Cercador
Com cada dia
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Estimada Gertrud,
Hola, com cada dia. Somric. Somrius. "Ens besem els somriures"...de qui ho vaig llegir, això? Veus -veiem- agraïdes, aquest cel, un regal. A tothom ho dic així, jo també, com tu: un regal, sí. Mireu quins núvols, mireu com s'agrumollen, com s'estiregassen, com es desfan. Absorbiu la gamma inacabable de blaus que ofereix quan està alegre. I la de grisos quan mostra aflicció i deixa anar el plor o fa fred. Ets el (meu) cel.
Sento la teva abraçada de fresca i d'escalf en el nostre balcó, estret, preciós, més estret amb la nostra insistència de testos amb tastos de tantes suculentes que hi hem anat plantificant. La nostra magnífica dimensió, reducte sagrat. La barana s'ha pelat i s'ha rovellat encara més. No, no serà pas pintada. Sí, que el verd aquest, digues-li vintage, hi resti i que, com sempre, les fulles de les branques agosarades de la morera del pati de baix l'acaronin els mesos que toca.
Gertrud, sé que et faria, et fa gràcia, et commou(ria) la teranyineta lluenta a certes hores entre els dos testos de color safrà, els de les crasses més grasses que no, no rego gaire. Quantes fotos no en faries o, millor, dibuixos en el bloc, artista meva?
Oh, aquí tenim a la Imogen, miolant ensucradament. Li faig carícies i, amb tot, cerca amb enyor la teva presència.
Com cada dia, passaré aquesta carta per sota la teva persiana, tan a prop de la meva, que continua baixada quasi enterament.
Com cada dia.
Tinc l'absoluta certesa que la llegiràs.
Com cada dia.
Sense respondre'm, em respondràs. Em respons.
Com cada dia.
Fins que ens retrobem,
Estela
l´Autor
886 Relats
933 Comentaris
443339 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com