QUAN EL SOMNI ESDEVÉ, CAL LLIURAR-SE AL PLAER

Tot just va endinsar-se a l’habitació el primer fil de llum que dibuixava l’alba i les parets van prendre una dimensió abstracte de colors.
Tenien per costum no abaixar mai les persianes i només una cortina juganera feia de sedàs entre el son i el verd del bosc.
Ell va obrir els ulls i va necessitar un instant, infinitament llarg, per situar-se en el temps i l’espai. Ella jeia al seu costat i respirava pausadament aliena a les matineres cabòries del seu company.
Ell restava mig incorporat tractant d’esbrinar si tota la processó d’imatges que fluïen ràpidament en el seu cap, eren el fruit d’un intens somni o be el decurs d’una escena viscuda en el món de veritat. El só d’una melodia il·lusòria i perfectament recognoscible, que es va fondre intrèpidament amb les imatges, el va situar en un paradís que emergia de la realitat.
I la va besar abans de llevar-se i adonar-se que, com sempre, estava sol.