Cercador
Ajaguda i estesa
Un relat de: Atlantis- Compartir:
El cel d’un blau terrible
i el sol com una mare
m’acarona el paisatge i els peus.
Els cabells s’arronsen i s’allisen
per la brisa del mar
que se’m duu els neguits i els pensaments.
Ajaguda i estesa,
nua de tot,
hi ha un moment que no sé
on s’acaba el meu cos
i comença l’arena.
Comentaris
-
Simbiosi[Ofensiu]Prou bé | 11-09-2023
...on comença i acaba el meu cos... que bonic! I com em sento reflectida quan estic estesa arran de mar!
Amb total cordialitat -
Fantàstic![Ofensiu]Homo insciens | 10-09-2023
La Rosa Gubau ho expressa molt bé, el teu poema és com un bressol, que et tempera els sentits.
-
Comunió [Ofensiu]Andreu Martí i Cortada | 08-09-2023
Quin gran benestar quan hi ha una comunió així amb la natura!
-
Preciosisme del cel. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 07-09-2023 | Valoració: 10
Un poema que en llegir-lo m'ha portat més enllà del paisatge que decora els pensaments. Estesa estàs en la plenitud.
Enhorabona per aquest poema tan original.
Cordialment. -
Com un bressol[Ofensiu]Rosa Gubau | 03-09-2023 | Valoració: 10
el vaivé de la brisa, la suau arena, la pau del cel i la mar....
Excel.lent Atlantis.
Rosa -
Mantra[Ofensiu]llpages | 03-09-2023 | Valoració: 10
Repetiu el text amb els ulls clucs i respirant molt pausadament, n'estic convençut que aquestes relaxants paraules tindran un efecte lenitiu i plaent en el vostre organisme. Enhorabona per l'encert en provocar un descans suau i una sensació de benestar al lector!
Valoració mitja: 10
l´Autor
163 Relats
1397 Comentaris
101522 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92
