Cercador
Vint nanoocurrències sobre EL DARRER o LA DARRERA VEGADA [temps real de lectura: 3 minuts]
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Darrer/a vs. últim/a.
En la parla del català central i occidental predomina "últim/a", i "darrer/a" queda pràcticament relegat a la llengua escrita.
"El darrer just", d'André Schwarz-Bart.
En edició d'Isard-Vergara, de 1963, aquest va ser el primer llibre que vaig llegir en català. Tenia disset anys.
Els últims seran els primers.
Aquesta cita evangèlica descriu perfectament el desori a les cues del supermercat, quan una nova caixera diu: passin, per ordre.
Exemple: ús de "darrera" i "darrere".
—Que sigui la darrera vegada que et veig darrere del meu home! —exclamà, estampant-li una plantofada que la feu trontollar.
L'assassí dels confessionaris.
—Quan t'has confessat per última vegada? —li preguntà el mossen, obrint la finestreta.
—Quan l'últim assassinat d'un confessor —contestà pausadament.
La TUR.
A hores d'ara encara no sé què és la Tarifa de l'Últim Recurs, en la contractació d'energia (llum i gas).
L'última mirada.
Abans de llançar-se al buit des del terrat d'aquell gratacels, llançà una última mirada a la seva ciutat.
L'última vegada.
Així com hi ha una primera vegada per a tot, també n'hi ha una última. Però és preferible no saber-ho.
L'última vegada que donà ordres.
L'última ordre del general napoleònic Michel Ney fou dirigint el seu propi afusellament: demanà aquest privilegi i se li concedí.
"L'última vegada que vaig veure París" (Richard Brooks, 1954).
Entre "La noia que ho tenia tot" i "Rapsòdia", la guapíssima però limitada actriu Elizabeth Taylor feia el que podia.
L'últim badall.
Això de pronunciar una frase lapidària i morir, només passa al cine. La realitat sol ser més anodina i desagradable.
L'últim cigarret (biogràfic).
Me'l vaig fumar un dia de març de 1988. Considerant que diàriament fumava 50 "Celtas" curts, té el seu mèrit.
L'últim cigarret (ficció).
Des que li diagnosticaren emfisema pulmonar, després l'últim cigarret diari deia que aquell seria l'últim; que mai més.
L'últim de la classe.
Tinc entès que ja no es publiquen les qualificacions escolars, que només coneixen els interessats, i així s'eviten humiliacions.
"L'últim refugi" (Raoul Walsh, 1941).
Un any abans de "Casablanca", Humphrey Bogart interpretà aquesta pel·lícula de cine negre, amb Ida Lupino i un gos malastruc.
Què se n'haurà fet?
Sabíeu que, entre abril i agost del 2007, el relataire anomenat "L'últim de la classe" va publicar onze relats?
Representacions teatrals poc convencionals.
Sempre demanava primera fila, però, d'ençà que els actors interactuen amb el públic, demana l'última i s'endú uns petits binocles.
Tarifes venèries.
—Quan has cardat l'última vegada? —preguntà la prostituta.
—I a tu què t'importa, això?
—És per aplicar la tarifa adient.
"Últimas tardes con Teresa" (Gonzalo Herralde, 1984).
De les pel·lìcules basades en novel·les de Juan Marsé, escriptor espanyol nascut a Barcelona, és l'única que he trobat suportable.
Últimes Voluntats.
Més d'un s'ha endut una sorpresa amb el Certificat d'Últimes Voluntats, descobrint que aquell testament que l'afavoria no era l'últim.
En la parla del català central i occidental predomina "últim/a", i "darrer/a" queda pràcticament relegat a la llengua escrita.
"El darrer just", d'André Schwarz-Bart.
En edició d'Isard-Vergara, de 1963, aquest va ser el primer llibre que vaig llegir en català. Tenia disset anys.
Els últims seran els primers.
Aquesta cita evangèlica descriu perfectament el desori a les cues del supermercat, quan una nova caixera diu: passin, per ordre.
Exemple: ús de "darrera" i "darrere".
—Que sigui la darrera vegada que et veig darrere del meu home! —exclamà, estampant-li una plantofada que la feu trontollar.
L'assassí dels confessionaris.
—Quan t'has confessat per última vegada? —li preguntà el mossen, obrint la finestreta.
—Quan l'últim assassinat d'un confessor —contestà pausadament.
