Foto de perfil de Prou bé

Prou bé

137 Relats, 1326 Comentaris
52121 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Bilder hochladen




Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.


Email proube43@gmail.com

Últims relats de Prou bé

Últims comentaris de l'autor

  • Prou bé | 05-03-2024

    Com dos genets amb mascareta alliçonen qui s'ho ha guanyat a cops al cul.
    Divertit, però amaga un contingut per a qui el trobi.
    Amb total cordialitat

  • Prou bé | 05-03-2024

    Que encara tenim qui vetlla el fòrum perenne!
    Amb total cordialitat

  • Prou bé | 05-03-2024

    I pots confegir un poema tan bell! Gràcies!
    Amb total cordialitat

  • Prou bé | 05-03-2024

    Un altre final. Serà així? Llàstima que no no m'ho veuré!
    Amb total cordialitat

  • Prou bé | 05-03-2024

    A viure d'una altra manera, però sempre amb el record ben present, mirant endavant!
    Amb total cordialitat

  • Prou bé | 02-03-2024

    Un relat bonic, tendre i amorós. Mereixedor de quedar finalista. Enhorabona
    Amb total cordialitat

  • Prou bé | 02-03-2024

    Necessària. Bon relat i finalista ben merescut!
    Amb total cordialitat

  • Prou bé | 02-03-2024

    Tan que meravella la seva lectura.
    Ara ja sé que ets finalista i molt merescuda.
    Amb total cordialitat

  • Prou bé | 23-02-2024

    En el que cada paràgraf té sentit i en el que sencer és difícil d'entendre (per a mi), potser per això l'has etiquetat de ciència ficció?
    Amb total cordialitat

  • Prou bé | 23-02-2024

    És suficient en ell mateix. Un darrere l'altra encadenen un bell poema.
    Amb total cordialitat

  • Prou bé | 23-02-2024

    M'ho havien dit i jo pensava: ja serà menys! I vaig comprovar ja fa molts anys que era veritat i ho era en escreix. Les emocions que he sentit amb els nets, també neguits, no són comparables amb cap altra.
    En aquest cas descrius un interrogant sempre present en les visites. Es la nostra inseguretat que genera aquest neguit?
    Amb total cordialitat

  • Prou bé | 21-02-2024

    Llegeix el comentari que vaig fer a GINEBREDA on explico un secret. (Al seu relat efímer")
    Gràcies per totes les orientacions.
    Amb .... Ja ho saps

  • Prou bé | 21-02-2024

    Aquesta conversa amable amb la mort m'ha fet pensar que el protagonista té molta sort.
    Potser per la malaltia o potser per la medicació/sedació, imaginació sopar amb una bella desconeguda que, de mica en mica, va sabent qui és i què hi fa allà.
    Molt original el tractament del pas definitiu i irreversible, amb un punt d'humor que sempre va bé.
    Amb total cordialitat

  • Prou bé | 20-02-2024

    Versificada. Es veritat el què dius, per és pot mirar i escoltar, O no.
    Amb total cordialitat

  • Prou bé | 20-02-2024

    Pel teu comentari a la Família burgesa i també per la teva entrada al tema que ens ha ocupat, que en cap cas jo no volia generar polèmica ni ofendre.
    (Un secret, la família era la dels meus avis materns i la nena criada a la cuina per les minyones era la meva mare, que va ser molt feliç, "dawn", super estimada i mimada, mentre la seva mare amb la germana gran anaven de visita. Altres temps... I un altre model social)
    Jo també posaria un cor.
    Amb total cordialitat

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor