Cercador


Llista categories

Doris Day.

Un relat de: Joan Colom
En tres anys era el vuitè crim de qui els mossos ja anomenaven "l'estrangulador de les rosses platí". Sort que fou l'últim, perquè la víctima duia al coll un camafeu d'ònix amb minses empremtes digitals. La cerca començà pels individus amb antecedents i seguí amb una d'exhaustiva, d'on sortiren sis sospitosos.

En el xat d'un grup de cine d'un d'ells localitzaren un comentari on, arran de l'emissió televisiva de "L'home que sabia massa" (Alfred Hitchcock, 1956), l'autor feia broma dient que, si algun dia començaven a trobar senyores escanyades, totes amb certa semblança física amb Doris Day, no dubtessin que el culpable seria ell, perquè quan la veia en una pel·lícula els dits d'ambdues mans es crispaven, com sentint la necessitat imperiosa d'estrènyer-li el coll.

Ja a l'interrogatori policial, aclarí que no l'importava massa sentir-li "Què serà, serà" (la cançó de Ray Evans que canta a la pel·li esmentada, i que s'endugué un Oscar) o "Te per a dos" (la popular cançó de Vincent Youmans, que Dmitri Xostakóvich orquestrà i incorporà al ballet "L'edat d'or"). No, el que el treia de polleguera era veure aquelles interpretacions infantiloides, ara contenta ara enfurrunyada però sempre bona noia, i decent, al costat de Rock Hudson, Rod Taylor o James Garner, en comèdies romàntiques aparentment vodevilesques però aptes per a tots els públics. I no sabia com, deia, l'animadversió s'anà transformant en una fòbia.

No s'immutà massa quan un col·lega d'Organització d'Empreses, amb qui de vegades dinava, li confessà que la trobava sexy, la Doris Day, amb l'aspecte de robusta camperola de Kansas que hom s'imagina mossegant indolentment una tija de blat. De fet, ja no el sorprenia cap valoració masculina sobre l'altre sexe, d'ençà que, anys enrere, un aparellador amb fama de tenir èxit amb les dones, li digué que Barbra Streisand era, per a ell, la dona més atractiva del món.

Però fou a quinze anys, quan ja covava la fòbia, que descobrí que no tothom la compartia. A la sobretaula d'un dinar campestre a Forat Micó, on el riu Ges travessa la Serra Puigsacalm-Bellmunt i el límit comarcal Ripollès-Osona, de Vidrà a Sant Pere de Torelló, quedà astorat quan unes amiguetes de la fonda Bonay expressaren el desig vehement d'assemblar-s'hi, de grans: Doris Day representava el súmmum de la feminitat.

L'autor dóna fe que, tret del primer paràgraf i de la referència a un interrogatori policial, el relat és rigorosament autobiogràfic.

Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCLXXVIII (tema: FÒBIES) i consta de 400 paraules, segons el comptador de Microsoft Word.

Comentaris

Afegir comentari
  • A mi em passa quelcom semblant...[Ofensiu]
    llpages | 27-05-2024

    però amb l'actor Kevin Costner, a qui considero ensopit i inexpressiu en grau superlatiu. Ara bé, hem d'aprendre a conviure amb les nostres fòbies, no fos cas que acabéssim com el protagonista del primer paràgraf. Un relat amè, sincer i fresc, m'ha agradat!

  • Les meves actrius[Ofensiu]
    SrGarcia | 26-05-2024

    Fa uns mesos la meva dona i jo vam fer un viatge pels sud-oest del USA amb una autocaravana llogada. A l'estat de Utah els mormons són molt primmirats i només es pot comprar alcohol en botigues especials. Ens vam aturar a una al mig del desert per a comprar una ampolla de vi; un lloc miserable i deixat de la mà de Déu. Vaig anar al vàter, hi havia un cartell pregant-te que el deixessis net i acabava així: "Tingueu en compte que una vegada el va usar la Scarlett Johansson". Vaig sortir commocionat. Em sembla que m'hauria quedat directament mort si el cartell hagués dit: "Aquí va pixar la Sofía Vergara".

  • Actrius i actors preferits[Ofensiu]
    aleshores | 25-05-2024

    Janés Stewart també mereix figurar al relat, em penso.
    A la Doris Day li esqueia un paper de mare de família responsable i enfeinada. Per a mi, però, la mare perfecta era Íngrid Bergman.

l´Autor

Joan Colom

317 Relats

849 Comentaris

97950 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >