Olor de vainilla

Un relat de: Aleix de Ferrater

Lleugerament oberta, la finestra deixava entrar bona part de la remor de les ones properes. Encara era fosc, però ella ja s’havia llevat. Jo, dins el llit, visualitzava perfectament la seva dutxa. Ràpida com sempre, en només cinc minuts ja havia tornat a l’habitació. Va tancar la finestra i vaig fer-me l’adormit, observant de reüll com s’anava vestint. Aquest plaer només l’experimentava observant la Lidia. Els seus moviments, senzills i pausats, contrastaven amb la velocitat de com els executava. Era així; la Lidia ho fèia tot així, en només cinc minuts, però sempre amb un aire d’extrema serenor que m’apassionava bojament.
Vaig fer veure que em despertava quan s’estava posant les botes negres. Sense dir res, se m’acostà i em besà, agafant-me la cara amb les seves dues mans encara humides. Feia una olor molt intensa que, una vegada més em va sorprendre. M’encantava descobrir cada matí la nova olor que em despertaria. No sé pas com s’ho feia, però la Lidia tenia tota una col•lecció d’ampolletes de mostra. La d’aquell matí de tardor tenia un gust especial que em recordà la vainilla.
Va tancar el llum. Sense dir res s’acomiadà des de la porta, mentre s’anava posant els guants verds. Els ulls se’m tancaren instintivament només en fer mitja volta. Encara disposava d’una horeta, o si més no això em pensava. Però no vaig poder dormir més. Em coneixia, sabia prou bé que si no ho aconseguia en els següents cinc minuts, seria millor aixecar-se. Si aguantava una estoneta més al llit, aniria endormiscat tot el matí. I aquell matí, precisament aquell, no em podia permetre el luxe d’endormiscar-me gens. La Lidia no m’ho perdonaria mai. Em podia, em dominava i això, sincerament, m’encantava.
Vaig aixecar-me. La dutxa fou més llarga que de costum, tenia temps. Després, un cop afaitat, vaig vestir-me especialment per a aquella ocasió: pantalons blancs, perfectament planxats la nit anterior i camisa també blanca. El contrast seria magnífic, era la combinació més adhient. La caçadora havia de ser la de pana negra i les abarques beig, malgrat trobar-nos a principis de novembre, el calçat que més li agradaria. Finalment, prop de les vuit vaig sortir de l’apartament que havíem llogat amb noms falsos. Feia més fred del que m’esperava.
Tal i com havíem quedat, la Lidia es trobava davant la platja de l’estació. Vaig palpar-me la utxaca de la caçadora. Es notava perfectament el tacte glaçat del revólver. Ella em veié i em saludà amb un gest de les mans enfundades dins els guants verds. Li havia regalat la setmana passada amb motiu del seu aniversari. Aquella setmana no l’oblidaria mai.
A poc a poc ens anàrem acostant. En Robert es trobava al seu costat. Tot anava perfecte. L’andana era plena de gent, el marc inmillorable. I en aquell instant precís, va sonar el xiulet del tren de dos quarts de nou. La mà s’endinsà a la butxaca de la caçadora. Mirant-la fixament als ulls, em vaig acomiadar.
La fotografia del diari de l’endemà era fantàstica. La taca de sang, més vermella que mai, em regalimava espessa pit avall. Els pantalons també havien quedat ben xops. La Lidia plorava molt bé, agenollada al meu costat. I en Robert, dret darrere d’ella, la consolava tendrament amb la mà sobre la seva espatlla. Tot havia sortit tal i com la Lidia ho volia.



Comentaris

  • El final no se'm dibuixa...[Ofensiu]
    Mena Guiga | 16-03-2013

    ...deu ser fet exprés?
    Em fot mitja por (jo també em dic Lídia ...amb accent!).

    Apart de ser un bon relat, intimista i ben escrit, que té aquell misteri final (i cal posar-se en la pell de cada personatge per tenir-ne idea) no sé si t'han comentat unes faltetes de no res i és que el relat es mereix saber-ho.

    Lidia-----Lídia (si és en català)
    feia---crec que no duu accent
    adhient----adient
    utxac----butxaca

    Potser estic 'fotent la pota', que he llegit que tens un problema visual i encara fas pruou i més, segurament. Si és així, perdona.