La TUR.
A hores d'ara encara no sé què és la Tarifa de l'Últim Recurs, en la contractació d'energia (llum i gas).
L'última mirada.
Abans de llançar-se al buit des del terrat d'aquell gratacels, llançà una última mirada a la seva ciutat.
L'última vegada.
Així com hi ha una primera vegada per a tot, també n'hi ha una última. Però és preferible no saber-ho.
L'última vegada que donà ordres.
L'última ordre del general napoleònic Michel Ney fou dirigint el seu propi afusellament: demanà aquest privilegi i se li concedí.
"L'última vegada que vaig veure París" (Richard Brooks, 1954).
Entre "La noia que ho tenia tot" i "Rapsòdia", la guapíssima però limitada actriu Elizabeth Taylor feia el que podia.
L'últim badall.
Això de pronunciar una frase lapidària i morir, només passa al cine. La realitat sol ser més anodina i desagradable.
L'últim cigarret (biogràfic).
Me'l vaig fumar un dia de març de 1988. Considerant que diàriament fumava 50 "Celtas" curts, té el seu mèrit.
L'últim cigarret (ficció).
Des que li diagnosticaren emfisema pulmonar, després l'últim cigarret diari deia que aquell seria l'últim; que mai més.
L'últim de la classe.
Tinc entès que ja no es publiquen les qualificacions escolars, que només coneixen els interessats, i així s'eviten humiliacions.
"L'últim refugi" (Raoul Walsh, 1941).
Un any abans de "Casablanca", Humphrey Bogart interpretà aquesta pel·lícula de cine negre, amb Ida Lupino i un gos malastruc.
Què se n'haurà fet?
Sabíeu que, entre abril i agost del 2007, el relataire anomenat "L'últim de la classe" va publicar onze relats?
Representacions teatrals poc convencionals.
Sempre demanava primera fila, però, d'ençà que els actors interactuen amb el públic, demana l'última i s'endú uns petits binocles.
Tarifes venèries.
—Quan has cardat l'última vegada? —preguntà la prostituta.
—I a tu què t'importa, això?
—És per aplicar la tarifa adient.
"Últimas tardes con Teresa" (Gonzalo Herralde, 1984).
De les pel·lìcules basades en novel·les de Juan Marsé, escriptor espanyol nascut a Barcelona, és l'única que he trobat suportable.
Últimes Voluntats.
Més d'un s'ha endut una sorpresa amb el Certificat d'Últimes Voluntats, descobrint que aquell testament que l'afavoria no era l'últim.
Comentaris
-
Aquesta vegada[Ofensiu]SrGarcia | 27-05-2024
Aquesta vegada, sí. Són totes bones i fan de bon llegir. Espero que no sigui la darrera.
-
Aquesta vegada[Ofensiu]SrGarcia | 27-05-2024
Aquesta vegada, sí. Són totes bones i fan de bon llegir. Espero que no sigui la darrera.
-
Variat[Ofensiu]llpages | 27-05-2024 | Valoració: 10
Quin bé de déu de dades! Notes històriques, autobiogràfiques, apunts que fan somriure... de les vegades que he trobat les nanoourrències més universals quant a contingut. La veritat és que m'he oblidat del títol, cada entrada l'he trobada interessant per se. Bona feina, Joan!
-
Bon repertori[Ofensiu]Rosa Gubau | 25-05-2024
Ocurrents, històriques, fantasioses, enginyoses, divertides, culturals....Una bona varietat de nanoocurrències, entretingudes i molt interessants.
Rosa.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Aquella i moltes més. [Temps real de lectura: 2 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre SÍ O NO? [temps real de lectura: 2 minuts]
- El nombre e i la mare que el va parir. [temps real de lectura: 40 minuts]
- Maleïts malparits! [Temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre ARA BAIXO!
- Doris Day.
- Vint nanoocurrències sobre EL DARRER o LA DARRERA VEGADA [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre PRIMERENC/NOVELL [temps real de lectura: 3 minuts]
- Pi i la quadratura del cercle. [temps real de lectura = 4 minuts]
- Hem begut oli.
- Llegir i escriure.
- Divagacions macabres. [temps real de lectura: 1 minut]
- Mentider! [temps real de lectura: 2 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre ESGLAONS I GRAONS [temps real de lectura: 3 minuts]
- Fibonacci, punt final. [temps real de lectura: 42 minuts]