Cercador
Deixar-hi la pell
Un relat de: Versaleta- Compartir:
—Vaig caure en un forat sense sortida...
—No exageres?
—Em vaig arrossegar...
—Vols dir que no exageres?
—No vaig aixecar el cap fins que no ho vaig aconseguir...
—Exageres!
—Fins que, per fi, el vaig recuperar. Li havia caigut dins la claveguera. Li vaig retornar. Em va regalar un somriure molt suau. Tan suau com aquella pell de conill. Es va posar de nou el guant i es va acomiadar amb la mirada.
Comentaris
-
Perseverança[Ofensiu]Rosa Gubau | 14-06-2024
Caure al forat i tenir la força de sortir-ne, és d'un gran valor i ajuda. I això sempre és recompensat. He llegit el poema tres vegades, i cada vegada, l'he interpretat d'una manera diferent, penso realment que això és bon senyal.
Enhorabona Versaleta.
Rosa.