SrGarcia

29 Relats, 495 Comentaris
20978 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87

Últims relats de SrGarcia

Últims comentaris de l'autor

  • SrGarcia | 28-05-2022

    Sobre la primera cosa que dius: és cert que el relat és una mica farragós. Potser convindria alleugerir-lo. En alguns relats meus n'he fet fins a vuit versions, sempre traient coses que sobraven.
    Sobre la segona: pots fer sevir la mida que més et plagui. Això dels signes em ve de nou; mai no m'hi havia fixat. Passat a la mida 4 si ho creus oportú; la mida 3 trobo que està prou bé. Jo no m'hi he pensat gaire.

  • SrGarcia | 27-05-2022

    Home, està bé això que el relat l'acabem els lectors. Vet aquí la meva versió:
    Ja que la Dolça ha manifestat reiteradament el seu desig de deixar el vici, jo li diria que ho fes, però no sense treure'n profit.
    Podria demanar ser una nova versió del rei Midas, que tota la xocolata que toqués es convertís en or. D'aquesta manera no en menjaria i es faria rica.
    Ara, tenint en compte com és la bona dona, segur que agafaria alguna altra addicció, potser a la Coca-Cola o als pastissets de Rasquera o ves a saber...

    Un relat ocurrent i ple de fantasia. Aquest vici tampoc és la gran cosa, n'hi ha de bastant pitjors.

  • SrGarcia | 26-05-2022

    Això em sembla que passa perquè vaig tancar malament el primer tag.
    Vaig posa 7 en lloc de / (són a la mateixa tecla). Ara deixarè oberta la mida 2.

  • SrGarcia | 25-05-2022

    Ja era hora: un relat que acaba bé, molt bé, diria jo, ja que l'Antònia no només assenteix, sinó que ho fa amb entusiasme.
    Suposo que a partir d'aquell moment no li caldria beure per a donar-se ànims; això comença per broma i pot acabar molt malament.
    Molt bo el detall del vestit: "El de les festes majors i els enterraments."

  • SrGarcia | 25-05-2022

    La paraula "Pagafantes" és un terme molt irònic, ben trobat i una mica cruel.
    Un pagafantes de debò té molt desig i poca esperança, no deixa de ser una víctima, sempre se n'aprofitaran d'ell. No és estrany que això el faci caure en l'atonia i el conformisme: a mi rai, jo m'ho empasso tot.
    Pobre Llopis, potser estava enamorat de la cap, però el seu destí era el de pagar refrescos, rebent només una mica d'agraïment i bastant menyspreu.

  • SrGarcia | 25-05-2022

    Suposo que els fets passen a Madrid, capital mundial de la llibertat i les canyes.
    M'agrada que facis servir termes de la física, tan irònics com ben trobats.
    Una bona sàtira; és veritat que quan desitgem alguna cosa no filem gaire prim.

  • SrGarcia | 23-05-2022

    Les coses haurien d'anar així, però sovint en veiem més fora que dins. No n'hi ha prou amb tenir una forta personalitat, s'ha de tenir una conxorxa que et protegeixi.
    La major part d'espavilats la tenen.

  • SrGarcia | 22-05-2022

    M'agrada que expliquis l'acte sexual en termes militars.
    Em sembla que falten un morter i un llançagranades, però la resta és molt correcta.

  • SrGarcia | 22-05-2022

    Un bon relat. Em sembla que d'això ara en diuen grupies, o per l'estil.
    Encara sort que fos amant de l'opera; si li haguessin agradat en Julio Iglesia o en Bertin Osborne, la cosa s'hagués acabat malament.
    Però no cal patir, l'admiració érs l'admiració.

  • SrGarcia | 22-05-2022

    Qui és David Bowie?

  • SrGarcia | 22-05-2022

    Escric una de la teva frasemes campanmuda en diverses mides:
    és una collonada difícilment homologable, =1 ><7font>
    és una collonada difícilment homologable, =2
    és una collonada difícilment homologable,=3
    és una collonada difícilment homologable,=4
    és una collonada difícilment homologable,=5
    és una collonada difícilment homologable,=6
    és una collonada difícilment homologable,=7

  • SrGarcia | 21-05-2022

    És ben cert que la tipografia tant em fa; en canvi, sí que m'interessa l'ortotipografia.

    M'arbolo quan veig un relat en lletra petita i sense cap punt i a part, tot en un mateix paràgraf, apretadet com la carn d'un cuixot. El pernil s'ha de menjar a llesques, al lector se li han de donar facilitats.

    El tag que faig servir és: (font size=4), en lloc dels parèntesis, els signes < i >

    a veiam si funciona el tag

  • SrGarcia | 21-05-2022

    Et diré la veritat: això de la tipografia em toca els collons. M'importa una merda que una lletra sigui més alta o més baixa. Ara, les "collonades difícilment homologables" sí que m'agraden, tot i que sóc més partidari de collonades d'altra mena.
    Responc la pregunta: sí, se me'n fot, detesto la tipologia i les seves variants, detesto que hi hagi tantes fonts tipogràfiques, detesto la tipografia. Collons, ja.

  • SrGarcia | 21-05-2022

    Això em recorda el dia que vaig anar als Monegros. El desert del nord sempre és molt exigent, especialment si no tens fusta de líder ni fusta de res. Ens vam reunir a Fraga i la feina va ser de tots.
    Els camins no van ser atzucacs, tots tenien sortida, però tots tenien la mateixa sortida.
    Déu meu senyor, prefereixo els deserts interplanetaris als deserts propers.
    Els Monegros són l'última frontera, allò que ens separa d'una terra possiblement habitable.

  • SrGarcia | 21-05-2022

    Vosté perdoni, però sóc aficionat a l'ornitologia. Tinc un llibre dels anys vuitanta que donava per extingida la polla blava al delta de l'Ebre. Avui en dia les polles blaves són a tot arreu (per a desesperació dels pagesos, tot s'ha de dir)
    El meu comentari no té solta ni volta, ja ho sé, però la polla blava és un animal bípede, en van voler fer la mascota del Barça (i es va acabar com la fira de Flix) Admiro les polles blaves.
    No solen tenir nom, però Vladimir em sembla que seria un nom excel·lent per a una d'elles. No els sol preocupar gaire la bugada, és una de les pegues que tenen.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: