SrGarcia

33 Relats, 624 Comentaris
28431 Lectures
Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Lladre de tres mans.

Últims relats de SrGarcia

Últims comentaris de l'autor

  • SrGarcia | 17-03-2024

    Un madrigal preciós. Sembla dedicat a una persona molt vella o amb alguna demència, en qualsevol cas, molt bonic.

  • SrGarcia | 17-03-2024

    Hola, Joan Colom. M'encanten aquestes polèmiques. Si mires el diccionari Alcover-Moll (diccionari cvb) trobaràs les següents accepcions d'esgarrapacristos:

    1- Home molt afectat a l'església.
    2. Ximplet, Babau.
    3- Nom satíric que es dona als habitants de Sant Vicent dels Horts..
    Curiosament, un dels habitants d'aquest poble és l'Oriol Junqueras.

    Sí que sembla que "esgarrapacristos" vulgui dir menjacapellans, però és tot el contrari.
    En aquest diccionari ho tradueixen al castellà com "santurrón", jo ho traduiria com "meapilas", una altra paraula que trobo fantàstica.

  • SrGarcia | 17-03-2024

    Et fa ballar el cap que no sàpigues si parles d'un metge de veritat o d'un mecànic. Aquest relat es podria aplicar a persones, en una utopia apocalíptica les coses podrien anar així amb entitats biològiques (vulgarment anomenades persones).
    La força del relat rau en el fet que un robot pugui pensar com una persona, ser insubmís i prendre decisions arriscades, Trobo que has barrejat molt bé els ingredients humà i robòtic, mostrant una entitat captivadora i inquietant.

  • SrGarcia | 17-03-2024

    Una història molt dura, de dolor i frustració. El narrador sembla un germà o germana de la Marta, tiet o tieta de la Marteta, aquest punt de vista està molt ben trobat, una mica de distància, però també prou proximitat.

    En lloc de "rata de sagristia" jo n'hauria dit que era un esgarrapacristos, una paraula molt descriptiva que ja s'està perdent.

  • SrGarcia | 17-03-2024

    Doncs he posat el teu relat al chatgpt i aquí en tens el resultat:

    "Sembla que has dut a terme un experiment interessant amb la IA, posant-la a prova amb frases capcioses i paradoxals. És fascinant veure com respon i intenta interpretar les subtileses del llenguatge humà.

    La IA sembla mostrar una comprensió general de les frases que li has presentat, però potser no captura del tot el to d'humor o la ironia present en algunes d'elles. En lloc d'això, ofereix respostes més serioses i poètiques, com si intentés trobar un significat profund i universal en les paraules.

    Aquesta observació pot suggerir les limitacions actuals de la IA en comprendre el sarcasme, l'ironia i altres formes subtils d'expressió humana. Encara que la IA pot generar respostes coherentment, sovint li manca la capacitat de captar la complexitat dels sentiments humans i el context cultural que dóna sentit a moltes frases.

    En tot cas, l'experiment demostra com la IA encara està evolucionant i com hi ha àrees on pot millorar la seva comprensió del llenguatge humà. Potser en el futur, amb més entrenament i desenvolupament, la IA serà capaç de captar més nuances i respostes més adequades en situacions com aquesta."

    Sembla que escriu bastant bé el català, amb algun error (L'ironia, dóna) i alguna paraula en francès (nuances).
    És totalment benqueda, mai estira més el braç que la màniga, les seves opinions tenen tot el regust de tieta beata . De moment no sembla que serveixi per a escriure relats, les il·lustracions ja és una altra cosa, molts il·lustradors estan esgarrifats.






  • SrGarcia | 16-03-2024

    Moltes gràcies per la invitació, però això d'escriure relats tan curts no em surt gens de bé.
    He provat de fer-ne un, l'he llegit a la dona i m'ha dit:
    -És molt dolent, perdona que t'ho digui.
    Si ella diu que és dolent, vol dir que és abominable i potser ja n'hi ha prou de fer el ridícul.

  • SrGarcia | 16-03-2024

    Quina versió tan estranya de la reencarnació. Un es podria reencarnar en bacteri intestinal, en llevat de coca amb recapte o com en aquest cas en espermatozoide una mica dropo. Li desitjo que es reencarni moltes vegades (més als seus usuaris que a ell). Molt forta l'ha degut fer en vida per a trobar el més proper al no-res la plenitud absoluta.

  • SrGarcia | 13-03-2024

    Sembla que de qualsevol invent català se n'ha de trobar un origen forà: que si el pa amb tomaca el van inventar els murcians que treballaven al metro, que si els castells s'han copiat d'allò d'Algemesí.
    Igualment en la història medieval: tot és aragonès, aragonesos per tot arreu. Tot? No, hi ha una cosa que és autènticament catalana, la venjança. Mai n'he sentit dir la venjança aragonesa.
    Sobre això dels urbanites, una vegada vaig sentir dir algú "un cebollero", l'arbre d'on surten les cebes; era un mangraner a l'hivern.

  • SrGarcia | 13-03-2024

    No tenia ni idea de què fos això d'una campimetria, havia arribat a pensar que era una paraula inventada, sort del Google.
    D'això de l'escaneig de l'iris, n'havia sentit parlar, però no n'entenia el motiu.
    De les criptomonedes, millor que ho deixem córrer. Com més grans, més ignorants.
    Un bon relat que uneix un futur utòpic, amb un present que per a alguns és bastant incomprensible.

  • SrGarcia | 13-03-2024

    Que et busquin els serveis secrets russos no és cosa de riure, cal vigilar molt el que menges i beus.
    Sembla estrany com amb tanta brevetat has pogut escriure una novel·la d'espies i d'amor alhora.

  • SrGarcia | 13-03-2024

    Un preciós madrigal. He hagut de buscar la fotografia del quadre a què et refereixes. S'entén millor la poesia.
    Especialment boniques les comparacions de la segona estrofa.

  • SrGarcia | 13-03-2024

    Doncs quan era tan intel·ligent, hagués pogut pensar a escriure la jaculatòria en un paper.
    Ja diràs on els posen aquests implants, a alguns ens convindrien molt.

  • SrGarcia | 10-03-2024

    Com una primera comunió, però amb to d'apocalipsi tecnològica
    No te'n manca d'ironia, no, Està bé això de tirar de veta en menjar verdura cada diumenge.

  • SrGarcia | 09-03-2024

    La darrera vegada que vaig sentir tocar una cobla va ser a Prats de Molló i el que tocaven era "La Marsellesa", jo me'n feia creus i m'imaginava una cobla tocant l'himne espanyol.
    Trobo que hi ha dues coses molt bones en el relat: primer mostra la unió entre àvia i neta, feta a partir de la comuna afició a les sardanes. En segon lloc, comparar la vida a una peça musical, amb el seu preludi, desenvolupament i final. En aquest cas destaquen molt els solos dels instruments aguts, els que porten la veu cantant, però també cal dir que a la vida no tot són solos, també hi ha instruments que fan l'acompanyament i sense ells la sonoritat es veuria molt minvada. Els fiscorns i el contrabaix valen tant com el flabiol, el tible i la tenora. Ells fan l'harmonia i sembla que entre aquesta àvia i aquesta neta, d'harmonia no en faltava.

  • SrGarcia | 08-03-2024

    Hola, Joan Colom. Parlaré del teu comentari al meu relat "El foc amic". És bo rebre una crítica sincera de tant en tant.
    El tema del relat és la deshumanització dels soldats; van perdent la humanitat fins a tornar-se gossos, a causa de les dures circumstàncies de la seva vida. En fer-se vells es tornen precisament gossos per la seva devoció a sant Guinefort, però no són innocents com el sant gos, ells també han usat el foc amic en matar els oficials, per això es tornen gossos del dimoni, dips. No mereixen la justícia que demanen.
    També he llegit els teus relats, el titulat "Dips", sembla que vaig ser l'únic que en va fer cas. Fa poc vaig passar per l'ermita de santa Marina, però estava tot tancat. M'estimo molt aquesta terra i la història dels soldats supervivents l'he sentida explicar.
    Això de matar oficials ha passat sempre, a la guerra del Vietnam en deien "fraggin" per usar granades de fragmentació.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor