Quan penses que només excel·leixes en poesia, ens regales un relat sorprenent. Divertit en la forma i profund en el contingut.
Genial com descrius la defensa de la mal dita parla col·loquial i la introducció natural del català correcte.
No podem criticar a qui no va ser instruït en la nostra llengua però sí sabem que hi ha gent que quan s'ha pogut n'han après.
Potser només cal aclarir a l'àvia que la neta no parla estrany, sinó bé.
Amb total cordialitat

...el sentiment per la mare enyorada en deu versos que fan un gran poema. Jo ja no enyoro la mare, però hi penso amb tendresa i molts cops em pregunto que com pot ser que algú que ha estat tan important per a mi, amb qui havia compartit tantes i tantes coses ja no sigui a la meva vida ni, tan sols dies i dies, en el pensament...
Ens has remogut coses...
Amb total cordialitat

Un cant ple d'amor a la bellesa de la fruita i els arbres fruiters.
Amb total cordialitat

Una història que sembla un conte per com està relatada, però amb uns personatges ben reals.
Sempre em sorprens com a escriptora. Descrius fets i situacions molt diferents, imagines, imagines, imagines i ens regales uns escrits que són un plaer de llegir. Per a mi ho són.
Enhorabona
Amb total cordialitat

Passa el temps i no t'adones que ja no ets aquell nen encara que cel pare sí que en fa 95.
Un bon relat on no vas entenent que unes criatures tinguin un pare tan vell i al final ho expliques amb mestria relataire.
Amb total cordialitat

I potser n'hi ha de persones com aquesta revestides d'un catolicisme beat. (Ho dic per la catequesi). Van fer i deuen fer molt de mala la canalla i van viure i viuen la seva existència dalt del pedestal de la superba creença.
Un relat contundent com ho és la protagonista. Enemiga no dels gats sinó de la bondat.
Molt bé, com sempre.
Amb total cordialitat

Personatges com aquests. L'ambigüitat (O potser no tant) que traspuen està molt ben descrita en el teu relat., i en el comentari anterior.
Sempre punyent saps posar el dit a la llaga i ho fas amb un fina ironía, en aquest relat.
Amb total cordialitat

Un relat fantàsticament entranyable malgrat el to i l'estil com si no ho hagués de ser d'entranyable. No sé potser m'embolico?
Amb total cordialitat

En hora bona ha arribat a les nou dècades i això cal celebrar-ho i també felicitar-ho!
Per molts més anys i en tornem a parlar.
Amb total cordialitat.

És el que fas amb aquest poema.
M'ha emocionat el pas de la tendresa a la passió quasi sense adonar-me'n de tan subtil encara que explícit.
Em sorprens cada dia, amb cada escrit nou!
Amb total cordialitat

Bufa! Quin relat tan ben confegit!
S'entén l'actitud expectant de la protagonista, però sense cap intenció d'intervenir. Per què no el fa fora?
Amb total cordialitat

I puges dalt de la teulada i fites l'horitzó i reneix l'esperança. (Avui la paraula la poso jo, la trobava a faltar, i dispensa'm)

És primavera quan floreix l'amor, a l'estiu crema la passió, a la tardor la calma apareix precursora de l'hivern a la vora del foc.
Sempre eterns? Enhorabona!
Amb total cordialitat

Las pàgines venen i van. La teva imaginació que vol semblar un somni ha confegit un relat molt lúcid i de bon llegir.
Sempre m'agrada el que escrius.
Amb total cordialitat

La mar plorant...
M'ha arribat endins la impotència, per la perseverança...
Amb total cordialitat