Aprendre a escriure a RC?

Hola astrònom. La meva experiència des que sóc a RC és que he aprés molt dels altres- ortografia, vocabulari, maneres d'expressió, idees, punts de vista, coneixements de tot tipus,- i sobretot l'ambient m'ha animat molt, moltíssim, a escriure més que en ma vida. Com tu i com molts dels que som aquí, ja hi vaig arribar perquè sempre he escrit, més malament que bé, però he escrit per gust i ganes des de fa temps. Veure'm llegida aquí- i amb comentaris de lectors!- em va propulsar, il.lusionar. Els reptes del fòrum- quan jo vaig començar només hi havia el clàssic- crec que van ser com un entrenament: per pensar sobre temes que desconeixia, per indagar, informar-me. I, a sobre, trobar amics- siguin virtuals- a qui els apassiona escriure i llegir, uff, és una passada.

Bon dia;-)) ara torno del Tibidabo- el meu fill ha fet un cros- i feia un ventet mes freeed. Espero que a l'Observatori hi faci un matí agradable.

La entrada a RC, la lectura de molts dels participants, i sobre tot la sana competitivitat m’ha estimulat a escriure regularment. He escrit poemes des del catorze anys, amb llargs períodes d’inactivitat, però aquí he descobert un gust per la prosa que no em coneixia. Aprenc molt d’ortografia, i sobre tot em preocupo del vocabulari, em passo el dia al diccionari de sinònims. Els reptes també m’han aportat temes que he hagut de desenvolupar, m’han resultat un estímul potentíssim.
És cert que hi ha una base, educacional o congènita, però s’ha d’educar. Un pot aprendre a nedar, però si no té condicions o no s’entrena no pot anar a un Campionat.

Bones gent.

Estic bastant en la línia de l'allan. Quan dius que "tinc la sensació de que l'experiència (la de la vida, no la d'escriure) és la que m'ha proporcionat les eines necessàries per verbalitzar, pas previ i imprescindible cap a l'escriptura" a mi em ve la idea de què aquesta experiència és el "negatiu" dels relats. És a dir, tot allò que s'hi ha volgut plasmar. I això a vegades sí que és fruit de l'experiència però a voltes, quan vols crear des de zero -sense experiència prèvia- alguna situació, emoció, efecte, etc. ostres, doncs és molt guapo quan veus que ho pots, si més no, intuïr. Després colarà o no colarà -i aquí sí que hi entraria al meu entendre, tot allò que puguis aprendre de registres, expressions, en fi, mecànica i estètica en l'ús de les paraules-, de fet es tracta de crear una realitat possible, que l'altre -el lector- la vegi com a factible. I aquí, com dius, depen molt de cadascú, de si un s'hi fixa o no amb els estils dels altres, els registres que empra, com fa servir els mots, etc. Nusé.

Abraçades, salisalut!

Sóc del parer que a RC (Raymond Carver... ai! Vull dir Relats en Català!) es pot aprendre a escriure escrivint, no pas llegint. Agafar l'hàbit d'escriure, ajudat pel fet de saber que poc o molt ets llegit, la qual cosa et mou a polir-te, és el que et pot fer millorar. Llegir... aquí... doncs no dic que no pugui servir per aprendre, però segur que no tant com escrivint; de vegades va bé perquè veus com no s'ha de fer, observes tics, en tu mateix i en els altres, que t'adones que no s'agraeixen a l'hora de llegir.

Per aprendre a escriure llegint jo recomano la recepta que va dir el Monteagudo per la ràdio un dia (em refereixo al David Monteagudo...) : llegir els clàssics d'aquest temps; és a dir Raymond Carver, Hemingway, Truman Capote, Robert Graves, Montserrat Roig, Jaume Cabré, Mercè Rodoreda, Agustí Bartra, Xavier Benguerel, Joan Sales, Emili Teixidor, Amelie Nothomb, Cormac McCarthy, Ian McEwan...

RC ajuda i molt a continuar aprenent escrivint. La base cadascú l'ha anar creant, en base (mot repe!) al que ha llegit, ha après, s'hi ha fixat, etc. Això fa que hi hagi un ample ventall d'estils que, encara que puguin semblar de la mateixa escola, si l'autor hi plasma la seva ànima, el seu fer, trascendeix i sorgeix, a poc a poc, la manera personal d'escriure, com també la de ser i de fer, tot paral·lel.

