Un sonet molt bonic (una mica estrambòtic, amb tres quartets), molt ben fet i molt agradable de llegir.

Jo diria que pertany al gènere apocalíptic, amb un humil i savi escarabat en lloc de la puta de Babilònia, que també donava molt joc.

Hi veig alguna esperança; com que vós sou un acreditat egiptòleg, m'agrada pensar que aquest escarabat profeta, en realitat és l'escarabeu egipci, aquell que en feia boles de qualsevol cagalló que trobava. En un cop de sentit poètic, els egipcis fam identificar la bola de fem amb el sol i l'escarabeu va passar a ser símbol de la vida, la resurreció i l'eternitat.

És clar que aquesta interpretació li treu al sonet força apocalíptica, però consona amb la mitologia i dona esperança d'un renaixement, cosa que no pot faltar a qualsevol apocalipsi.

Estem molt acostumats a llegir relats teus que són plenament realistes.

Trobo que en aquest canvies totalment de registre; és un relat que jo diria que correspon al simbolisme. La noia, el tren buit i l'estrany maquinista tenen més de representació onírica que de naturalisme.

Un final ben trist i sorprenent. Una representació de la vida i la mort plena de poesia.

Una poesia molt bonica, preciosa.

La forma és exquisida: la mètrica, el ritme, la rima.

Suposo que escriure un sonet ha d'exigir un esforç tècnic molt gran.
En aquest cas la tècnica està molt ben posada al servei de l'expressió.

El contingut també és molt bonic; molt ben expressat aquest sentiment d'enyorança que et persegueix fins i tot en somnis.

Aquesta és la pregunta: que hauria passat si...?

Ens resulta difícil passejar pels mons possibles, només en coneixem un.
Només un escriptor omniscient ens pot fer arribar tot allò que hauria passat, però la núvia no deixarà de plorar.

Les expectatives són unes altres...

Fas ballar el cap del lector com vols. Ja en veure que en Baldiri tenia setanta anys, s'intuïa que alguna cosa no consonava.

Un relat amb final sorpresa, molt ben portat: tots dos hi guanyen; aquests són els millors jocs.

I digues a la Joana que una altra vegada es posi calces, no s'hi pot anar així pel món, dona...

En llegir el títol he pensat que era una oració a la mare de Déu de Montserrat, ja veig que no.

La poesia té un bon ritme i està escrita en un estil popular que la fa molt atractiva. M'agraden les repeticions, que contribueixen a fer que el ritme sigui encara millor.

Acostumat a la teva habitual serenitat, trobo en aquesta poesia molta més força, quasi ira.

Molt ben expressada aquesta espera impacient, aquest desig que tot s'acabi d'una vegada, com quan ets a cal dentista.

Fins i tot les paraules són dures: "bèstia", "entranyes", "silenci i distància", "brases"...

Un bon recull sobre un tema difícil, on és molt fàcil caure en el sensacionalisme.

Els que més m'han agradat són els dedicats al concili de Trento. Entenen la teologia com una branca de la literatura fantàstica (em sembla que ho deia Borges), igual es pot arribar a una conclusió que a una altra.

Impressionant el cas d'Elisabet Bathory. N'he buscat coses al Google i he vist que és una descendent de Dràcula; una bona família.

Fa poc vaig veure a la tele un reportatge sobre Oradour-sur-Glane i encara estic trasbalsat; això de la sang i fetge és un tema que es veu que no s'acaba mai.

Home, tot té una cara bona: els pagesos hortolans estan desesperats amb les destrosses que els fan els senglars i cabirols, l'únic que els allunya és l'olor de colònia o de roba humana usada.
Potser podries fer la primera pela llogant els teus mitjons als hortolans.

És veritat que s'ha de fer cas les mares, però has pensat que el problema podria venir de beure licors orientals? Una possibilitat que s'hauria de tenir en compte.

Un relat inspirador.

Els teus assajos sempre m'inspiren; normalment en sentit contrari al que tu dius.

Vaig ser jugador d'escacs, si feies una jugada, no hi havia res a dir, impossible rectificar; això ho podies fer a una altra partida, però no a la que jugaves,

Si s'hagués pogut rectificar, el joc s'hauria tornat impossible.

Hi ha moltes coses a dir:

Et podries fixar una mica més en l'ortotipografia i posar punts i a part.

També podries escriure d'una manera més lleugera, més àgil; el teu estil és molt feixuc, avorreix.

Si sabés que vol dir el teu relat, et comentaria el contingut, però alguns sou partidaris del trobar clus; és tot un gènere literari, no hi tinc res a dir.

La poesia és molt bonica; expressa molt bé el dubtes sobre la sinceritat de l'escriptura i de qui escriu (uns dubtes que poden interessar a molts; a mi francament, tant em fa tot això)

Hi ha una cosa que em fa ballar el cap: aquests "altre" i "tendre", no haurien de ser "altra" i "tendra"?

Els que parleu català oriental teniu un problema amb això, problema que els que parlem en català occidental no tenim.
Puc estar equivocat, pot ser que el teu jo literari canviï de sexe (o gènere, com es diu ara), en qualsevol cas, en els versos:

Ella és molt més sensual
més tendre i harmoniosa

"tendre", hauria de ser "tendra", ja que ha de concordar amb "ella".

Home, divertit, sí; original, no gaire. És un acudit ben conegut, especialment a la versió mexicana del Pinterest.

Treure arguments d'altres autors és una cosa que em sembla molt bé (jo ho he fet i ho faré). Ho feien Shakespeare, Boccaccio i Lope de Vega; per què no ho podem fer nosaltres?

Allò que importa és la versió que en facis. Sobre aquest punt, només es poden dir coses bones, Posar l'acudit en forma de sonet és un cop de geni; la versió és fantàstica, francament bona.

Això dels forats negres és una cosa tan descomunal, inhòspita i absorbent que per força ens ha de fer somniar.
Si sant Joan n'haguera sentit parlar, l'apocalipsi tindria una altra pinta.
Ara bé, per forat negre el que tenim al cap i és manifesta especialment en els somnis.: una barreja de records, d'esperances, de desitjos, de pors, tot concentrat i amb una densitat difícil d'imaginar.
No m'estranya gens que somniessis en aquest forat, ni el contingut dels somnis, que serà diferent per a cada persona.
M'agrada l'analogia entre el món còsmic i l'oníric; una cosa: no entenc gaire bé el final, ja fora del forat.

Veig que n'entens molt de música.
He rigut amb el pianista pesseter i el calb i m'ha impressionat la història de Wittgenstein, n'hi ha per a escriure'n un relat llarg.