SrGarcia

16 Relats, 252 Comentaris
10030 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86

Últims relats de SrGarcia

Últims comentaris de l'autor

  • SrGarcia | 29-11-2020

    De vegades les coses dolentes en porten de bones. Que passis un bon Nadal, Josoc

  • SrGarcia | 24-11-2020

    Un relat bonic i amb molta ironia. Com més grans ens fem, les aventures que vivim cada vegada s'assemblen més a la que descrius tan bé.

  • SrGarcia | 24-11-2020

    Moments de recapacitar i de pensar sobre la vida, tant la passada com la futura. Trobo que tot el sentit del relat es pot resumir en aquest "Malgrat tot..."

  • SrGarcia | 24-11-2020

    Una història que s'embolica tant que només pot acabar sent un somni, l'abús de l'alcohol ja les té aquestes coses.
    M'agrada que usis la paraula "Mardà", tot i que trobo que en el teu cas no haguessin calgut les cometes, encara que sigui amb ús metafòric, és paraula ben correcta.

  • SrGarcia | 24-11-2020

    Una història fantàstica i romàntica a parts iguals.

  • SrGarcia | 24-11-2020

    Pel títol de la poesia em sembla que et refereixes a la sèrie que es diu així. Només he vist els capítols de l'home que es cola al palau, per tant no puc saber si et refereixes a algun personatge en concret.

    A les teves poesies sempre exposes emocions personals que es veuen reflectides a l'exterior, encara que sigui, com en aquest cas una sèrie de la tele.
    Realment encara creiem molt en els contes de les princeses, dels prínceps blaus i mandanga per l'estil. Però és cert el que dius: "Salvar la monarquia", per això ells ho fan tot (com a mínim els anglesos, alguns altres són uns brètols sense cap vergonya) i tots tenim alguna monarquia per salvar.
    Una poesia molt bonica, on la monarquia es pot veure com una metàfora extensa. Un sonet amb estrambot per una institució que sovint sí que sembla bastant estrambòtica.

  • SrGarcia | 23-11-2020

    Això dels relats de vides de sants sempre ha donat per molt. Suposo que has fet un bon treball de documentació. El que més m'ha agradat ha sigut el de Sant Albert Magne, doctor universal, patró dels químics i home amb tendència a fer-se valdre; tot un exemple de vida erudita.
    No crec que l'església accepti algunes (cap) de les teves al·legacions, però mentrestant hem passat una bona estona.

  • SrGarcia | 21-11-2020

    M'hagués agradat que s'hagués quedat al bosc vivint com un bolet o una teranyina.
    Però el relat sorprèn: és l'hora de fer el dinar, hi ha arrels més poderoses d'allò que sembla a primera vista.

  • SrGarcia | 19-11-2020

    Un relat molt dur i intens. L'alcoholisme i el maltractament ja són molt males coses per elles mateixes. Sobta molt la ingenuïtat del principi i el descobriment de l'autèntica naturalesa del Max. El final pot semblar un acte de justícia, però vés a saber si no li pot complicar encara més la vida.

  • SrGarcia | 18-11-2020

    Moltes gràcies, Kefas. Aquest és un relat bastant realista. La majoria de frases estan inspirades en aportacions de fòrums com ara Forocoches i Burbuja.info i cosotes per l'estil. Pel meu compte em sembla que seria incapaç d'inventar tantes animalades.

  • SrGarcia | 18-11-2020

    Hi ha somnis que són perillosos; et dius a tu mateix coses que no voldries sentir i que mai et diries en estat de vetlla, però això fa que et coneguis millor, que no t'enganyis. Molt ben relatada aquesta ambivalència dels somnis.

  • SrGarcia | 18-11-2020

    M'agrada el to clàssic de la poesia. Un ritme lent i solemne trobo que és molt adient a l'immortal tema del" "Carpe diem

  • SrGarcia | 18-11-2020

    Ja fas bé, ja, de classificar el relat com a fantasia.
    "La naturalesa racional de la persona humana" sembla una cosa cada vegada més oblidada. Ara sembla que la justícia consisteixi en la legitimació de la colla d'amics, dels de sempre, dels que són a l'olla.

  • SrGarcia | 18-11-2020

    Això de fer un acròstic fa més difícil l'escriptura de la poesia; és com la rima, però a l'inrevés.
    Esperem que no sigui veritat el que diu els vers "exterminarà la humanitat"

  • SrGarcia | 17-11-2020

    Moltes gràcies a tots tres. No sé què és una pausa tràgica (i m'agradaria). El meu català és deficient, faig el que puc. Trobo que heu entès bé el relat, no ús demanar altra cosa.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: