Jo mateix

Un relat de: Eloi Peri
Mai vaig imaginar que escriure sobre mi fos tan complex. Però ara, aquí, a l’escriptori, en aquesta cadira on soc assegut, mentre el tupí recorre totes i cadascuna de les paraules del diccionari, m’estimaria més no revelar en aquestes línies, el nerviosisme i la inquietud que el meu tarannà vehement no sap amagar en les distàncies curtes en tots els passatges de ma vida.

Com deia la iaia: —“ets el xic més guapo, més fort, més alt…”, i jo, evidentment la vaig creure. Fins que els anys, a menor velocitat que l’augment dels quilos, han aconseguit que entrés en raó. I d’aquell vailet fort com un roure, a qui tan sols li queda l’arrugada escorça, del mateix color que les grenyes embolicades com les branques al que li cauen les fulles agitades per l'intens cerç que flagel·la el petit poble on tinc les arrels. De pell blanca i fina, folrada per una barba cada dia més cendrosa que em protegeix de les cremades de l’implacable sol d’estiu i n’encripta la timidesa de l’ànima.

Actualment, duc una vida molt casolana i tranquil·la, massa hores a soles, esperant impacientment l'arribada dels meus dos grans amors: la Mare i l’Imma, la meva Princesa. Llavors, poder brindar amb una bona copa de vi, que és la professió a la qual he dedicat gran part dels anys.

Soc com el temps em deixa ser i els vostres sentiments desitgin saber; però tan sols semblo el què els teus ulls vulguin jutjar; en definitiva; de mi, per a vós, jo mateix.

Comentaris

  • text rodó[Ofensiu]
    Endevina'm | 18-07-2024

    Alço la copa per xocar la copa amb la teva. sembla que m'has descrit a mi, tot i que els noms que fa servir el teu narrador no coincideixin amb els meus dos noms que espero veure entrar per la porta, cada dia. Bé, el noi marxarà aviat, a fer la seva, però seguirà venint, encara li agrada com cuino, i vindrà per omplir la carmanyola.

    Molt ben escrit, Eloi, ple de sentiment, tota una poesia narrativa. sempre miro de trobar-hi la poesia dels escrits. I un microrelat és allò més proper a una poesia, parlant de literatura. Cosa que tu practiques amb molt bona mà.

    I dir-te que sí, ho encertes, en el teu comentari al poema de fa uns dies. La dificultat de no mirar enrere, quan els reptes són més grans que no t'esperaves. Aleshores tens la temptació de seure i deixar passar els trens, com quan era petit, a la platja on estiuejava.

  • Un bon brindis[Ofensiu]
    Joan Colom | 09-07-2024

    Suposo que els cursets d'escriptura creativa mai no fan mal, però si un no té fusta d'escriptor...

    Que per molts anys puguis seguir brindant, amb vi de la vostra collita, amb els dos amors de la teva vida.

    Pel que fa al teu comentari a "Diàleg fictici amb Versaleta", no queda clar si creus que he donat el pas de la bogeria a la genialitat o de la genialitat a la bogeria. Genialitat ho trobo una exageració. Boig no és la primera vegada que m'ho diuen.

  • Exacta definició de tu. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 08-07-2024 | Valoració: 10

    Una descripció de tu mateix, on dius com ets i els teus amors que esperes impacient. Ta mare i l'Imma que són per a tu el més essencial.
    Bona història en un minut.
    Enhorabona, Eloi Peri.

    Cordialment.

    PERLA DE VELLUT.


  • Un repàs[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 08-07-2024 | Valoració: 10

    a la vida i al pas del temps. Una realitat acceptada que s'aferra als valors del present.
    Un poema escrit amb una elegància i senzillesa exquisides, que he gaudit de principi a fi.

    Molt bonic Eloi.

    Rosa.

  • Difícil?[Ofensiu]
    Prou bé | 07-07-2024

    Potser et sembla difícil, però t'he vist. T'he vist en la descripció que n'has fet de t mateix. La física i l'altra. La dels neguits i la dels anhels, sense escarafalls t'has mostrat.
    Amb total cordialitat