

Un bon ús de la retòrica. Les repeticions de la primera part porten a un final explosiu.

Sempre hi ha hagut tendència a personalitzar la mort, de vegades de forma macabra, de vegades més subtil. Parlant de coses subtils, aquest relat m'ho sembla molt, la veritat es va descobrint a poc a poc i sempre hi ha tensió, sempre la pregunta "Qui és aquest home?"

Un relat amb molt enginy, un desenvolupament estrany i amb molta fantasia. Un final sorprenent.

Romanticisme i humor negre, una bona barreja.

Que jo sàpiga, cine i autobús s'han dit sempre, almenys del meu record. En principi cine sonava a castellà i en català deien que s'havia de dir "cinema", però no veig que tingués gaire èxit.
Això d'escurçar paraules es fa molt: la tele, la bici, el boli, el súper(mercat), la peli porno...
Alguns escurçaments són una mica ridículs, com el "porfa" i "finde" que esmenes, que, a més, són escurçaments d'expressions castellanes, però amb la majoria ens anem apanyant.
També hi ha la diferència que "por favor" i "fin de semana" no són una sola paraula. En català hem passat de dir "amb Déu siau" a dir 'déu, però aquesta és una frase molt usada.

"En Llapes i en Llepes
van fer un bagul,
en Llapes la tapa
i en llepes lo cul

Potser això és una nova rima, potser això condensa l'emoció d'a...

Però de quina emoció parlo?, una imbecil·litat més gran que la seu de Lleida.

Un bon relat, graciós, punyent. Uns tocs molt irònics (la plaça de Catalunya a Mart).