TIC, TAC, TIC, TAC...

M'agrada el reu relat sobre el temps. Qui sap, potser em donarà alguna idea. El temps metereològic i el temps cronològic...

És bona la idea dels tic tac que van canviant el temps... Molt enginyós.

Crec que t'hauria d'anar llegint de tant en tant, i parlo sincerament.

A reveure, Rosa!!!

El TIC TAC acompanya diàriament,marcant un ritme, que
ajuda a viure I conviure. Enhorabona, Rosa.
Agraeixo el teu comentari a un dels meus Relats, publicats fa temps.
Cordialment, salutacions.

................

Bona reflexió.
Salutacions molt cordials.

Molt bon Relat. Agraeixo
Agraeixo .
Salutacions

El ritme del poema l'he trobat ideal per a una cançó. Aquesta primavera hem viscut una sèrie de tempestes que ens han alegrat a tots, crec. Aquí dalt, a Ribes de Freser, n'hem viscut algunes d'històriques. Una forta abraçada, Rosa.

Aleix

Li haurem de dir al rautortor que li posi un bon compàs a la cançó. Jo la veig de bressol, cantada amb veu baixa i lent el ritme.
Primera pasa per a una col·laboració estelar amb alguna amic/ga músic?

Gràcies per compartir-nos els teus experiments poètics.

I gràcies per alguns dels teus comentaris, que no sempre responc, cada dia em costa més!

Ferran

Una bonica cançó infantil. Com per a acompanyar-la amb pandereta, triangle i ampolla d'anís.
La tornada rítmica, repetida i una mica obsessiva és molt del gust dels nens, també el ritme àgil i juganer.
Si algun músic es decideix, li podria posar música.

Bona vesprada Rosa,

M' encantat el teu relat,
hi ha molt ritme,
i la canço poesia,
m'encantat,
espero el teu pròxim relat,
per poder continuar llegint-te!

Continua escrivint així per què els teus relats són molt bonics

Gràcies pels teus pròxims comentaris al meu poema .

Una abraçada

Noia Targarina

He escrit un "aclariment o no?" en forma de comentari en el meu darrer relat, que espero que no emboliqui més la troca.
Com sempre, gràcies per la teva guia.

Un poema que dona per a molt, perquè he sentit el tic, tac, tic, tac, dins del meu cor.
Un preciós poema que m'ha encantat, com sona llegint-lo.
El "tic, tac" és el centre de la vida.
Enhorabona, Rosa.

Cordialment.

PERLA DE VELLUT.

M'he quedat de pedra, tan rodona i alhora tan simple i fàcil de recordar, com li escau a una cançó infantil. Pensa't una tonada i abans d'un any se sentirà a tots els centres de primària.

Posats a afinar una mica la mètrica, jo allargaria "l’aigua cau a raig", fent "i l’aigua cau a raig" (no crec que entri en contradicció amb la conjunció del vers final "i el sol torna a brillar"), i escurçaria "El vent escampa la nuvolada", fent "S'escampa la nuvolada".

Rosa,

gràcies pels teus comentaris a un dels darrers relats publicats, "Creixeran noves flors". Com em demanes, et passo enllaç del poadcast a Spotify on el trobaràs llegit en veu alta per mi mateixa, com els darrers que vaig escrivint. El poadcast es diu: 'Cuinant relats sentits'.

https://podcasters.spotify.com/pod/show/afersdomestics/episodes/Creixeran-noves-flors-de-Nua-Dedins-e2lg57q

Bona tarda Rosa,

tic, tac, tic, tac,
i el teu poema m'ha agradat.

Espero llegir-ne de nous!

Com a cançó infantil, que dius que era el teu propòsit... l'has clavat.
M'ha remuntat a l'infantesa... a la part dels bons records.
Ja tens la tonada?

Bon dia, Rosa Gubau:

Amb aquesta cançó ens obres un cicle temporal: tant en temps pel tic tac del rellotge com pel clima.
M'ha agradat el ritme que ens recórre a tots els que et llegim.
Enhorabona pel poema.

Una abraçada i bon estiu!

Helena

Per un poema ple d'encant i innocència. Has aconseguit l'objectiu de fer com una cançó infantil dolça i amb música. La sents la música que porta...
Amb total cordialitat, Rosa.

Relat cançoner, a ritme del so del rellotge. Alegre.Acarona el temps.
Felicitats.
Agraeixo el teu comentari, al meu Relat.
Salutacions molt cordials, content dels nostres contactes escrits.
...........

En aquest poema, la meva intenció era compondre una cançó de caire infantil. No sé si ho he aconseguit, mai ho havia fet, si més no, ho he intentat.

Amb gracia i enginy has escrit una cançó que he llegit taral·lejant.
Un xic d'alegria i bon ritme

Amb aquesta onomatopeia del so del rellotge ens descrius de forma imaginativa, lúdica i poètica com va capgirant el temps. M'ha fet recordar a una cançó per a la mainada cantada a l'hora del pati... M'ha vingut al cap imatges de la meva infantesa a l'escola "els nacionals"., amb la bata a ratlles posada i tots asseguts, nens i nenes, a terra cantant Tic-Tac, Tic-Tac....mentre els núvols van passant...

Les busques del rellotge giren per reproduir hores i hores en un bucle, com el bon temps i la pluja, que s'alternen en un cicle. Una original relació entre el temps cronològic i el meteorològic, tot és un cicle. Enhorabona!

M'agradaria el Relat.Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions molt cordials.

Tic, Tac, Tic, Tac...
Com puc dir,
com m'ha agradat!!
Meravellós, al ritme del temps.

...que bonic aquest poema, tic, tac, ja s'ha acabat. Es llegeix com una cançó amb aquest ritme, com el batec d'un cor. Enhorabona per aquesta vitalitat i moltes gràcies per llegir i comentar els meus relats. Sempre em fa molt i.lusió. Bon cap de setmana Rosa. Fins aviat!