    Gràcies pel comentari a Nus de Circ. I suposo que a hores d'ara ja deus saber que també sóc la Tanganika (no és un gran misteri, no tan gran com el del teu final...).

    Mena

  • crohnic | 21-12-2012

    Un final obert a moltes possibles interpretacions. Segurament cada lector es montarà la seva història paral·lela sobre com han arribat a aquest punt, què havia passat uns dies abans, com continuarà la vida de la noia... Donaria molt joc per fer una segona part d'aquest relat o inclús un relat explicant el que havia passat abans...
    Pel que fa a la forma, què et puc dir?? Genial... Unes descripcions i una ambientació que et transporta al costat dels protagonistes... Em feu molta enveja (sana) els que sabeu descriure tan bé les històries que s'expliquen en els relats.
    Fins aviat, company!

  • Hmm....[Ofensiu]
    Annalls | 18-11-2012

    Hm...perquè hauria de voler la Lidia que una de les persones que estima es mori? I a sobre que ho faci el mateix? I ella veure-ho? Es el sadomaso elevat a la 10 potencia?
    L'escrit bé ,l'historia de psiquiàtric...
    Anna

  • Relat molt bo. és fantàstic.[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 15-11-2012 | Valoració: 9

    M'agradat llegir este relat per la seua complexió, i per la seua dignitat, és molt espe-
    cial Atentament Rafael Molero.

  • És més gran[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 02-11-2012

    el plaer de llegir les teves descripcioms (ambients , sensacions , etc...)que el que em pot proporcionar la historia en sí . No vull dir amb això que no la trobi interesant (quant d'amor es necessita per a llevar-se la vida perque ella sigui feliç )però penso que l'argument queda relegat a un segon lloc. M'encanten les teves descripcions , amic Aleix . No hi puc fer més.
    Una abraçada amb la meva admiració.

  • Ho fas molt bé.[Ofensiu]
    Angelina Vilella Ros | 30-10-2012 | Valoració: 10

    Hola, Aleix, m'ha agradat el teu relat. M'he fixat molt en que descrius l'atmòsfera, quasi en temps real i això és molt difícil, pot decaure la història si no es fa bé i tu logres sortin-t'hen molt bé.
    Et continuaré llegint.
    Angelina Vilella Ros

  • Ho fas molt bé.[Ofensiu]
    Angelina Vilella Ros | 30-10-2012 | Valoració: 10

    Hola, Aleix, m'ha agradat el teu relat. M'he fixat molt en que descrius l'atmòsfera, quasi en temps real i això és molt difícil, pot decaure la història si no es fa bé i tu logres sortin-t'hen molt bé.
    Et continuaré llegint.
    Angelina Vilella Ros

  • Preguntes obertes[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 24-10-2012

    Em pregunto si l'apassionament que el protagonista sent per la Lidia el porta fer el que fa al final de la historia. És realment un final insospitat i sorprenent.

    Obre les expectatives a l'especulació dels acords, converses, o qualsevol altre tipus de enteniment que la parella hagués pogut tenir previs a aquell matí. Quin tipus de relació, qui és el Robert?....

    Moltes preguntes obertes a l'especulació imaginativa.

    Felicitats. Un relat realment suggerent.

  • Final sobtat[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 18-10-2012

    És un relat molt ben elaborat, però et confesso que em sobta el final.


    Sergi

  • Un relat de sensacions[Ofensiu]
    copernic | 17-10-2012

    La narració és pausada, introduint els elements atractius com l'olor de vainilla i la pistola (fonamentals per a mantenir l'interés) amb el ritme i freqüència adeqüats. És un relat fet de sensacions, que gairebé es podria palpar i olorar. Cap al final es transmuta en novel.la negra i aquest canvi d'esquema és tan sobtat com interessant. Els dubtes que genera el desenllaç ajuden a crear un clima d'inversemblança i de misteri que arrodoneix el relat.
    Molt ben escrit!

    Gràcies per ser el meu primer comentarista en la meva "reentré" a RC.

    Enric

  • comentari[Ofensiu]
    redrose | 17-10-2012 | Valoració: 9

    Un relat d'allò més bó!
    M'ha sorprés molt el final, m'agrada
    la capacitat que tenen alguns autors, per sorprendre't
    i donar girs inesperats als textos.
    M'ha agradat molt també el ritme fluid i encantador del text.

