Monòlegs per a la mobilitat

- Com el monitor em torni a escridassar, et juro que li arrenco els cabells a grapats, els hi entaforo per la gola sense demanar-li permís i l’envio al puto cementiri de patac, ja t’ho ben juro!
De matinada, als quatre passatgers endormiscats que van a l’autobús en direcció Martorell se’ls han desprès les lleganyes de cop, de tant que han obert els ulls sobtadament. Aquella declaració a pulmó lliure els ha agafat desprevinguts. El to amenaçador i la intensitat de les paraules, pronunciades per la noia al mòbil que seu a la primera fila del grup de seients del darrera, els ha desvetllat inesperadament. El torrent verbal continua sense aturador:
- Mira que li tinc dit que no pateixi pel desordre de la meva taula, que jo sé on tinc cada cosa i al final del dia ho endreço tot… Doncs no, ha d’estar-hi a sobre t’agradi o no i fent-me entretocs de si això hauria d’estar a aquesta banda i no a l’altra, que si els fils han de presentar-se ben ordenats per colors,… un martiri, ja t’ho dic joc, i em fa perdre els papers i aleshores no em puc reprimir d’amenaçar-lo d’arrencar-li el cap!
L’autobús és a punt d’aturar-se a la parada i la noia es situa per baixar, no sense deixar un missatge capciós a la resta dels atents oients, els quals es queden amb les ganes de saber el final de tot plegat.
- Li tinc preparada una que et ben juro que no gosarà adreçar-se’m mai més amb aquest repulsiu to autosuficient. Estigues atent, que demà t’ho explico a la mateixa hora que he agafat el bus avui, que és molt, però que molt fort el que m’he empescat!
Els que van seguir el viatge van pensar que demà serien molt puntuals a la parada, que per res del món es perdrien el següent capítol d’aquesta venjança sense nom.

- Així què, què t’ha semblat la primera nit amb mi… no dius res? Bé, ja ho entenc, t’has quedat sense paraules, oi? – respon en vibrar el mòbil.
Les oïdes dels que l’acompanyen a l’autobús que fa camí cap a Collblanc a primera hora del matí han detectat un missatge que promet, i els cervells dels receptors es posen en alerta per al que podria venir. I no van mal encaminats.
- Sí, sí, res de missioners, pel darrera i manxant a tot pebre! La teva llarga cabellera sedosa em feia de regnes per dominar la cavalcada dels cossos desfermats al galop, lluents de suor, amb els gemecs salvatges que encara ens excitaven més! Fas honor al teu nom, Glòria!
A algú se li escapa el riure no pel contingut pujat de to, sinó pels esforços que fan els padrins de la vora del, diguem-ne, “conferenciant” en ajustar-se els audiòfons per no perdre’s detall. Alguna dona s’enrojola només de sentir-lo, d’altres s’inclinen lleugerament cap endavant per veure si els arriba bé la veu, que l’aire condicionat de l’autobús fa massa fressa.
- I és clar que ho hem de repetir! Com ho tens dissabte vinent? Impossible? Vaja… Que què dius ? Que estàs assajant una nova manera d’assolir el setè cel? Una sorpresa? Òndia, no pots deixar-me així, amb aquesta curiositat que em matarà!
Els que escolten mouen el cap en sentit afirmatiu, que estan d’acord en que un interruptus sempre deixa un sabor agredolç, precisament ara que es posa interessant.
- Fem una cosa, quedem per aquest vespre, sí o sí, no et pots negar, que ja veuràs que el meu repertori tot just l’acabes d’encetar, vinga, penjo que ara baixo, ens trobem a les nou a l’apartament, petons.
No cal dir que, amb les perspectives amb què es presentava el viatge de demà al matí, amb la crònica eròtica recitada fil per randa pel passatger amb les calces al cap, ningú faltaria a la cita, que els trajectes cap a la feina són molt avorrits i qualsevol novetat facilita l’inici de la jornada laboral.

- Ja t’has llevat? No t’empipis, refot, que sort en tens que et desperti cada dia! Has passat bona nit? No comencis amb els teus somnis humits, que ja saps que em fan fàstic! Com ha anat el primer pipí? Recorda que l’uròleg va insistir molt en que te l’espolsessis bé abans d’acabar, que és important que no et quedis a mig fer, que després agafes aquelles infeccions d’orina que no hi ha manera de fer net. Has vist el cafè amb llet i la torrada que t’he deixat damunt el marbre de la cuina? Posa-t’hi oli i una mica d’embotit, res de tomàquet, que afavoreix els atacs de gota. Mastega a poc a poc, que si t’ennuegues no hi haurà qui t’ajudi, déu-nos-en-guard. Ah, si et dutxes, que em sembla que avui no te’n lliures, garrí, que ets un garrí, frega’t ben fort els plecs més amagats, sobretot entre les natges i l’entrecuix, em sents? Cordills, és que no et puc deixar sol, quin recoi d’home! Ah, ja tens les tisoretes a la pica del bany per retallar-te els pèls del nas i de les celles, que sembles la perduda baula evolutiva entre les mones peludes i l’home, marededeu quin tou de pèl! Ui, t’haig de deixar, que ja s’acosta la parada. Ens anem trucant, sobretot demà al matí a aquesta hora, que és quan t’hauràs pres la medicació, sí, la pastilla blava, i m’explicaràs quin efecte t’ha fet, va, un petó.
Els passatgers del tren que han estat atents a les instruccions de la manaire han anat desfilant a la darrera parada amb la cara congestionada de tan riure. De què que no se’ls travessa l’esmorzar després d’escoltar la dona enganxada al mòbil, i s’han promès que demà hi tornaran, com cada dia, amb un al·licient inesperat que els fa l’existència més suportable.

- Teniu les estadístiques?
- Sí, hi ha clares diferències. A les línies on hem introduït els falsos passatgers…
- Vols dir els actors parlant pel mòbil?
- Exacte, doncs allà on han actuat, fent-se passar per gent habitual, hi ha hagut un increment en el nombre de viatgers.
- Vols dir que s’ha detectat una història sucosa i hi ha hagut un boca-orella que ha fet que més gent pugés a l’autobús, al metro o al tren a aquelles hores per seguir el que podríem qualificar de radionovel·la personificada?
- Això és el que vull dir. No hi ha com una bona història per captar l’atenció de la gent, els encanta que els expliquin coses… Molt important: cal que els quedi clar que la història té una continuïtat, que els agradi tant el que han escoltat de manera furtiva que en vulguin més i així els fidelitzem sense adonar-se’n. Ara ha quedat demostrat que també en un fet tan irrellevant com és el camí cap al treball, amb tota la rutina que això comporta, hi ha actituds que atrauen l’atenció de la gent i que aquesta queda enganxada al que li van explicant talment com si seguissin una sèrie televisiva.
- Alguna preferència?
- Està molt repartit. Les de caire sexual sobresurten una mica de la mitjana, però estan seguides ben a la vora pels casos de mal rotllos laborals i dels torracollons amb víctimes innocents. Caldrà pensar en noves situacions per no cansar el públic, que sembla que està responent molt bé a aquesta crida emmascarada cap a l’ús del servei públic.
- Per això ens van contractar, no ho oblidem: que deixin el cotxe particular i agafin el transport públic... I sembla que funciona, com hi ha món!