Una demostració més de la teva mestria escrivint. Paraules, les justes, emocions, quantes més millor, enginy (creativitat) per crear universos, en aquests cas, mentals que configuren un gran relat, un text que deixa un magnífic regust de boca (i mai millor dit)
Enhorabona!
Tenia ganes de tornar però les coses no s'han de forçar i s'ha d'esperar el moment en el qual la metxa s'encén i provoca l'esclat. Per cert, veig que has posat en el teu racó un dibuix d'Enki Bilal. Em recorda la meva època de voraç devorador de còmics: Cyborg, 1984, Creepy, i un llarg etcètera de magnífics guionistes i il.lustradors.

La narració és pausada, introduint els elements atractius com l'olor de vainilla i la pistola (fonamentals per a mantenir l'interés) amb el ritme i freqüència adeqüats. És un relat fet de sensacions, que gairebé es podria palpar i olorar. Cap al final es transmuta en novel.la negra i aquest canvi d'esquema és tan sobtat com interessant. Els dubtes que genera el desenllaç ajuden a crear un clima d'inversemblança i de misteri que arrodoneix el relat.
Molt ben escrit!

Gràcies per ser el meu primer comentarista en la meva "reentré" a RC.

Enric

La vella dama recordant el guió mític de Casablanca. El teu acostament al tema ha estat ocurrent i deliciós per a un mitòman com jo i suposo que com tu també, és clar. Era difícil el repte perquè explicar la història tantes vegades vista i recordada, la inoblidable interpretació de "La Marsellesa", cant de llibertat que et posa la pell de gallina, les frases iròniques, sarcàstiques de Rick ho has sabut condensar en una història nostàlgica i subtil, gairebé lírica, amb un gran domini de la narració.
Visca la mitomania!

Gran construcció amagant sempre l'objectiu de tot bon microrelat: la sorpresa final. Chapeau!

Una narrativa ben precisa i fluïda, una bona història al servei d'una idea ben trobada, uns sentiments ambivalents que es barregen en un ambient magníficament recreat, el del mercat d'Alacant i un final que no m'ensumava, afegitó brillant al relat.
Una abraçada!

Abans ens pots oferir molts relats plens de passió per la vida com aquest, que ens mostra les coses bones que ens ofereix l'existència i que ens encoratja a seguir endavant cada dia com si naixéssim de nou.
Una abraçada ben forta!

Un text molt sòlid i una història molt ben explicada. La cirereta del pastís és la irrupció de l'atzar en la narració per la pèrdua de la maleta i el contrast entre la història d'amor que podia haver-se resolt d'una manera catàrtica i acaba en un tràmit burocràtic. Tot i ser la història una mica llarga es llegeix amb interés per la intensitat emocional que l'amara i la pulcritud del text és impecable. Un bon treball amb molt bon final.

on les sensacions es dibuixen en una alenada de fred. Però la calidesa ho inunda tot amb el somriure de l'estimada i els punts suspensius inviten i suggereixen a part d'incrementar la sensació tàctil.
Un plaer conèixer-te en el dinar!

que també va robar en Jorgos a la teva protagonista. Això és el que més li dol o potser el ridícul que va fer oferint-li un tresor preuat a canvi de res . És un relat agradable, amè, que passa com si res, una minihistòria molt ben explicada, amb una xarxa de sentiments molt matisada pul.lulant sobre el text. Ben treballat i ben resolt, amb un toc d'humor que relaxa el sentiment d'odi que acompanya a la protagonista.
Un plaer tornar-te a veure. Fins la propera.

i aquí està la gràcia d'aquest relat perquè els fets els coneixem, sabem de l'entorn històric i de les circumstàncies i està molt ben descrit tot però feia una mica de mandra llegir un relat sobre un tema ja conegut. Lhi has donat la volta trobant un instant precís que ho canvia tot, o millor dit, que ho podia haver canviat tot però l'atzar retorna els fets al camí conegut dels esdeveniments. Bon final!

No cal dir que m'he sentit retratat en aquelles classes avorrides on podies arribar a copsar la idea d'eternitat que t'inculcaven els capellans per fer-te por. Un relat original en el seu plantejament, com si fos la presentació d'un llibre i que juga amb la complicitat del lector (lector adult) per arribar allà on vol. Primer, la satisfacció d'haver-ho escrit com si d'una teràpia es tractés i segon el plaer de rebre la comprensió de tots els afectats per aquell sensesentit que jo especialment no recordo amb odi però sí com si hagués perdut el temps d'una manera miserable.
Una abraçada!

Vull dir del mecanisme de l'odi o de la ira que seria una de les seves consequències. T'endinses amb el bisturí en les misterioses zones de l'inconscient a on habiten els sentiments i el converteixes en el relat d'una sequència inevitable pel protagonista: ràbia, odi, ira, assassinat.
Bon relat.

Excel.lent relat de caire moral que ens descriu d'una manera precisa,en primer lloc la situació repetida que malgrat tot la majoria de les vegades no acaba en tragèdia i segonament la doble moral dels que primer llencen la pedra i després amaguen la mà. Molt bo!

Un conte entre infantil i juvenil molt ben escrit, amb una gran tendresa i amb la capacitat que dona establir un pont entre la nostra infància i la nostra maduresa. Llenguatge clar i entenedor, com t'he dit en el títol té una màgia especial. Una abraçada!

El llenguatge és planer i entenedor, fins i tot et recrees en alguns moments de la narrativa en reforçar la idea mitjançant repeticions de substantius o verbs i proliferació d'adjectius. Tot plegat conforma un relat molt sòlid, dens i profund alhora que el final alllibera una mica aquesta sensació pesant d'aire viciat d'esglèsia.
Enhorabona i gràcies pel teu comentari a un article que no ha perdut vigència malgrat el temps transcorregut.