Àngels

Un relat de: allan lee
Mes enllà dels dies que conec
hi ha d’haver una tempesta d’estiu
que remogui els passos dats en l’ombra
en la ciutat sense esperança.
S’han fos els símbols i han deixat la soledat
la certesa de no tenir ja dret a l’alegria
perquè els roures han cremat tots junts,
en una sola torxa que no pot apagar-se.
I els àngels s’han llevat les ales i han trinxat
els seus gràcils vestits de teranyina
i s’exposen a les urpes dels voltors
per redimir als botxins i a qui els atia, sí!
per redimir al déu que els desempara.

Comentaris

  • desesperança[Ofensiu]
    Atlantis | 26-04-2024

    Un poema ple de desesperança, quan se n’ha anat l’alegria i et penses que mai tornarà. Un poema ple de tristesa però molt bonic.
    Amb la tristesa ha vingut la joia de poder-te llegir. Entenc el moment, que moltes vegades et deixa muda de paraules. Però tu les has pogut deixar sortir en aquest poema i espero que en mes escrits teus. Que fan falta a la pàgina.

    Una abraçada amb tendresa

  • Jo em quedaria [Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 26-04-2024 | Valoració: 10

    Hola. Fa temps que no entre en aquest espai i justament hui tinc la sort de trobar aquest deliciós poema. Però m'han colpit, a sobre de tot, els dos primers versos. Ara no els podré citar de memòria, però... ' més enllà dels dies que conec/ hi ha d'haver... Impressiona i alhora em sona com una crida a l'esperança enmig de la desesperació que tantes vegades patim. Em quede amb la força dels versos i tot el trellat que reflecteixen aquestes imatges que puc reconèixer com teues. Em quede amb la idea que no tot es perd, precisament per eixe ' més enllà ' que a mi em parla de vida enfront la mort en vida que els voltors ens llançen continuadament i que ens omple de tanta impotència. M' ha agradat molt tornar a llegir-te després de tant de temps. Gràcies

  • Jo encara diria més[Ofensiu]
    Endevina'm | 24-04-2024

    Desesperança, no del tot. Hi ha un inici que cerca un enllà més venturós, i és de mica en mica que la narració esdevé una resposta al primer vers, on sí que hi ha una certa desesperança.

    Bé, volia afegir la meva visió, els que no són poetes algunes vegades no ho veuen igual. Jo, que tampoc ho soc, i me'n sento, ho veig així.

    Gràcies per tornar, de tant en tant, a aquesta pàgina.

    Ferran bis

    PS
    es que m'havien quedat coses al tinter del cap per dir-te.

  • Desesperança[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 24-04-2024

    Aquesta és la imatge principal d'aquest bell poema teu. La imatge que a mi se m'ofereix, i que de moltes maneres, comparteixo, malgrat que no tingui el do d'expressió que tu tens, el meu és diferent ;-)

    Gràcies per compartir-nos els teus escrits.

    Ferran

  • Redempció.[Ofensiu]
    SrGarcia | 23-04-2024

    Un laberint d'imatges. M'impressiona la que diu: "s'han fos el símbols" i el final sobre "redimir al déu que els desempara". Això d'un déu necessitat de redempció en altre temps no sé com t'hauria anat, però sí, fins i tot els déus poden caure en l'oblit i la desesperació.
    Una poesia molt pessimista, però un clam que no es vol quedar en l'angoixa, un clam sobre la necessitat de redempció, apartar els botxins, qui els atia, i el déu que ho té tot desemparat.

l´Autor

Foto de perfil de allan lee

allan lee

48 Relats

600 Comentaris

218073 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Em dic allan lee per Geddy Lee, Alan Lee, Edgar Allan Poe ( music, il.lustrador i escriptor respectivament).
També em dic Silvia Armangué Jorba.


allan.armangue(arroba)gmail.com