M'agraden el ritme i la rima.
M'agrada que la nuesa es vegi contrastada amb les plantes i els animals del camp, com si la nuesa es vestís de naturalesa, com si tot fos un retorn a allò més primitiu, més senzill.
Malgrat el to eròtic, no puc de deixar veure una nuesa innocent, quasi virginal.

Aquest ritme lent i solemne, aquestes repeticions... Tota la poesia té alguna cosa que em fa pensar en T.S. Eliot.
M'agrada molt el penúltim vers on la repetició dóna tot l'efecte del màxim desconsol.

Una gran elegia, Aleix.

M'agrada el to, sempre èpic, sempre una mica altisonant.
Sobre el contingut, millor deixar-ho córrer, aquí es tracta de l'expressió, no del pensament; l'expressió és magnífica.

A una casa de poble s'hi deuen poder trobar les coses més extraordinàries. Encara sort que també van trobar les bótes de vi i això els va consolar de l'ensurt.
Al pobre paleta segur que mai li havia passat una cosa com aquesta; que l'assassinat és resolgués trenta anys després ja mort el culpable indica que es tracta d'un dels estranys casos de crim perfecte. No hi ha res com construir un envà per a guardar un secret.

Considero una sort que no m'hagi tocat ser membre de cap mesa electoral. Suposo que l'avorriment deu ser bastant gran i o m'estranya gens que es dediquin a jugar a qualsevol cosa que puguin, si és que poden, que no es veu gaire clar.
Trobo que estàs inspirat últimament.

Un doble sentit, un humor càlid i feréstec, un sadisme resolt en un estofat.
Un final sorprenent, no cal trucar al comissari per això.
Un relat bonic, graciós i amb un final que fa tremolar.

Un gran relat de traïcions i covardies.
Com que sóc un sentimental, m'hagués agradat que guanyes el protagonista narrador, però les coses van com van i millor que no et fiïs de ningú.
Una bona ambientació, un relat trist, sense cap altra moral: els poderosos sempre guanyen.
Es donen a entendre moltes coses sobre les relacions entre els bàltics i els facinerosos habituals, sense mostrar-les clarament; millor així; l'el·lipsi sempre és un bon recurs narratiu.

D'això se'n diu començar bé a Relats en Català.
Un relat curt, precís, alhora humorístic i terrorífic.
Directe al gra sense manies.

Si no ho entenc malament, això consisteix a posar una altra lletra a una cançó.
Com si poséssim una lletra a la cançó del Padrino, aquella que diu en castellà:
"Estoy sintiendo tu perfume embriagador...",
però en català i amb un sentit diferent.
Està bé això, està bé.

De totes maneres, t'aprecio més com a comentarista que com a poeta.
La veritat, també m'agradaria que em diguessis "pedant" i "Carallot"; com que sóc les dues coses i altres de pitjors, no m'ofendria gaire (una mica potser sí).

Copio el teu comentari literalment:

"Hola, et comente que en el dia de hui, 16 de febrer, el meu relat "Entre la boira", té 434 lectures... així que això sí que és pujar la quatitat de lectors, que tenen ganes de llegir.
Gràcies per tot i fins a l'altra.
Bona nit..."

Pregunto: i que vol dir això? El teu relat és una puta merda, Perla de vellut. Lamento haver d'arribar a aquestes paraules, però m'ho estàs posant a la boca.

Que tinguis molts lectors no vol dir res; que hi hagi molta gent interessada a fer-te la pilota, només vol dir que la qualitat moral d'aquest fòrum és molt baixa.

Estaria bé que tothom s'atrevís a dir la veritat; no crec que passi això. T'aconsello vivament que no et creguis tot el que et diuen, són paraules interessades, només es volen aprofitar de tu.

Tota una novel·la empaquetada en un relat tan curt...
Dos policies amics, en realitat tres, ja que un d'ells presenta doble personalitat, un expedient psiquiàtric, un joc de sospites mútues, unes revelacions que es fan a poc a poc, un bon diàleg per final... posar tot això en un relat de dos minuts em sembla cosa de mèrit.
M'agrada el detall del so de les sirenes que es va posant al cap del Roger i provoquen la seva transformació.

Un final ben sorprenent. Tenint en compte el començament, no veia com podia acabar un relat tan curt, però veig que ho has resolt d'una manera magistral.
Ho té malament la policia per trobar l'assassí de la xeringa, no crec que sigui la inspectora Font qui ho faci.
M'agraden alguns detalls que donen color al relat, com el que diu que s'explicaven mentides per passar l'estona.

Els teus assaigs són d'un bonisme que enfarfega.
Has de mostrar empatia amb algú que t'està donant pel cul?
Potser has de pensar: pobret, li deu agradar la sodomia.
De vegades és millor respondre a hòsties, de vegades és l'única resposta possible.

Deia Hitchcock que mai treguis una escopeta carregada si ni l'has de disparar.

Els animalets del bosc són l'escopeta carregada i no fan res.

Hi ha un presumpte fantasma; no s'acaba de saber res sobre la seva identitat, podria ser qualsevol.

Quina relació hi ha entre l'Andreu i son cosí? Al relat no s'explica, no és una el·lipsi, ja que no la podem deduir. Per què treure un nou personatge (el cosí) sense presentació?

Em sembla un relat mal estructurat, impossible d'entendre. No n'hi ha prou amb l'escenari, els personatges han de tenir i mostrar relacions.

És així perquè jo ho dic? Sí, i per qualsevol que tingui algun altre interès que parlar per parlar.

M'agrada el guàrdia intern que et parla de vos. És com un altre personatge, com una mena de doble teu.
El relat és molt filosòfic: la lluita entre l'atzar i la necessitat, entre el destí i la voluntat.
Un bon final, el guàrdia donant pressa i el protagonista esperançat, però saben que ja tot està escrit. Ja t'ho diu en Kefas en què consisteix l'esperança, més un desig que una creença, un clau roent.

Moltes gràcies pel teu comentari a "Un impostor", m'ha fet veure coses en què no havia pensat.