TIC, TAC, TIC, TAC...

Amb aquesta onomatopeia del so del rellotge ens descrius de forma imaginativa, lúdica i poètica com va capgirant el temps. M'ha fet recordar a una cançó per a la mainada cantada a l'hora del pati... M'ha vingut al cap imatges de la meva infantesa a l'escola "els nacionals"., amb la bata a ratlles posada i tots asseguts, nens i nenes, a terra cantant Tic-Tac, Tic-Tac....mentre els núvols van passant...

Les busques del rellotge giren per reproduir hores i hores en un bucle, com el bon temps i la pluja, que s'alternen en un cicle. Una original relació entre el temps cronològic i el meteorològic, tot és un cicle. Enhorabona!

M'agradaria el Relat.Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions molt cordials.

Tic, Tac, Tic, Tac...
Com puc dir,
com m'ha agradat!!
Meravellós, al ritme del temps.

...que bonic aquest poema, tic, tac, ja s'ha acabat. Es llegeix com una cançó amb aquest ritme, com el batec d'un cor. Enhorabona per aquesta vitalitat i moltes gràcies per llegir i comentar els meus relats. Sempre em fa molt i.lusió. Bon cap de setmana Rosa. Fins aviat!