Agraeixo la descoberta d'aquest espai al meu tafanerisme informàtic, en una etapa de molta energia pels afers literaris (estic en escric més que llegeixo, sinó són contes infantils -gens desmereixedors, de clàssics i de trencadors d'esquemes- i ja que l'estiu se'm presenta ociós -va com va- el vull dedicar a molta lectura i variada, entre picada i picada de malparits mosquits tigre que no sé què hi troben en la sang d'una pirada). Espai que es podria adjectivar amplament: acollidor, integrador, interessant, original, fresc, ...
Desde febrer que hi sóc. Com si tingués una doble vida intensa i tirant-hi a addicta, en un món que m'acaba de completar.

Mena comunicativa (potser massa).

Quan vaig entrar a RC per primer cop ,no escrivia una paraula sense mirar si estava ben escrita.Ara , tot i que sóc conscient que algunes expressions són traducció del castellà,i que encara cometo algunes faltes d'ortografia , puc dir-vos que crec que he après molt de vosaltres i que cada vegada m'agrada més i estimo més la nostra llengua.
Petons.

Jo, a RC hi aprenc:
- Aprenc quan busco al diccionari el significat d'una paraula.
- Aprenc quan intento rima una paraula i no em surt.
- Aprenc quan em valoren els reptes que he introduït.
- Aprenc noves tecnologies d'enllaçar.

Aprenc!

vaig publicar el meu primer relat a RC aprofito per fer un petit balanç del meu pas per aquesta web.
Moltes vegades he estat temptada d'esborrar tots els relats escrits al llarg del primer any. Llavors només em dedicava a escriure sense parar, publicava a tort i a dret i no establia cap mena de contacte amb vosaltres: em feia una "vergonya" espantosa. Gràcies a la coneixença d'en manel de Girona i la Laura petita (segur que molts els coneixeu com a gran relataires i un encant de persones) vaig gosar a treure el nas pel fòrum. A partir d'aquell moment tot va canviar: vaig començar primer amb lectures i més lectures de molts de vosaltres, companys; més endavant em vaig sentir molt estimulada amb els comentaris vostres que em van ajudar a créixer com a persona i com a relataire.
Estic molt contenta de la meva trajectòria a RC, i diria que us ho dec a vosaltres. He après molt llegint-vos, i també elaborant textos que amb més o amb menys encert han intentat reflectit el que em surt directe del cor.
Per tot plegat, resumint, estic molt contenta d'haver-vos trobat. Ha estat un gran plaer compartir amb vosaltres aquest espai literari. I també, totes les trobades que hem fet també m'han ajudat perquè, a través de les converses en directe, i de moltes experiències de presentacions de llibres (gràcies Llibre i companyia per la vostra feinada!) crec que m'han donat allò que necessitava: ser llegida i escoltada per vosaltres.
Molts petons i abraçades a tots, i disculpeu tanta "verborrea"

Mercè

que, "aprendre a escriure" comporta situacions diferents per cadascú. Si hom pensa que el "triomf" o el reconeixement ( editar llibres, tenir lectors, guanyar premis) representa una fita, llavors es veurà decebut si no aconsegueix aquests propòsits. Si un escriu per passar-ho bé- que al meu entendre i saber és la causa més bonissima pel què es fa qualsevol cosa- doncs l'alegria d'escriure ja val. Clar, la cosa és que escrivim per expressar-nos, i tenir lectors o ànimes afins, és una cosa preciosa. Ja no et dic si et pots guanyar uns calés arrel de fer el què t'agrada. Jo no estic a aquest cas, ni guanyo concursos, ni em coneix ningú tret de Rc. A vegades em poso amb pena, però bueno, què vols fer-hi. Quan estic fotuda penso, els bons moments que passo escrivint no me'ls treu ningú. I així, anar fent;-))

que, "aprendre a escriure" comporta situacions diferents per cadascú. Si hom pensa que el "triomf" o el reconeixement ( editar llibres, tenir lectors, guanyar premis) representa una fita, llavors es veurà decebut si no aconsegueix aquests propòsits. Si un escriu per passar-ho bé- que al meu entendre i saber és la causa més bonissima pel què es fa qualsevol cosa- doncs l'alegria d'escriure ja val. Clar, la cosa és que escrivim per expressar-nos, i tenir lectors o ànimes afins, és una cosa preciosa. Ja no et dic si et pots guanyar uns calés arrel de fer el què t'agrada. Jo no estic a aquest cas, ni guanyo concursos, ni em coneix ningú tret de Rc. A vegades em poso amb pena, però bueno, què vols fer-hi. Quan estic fotuda penso, els bons moments que passo escrivint no me'ls treu ningú. I així, anar fent;-))