Cercador


Llista categories

"El més enllà" (Masaki Kobayashi, 1964).

Un relat de: Joan Colom
"Kwaidan", títol del film en japonès, consta de quatre històries de fantasmes, de l'orientalista i escriptor grecobritànic Lafcadio Hearn (1850-1904). En "El nen que dibuixava guerrers amb armadura", el meu cinqué relat a RC (17/08/2017), el comento de passada perquè l'atenció se centra en "Harakiri" (títol en japonès, "Seppuku"), rodat per Kobayashi dos anys abans en blanc i negre. D'aquest, destacava el fort contrast entre el ritme cerimoniós, gairebé pompós, de les primeres dues hores, i els set minuts següents, d'acció trepidant a ritme frenètic i sincopat. Tornant a "El més enllà", l'episodi més representatiu per a mi és el tercer, "Hoichi el desorellat", no sols per ser el més llarg dels quatre sinó perquè fa referència a un fet històric: la batalla naval de Dan-no-ura (1185) entre els clans Gengi i Heiké, última i decisiva en les guerres Genpei.

L'acció de la pel·lícula se situa al segle XIX, en un santuari budista proper al lloc on set segles abans s'havia esdevingut la batalla, on un noi cec, Oichi, excel·leix cantant romanços èpics i tocant el biwa. Una nit, un misteriós personatge se l'endú perquè canti en el palau dels seus senyors. El que Oichi no sap és que el lloc és un cementiri on els esperits dels membres del clan Heiké perdedor, morts a Dan-no-ura, troben consol sentint Oichi interpretar fragments de l'Epopeia de Heiké. Aixó dura diverses nits, fins que se n'assabenta el sacerdot responsable del santuari i, temorós que els espectres acabin destruint Hoichi, ordena que li pintin tot el cos amb una sutra, per tal que els fantasmes no puguin veure'l. Una distracció fa que els pavellons auriculars de Hoichi es quedin sense cobrir i, quan arriba l'emissari per endur-se'l, no el troba però acaba veient dues orelles, s'imagina la jugada i les hi arrenca. Amb això, la fama d'Oichi encara augmenta i acaba sent un home ric.

Hi ha dues escenes antològiques: la introducció històrica, amb il·lustracions d'època i dramatització, que es van alternant sobre una paleta de colors que s'enfosqueix progressivament i acaba presentant un cel groc amb grumolls rojos, una mar lletosa, les barquetes que s'aborden, la lluita cos a cos, tot mentre sona la veu de Hoichi i el biwa, i l'escenografia del recital davant dels fantasmes, amb una espessa boira ran de terra, estendards rojos del clan Heiké volant, esquinçats, i flames voladores a mig camí entre guspires i focs follets.

Aquest relat ha estat presentat, fora de concurs, al RepteClàssic DCCLXXXII (tema: EL MÉS ENLLÀ) i consta de 400 paraules, tres d'elles "pompós", "grumoll" i "guspira", segons el comptador de Microsoft Word.

Comentaris

Afegir comentari
  • Gràcies [Ofensiu]
    Prou bé | 15-07-2024

    Gràcies, Joan per una entrega entre assaig i periodística que il·lustra molt bé els coneixements cinèfils que tens i tants cops comparteixes generosament.
    Molt interessant el fragment del "més enllà". Ben trobada la concordança entre el titol i que Oichi ( O Hoichi) cada vespre acompanyi els esperits amb els seus cants al palau dels morts, el cementiri.

    Amb total cordialitat

l´Autor

Joan Colom

322 Relats

865 Comentaris

99898 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >