Beneit tabac

Un relat de: Eloi Peri
A correcuita, tot preparant un sobre d’espaguetis per a microones amb una salsa d’una renaixent i llunyana ciutat italiana, per a poder apagar el soroll dels budells entretant anava i tornava de comprar tabac, ja que un altre cop m’havia quedat sense el maleït tabac. Eren quarts de dues i l’estanc de la plaça estava a punt de tancar, i a sobre plovia a bots i barrals. Finalment, després de remenar l’armariet dels trastos vaig ser capaç de trobar l’oblidat paraigua que no feia servir gairebé mai.

En posar el primer peu al replà de l’escala, de seguida m’envoltà un deliciós aroma, segurament, d’aquella meravellosa escudella que prepara la meva veïna. Plat de bon gust que està per llepar-se els bigotis, com suggerien els crits del meu baix ventre.

Amb la rialla de les cabòries d’un adolescent sòmines, em feia gràcia fins i tot, veure la gent amb les espatlles encongides per evitar que la pluja els hi aigualís el cervell, mentre jo netejava la pols del vell i florit paraigua que sempre havia cregut que em feia fer el ridícul. En aquell passeig fins a la botiga del fumador (nom que, per cert, deixa poc a la imaginació), els fums dels incívics conductors atropellaven els bassals de la vorera per xopar les sabates i els mitjons de tots aquells que només es preocupaven de no mullar-se per la incessant pluja.

Per fi, a la cua de l’estanc, un eixam d’empedreïts clients com jo, esperaven la seva tanda. Mentre les gotes d’aigua de les seves robes deixaven en el mosaic un fi fangueig que els dependents tardarien més a oblidar que a netejar.

De camí de tornada ja duia la cigarreta encesa, entre la boca i la mà que no subjectava la inútil andròmina, ja que només el reflex del sol a sobre els xolls recordava la tronada d’un ambient renovat.

Tot pujant per l’escala, de nou m'envaí aquell intens aroma. Acompanyant-me fins a la porta on, per darrer cop, el vaig inspirar profundament a la vegada que em queia la bava.

—No fumis!!, vaig pensar abans d’enfrontar-me a la realitat d’aquell plat reescalfat, que encara treia fum i no apagaria el mal gust de la boca.

Llavors, quan m’eixugava les mans, va sonar el timbre. I amb la mà encara humida al pom de la porta, aquell angelical aroma em va colpejar de ple. Era una safata de plata carregada d’escudella que acompanyava la meva veïna. Avergonyit pel rastre del meu alè, que ni de lluny podia correspondre l’obsequi de la seva rialla. Sense dubtar-ho ni un instant, vaig tancar-li la porta als morros per deixar de fumar. Oferint-li el foc, del meu encenedor, que ella havia pujat a buscar.

Comentaris

  • Correcció [Ofensiu]
    Prou bé | 07-07-2024

    Havia fumat *

    Ah! I també em deleixo per una bona escudella!

  • Aquest relat té...[Ofensiu]
    Prou bé | 07-07-2024

    ...diferents mèrits: ben escrit, ben descrites les situacions, ben reflectits els pensaments i un final expressament ambigu que m'ha fet somriure.
    (He estat un temps sense entrar a la pàgina i tinc costum de donar la benvinguda als nous relataires. Ho faig ara)

    Jo també ha Ia fumat compulsivament però en poc casos em faltava el tabac.
    Amb total cordialitat

  • Correcció[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 05-07-2024

    Volia dir, no ho vaig saber deduir així.

  • Resposta[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 05-07-2024

    És cert que deixar les portes obertes per interpretar el desenllaç, crea suspens i desperta la imaginació de cadascú, tot i que personalment, aquesta vegada, no ho saber deduir així.
    Fins la propera Eloi, i molt agraïda pels teus comentaris.
    Rosa.

  • Veïns amables[Ofensiu]
    Nua Dedins | 04-07-2024

    Bona tarda Eloi. Saps? La màgia de tenir veïns tant meravellosos com la noia del 'caldo' que també fumeja i que de ben segur... deixaria un bon regust de boca si l'agraís aquest veí un pèl avergonyit amb tant de fum de tabac! Qui sap si al segon toc de timbre... succeeix el miracle!

    Seguim llegint-nos i agraïda novament pel teu comentari al darrer relat 'Creixeran noves flors' que s iet ve de gust, també pots escoltar llegit per a mi en veu alta. Bona tarda de dijous!

  • Aclariments, o no?[Ofensiu]
    Eloi Peri | 04-07-2024

    Sempre agraeixo els vostres comentaris, encara més quan m'ajuden a millorar i a trobar el meu camí literari.
    Segurament, el final d'aquest relat és massa ambigu i erro en fer-lo d'aquesta manera.
    Però, m'agrada que cadascú pugui triar el seu propi desenllaç.
    Li tanco la porta als morros, per què com diu la descripció del relat tinc una parella que estimo? O potser, li tanco la porta als morros al tabac? O és la meva vergonya la que tanca la porta? No se sap mai, tal volta algú hi traurà un altre entrellat.
    La veïna ve a buscar l'encenedor per fumar? O ve a buscar-me a mi (el meu foc/encenedor)?
    Rosa, Joan, tots dos teniu massa bones raons en els vostres comentaris.
    Gràcies per ajudar-me a millorar i sobretot gràcies per llegir-me.

  • Celtes curts.[Ofensiu]
    Joan Colom | 04-07-2024

    Mira, Eloi: m'ha passat el mateix que a Rosa. Tot el relat és de una riquesa descriptiva que tomba, fins i tot excessiva en detalls, però amb l'últim paràgraf no he pogut. No serà que la frase "Sense dubtar-ho ni un instant, vaig tancar-li la porta als morros per deixar de fumar" l'havies d'esborrar i te n'has descuidat?

    I aixó t'ho diu un expert en tabac: fa trenta-sis anys que ho vaig deixar, però abans fumava diàriament cinquanta "Celtas cortos". Per cert, ja sé que, si el protagonista no s'hagués quedat sense tabac, no hi hauria relat, però a mi això no m'havia passat mai: a l'estanc comprava mitja dotzena de paquets, i quan només me'n quedaven dos tornava a comprar-ne.

  • Un mal hàbit[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 04-07-2024

    És molt millor un bon plat d'escudella de la veïna que el rastre de l'alè d'una cigarreta.
    El relat l'he trobat molt original, entretingut, i amb un bon missatge, però ho he llegit dues vegades, i no he estat capaç d'entendre el fet que li tanquessis la porta pels morros, si ella també volia foc per encendre una cigarreta, "suposo". Ja m'ho explicaràs.

    Salutacions Eloi.

    Rosa.