    Felicitats! I moltes gràcies per llegir-te els meus relats i comenar de tan en tan! S'agraeix!

  • un, dos, tres...foc...[Ofensiu]
    ales de foc | 16-10-2012 | Valoració: 10

    prosa magnífica i molt ben entrellaçada. M'han agradat molt les teves descripcions i sobretot...el final!! relat molt ben escrit, sincerament. Enhorabona

    Gràcies pels teus encoratjadors comentaris. Una abraçada literària.

  • Encantat[Ofensiu]
    Josep Ventura | 16-10-2012 | Valoració: 10


    M’he quedat llegint aquest relat, per els detalls i per el final
    es un delícia llegir-te mestre.
    Una forta abraçada
    Josep

  • corpresa[Ofensiu]
    Joana Llor Serra | 13-10-2012 | Valoració: 10

    He de dir que el millor de rebre comentaris, a part de l'afalagament que pot suposar és la descoberta de nous escrits, de nous autors. Això és el que m'ha passat amb tu, he llegit un cop i un altre el teu relat, i m'he quedat embadalida per la descripció que fas amb detall de cada escèna i corpresa pel desenllaç de la història.

  • Angoixa[Ofensiu]
    Escandalós | 09-10-2012 | Valoració: 10

    Molt bon relat, Aleix! M'ha sorprès i m'ha angoixat la naturalitat amb la que s' esdevenen els fets i m'ha quedat un regust amarg d'absurditat i desesperança. Uf!

  • Molt bo!!![Ofensiu]
    elenam | 09-10-2012 | Valoració: 10


    M'he llegit i rellegit aquest relat moltes vegades, sincerament m'encanta com descrius cada moment i cada imatge, sempre amb detalls i amb moments intensos que a mi sincerament m'arriben al cor.
    Felicitats!!!
    abraçades

  • Morir d'amor Aleix![Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 04-10-2012

    Arribar fins l'extrem de llevar-se la vida, seria sublim per l'amant perfecte.
    Molt bon nivell narratiu i molt ben trobades les descripcions, les imatges dins de l'aigua de la dutxam la brillant platja. M'he imaginat la tardor, on la platja està més buida i l'efecte del tret seria més cruel. Llàstima que ell mateix no pugui ser testimoni del seu final.

    Una abraçada

    Ferran

  • Prosa d'alt nivell,[Ofensiu]
    allan lee | 04-10-2012

    sempre: per això et vinc a veure. Un final "obert" a interpretacions? Una "posada en escena", una farsa? O la sang sobre la blancor de la roba és sang de debò? Llavors, estem escoltant una veu narradora que ja és a l'altre món...? Sigui com sigui, una prosa magnífica, com ens tens ben acostumats. Una abraçada ben forta!

    a

  • Bo. molt bo![Ofensiu]
    Núria Niubó | 03-10-2012 | Valoració: 10


    I per què? M’he preguntat jo al final. Quina tristor m’ha quedat! Per què morir per ella?
    L’estima tant que mort per què ella sigui feliç amb el seu amant!

    Una dolça i dura història d’amor i infidelitat, amarada de situacions evocadores que m’han engrescat a llegir. M’encanten les descripcions detallades amb tant d’amor, el valor dels més senzills actes quotidians, i com vas deixant entreveure que la situació “és especial”.

    M’ha agradat molt!!!

    Una gran abraçada,
    Núria

  • bon relat aleix !![Ofensiu]
    joandemataro | 02-10-2012 | Valoració: 10

    tot ell escrit amb mestria, estil aleix i a més amb un final que sorprèn, com ha de ser un bon final i que fa rellegir-ho tot i buscar els per quès ??

    gràcies pel teu comentari, ja saps que te'ls agraeixo molt tots

    espero i desitjo que vagi molt bé la vida de casat !!
    :-))

    fins aviat
    joan

  • Benvolgut Aleix:[Ofensiu]
    Carles Ferran | 01-10-2012


    Ens segrestes l’atenció amb un relat fluid, detallista, d’una atmosfera íntima i serena, i tot d’una ens aboques a la confusió i la incomprensió: Qui cony és el Robert?; perquè ella vol que es dispari davant dels dos?; què hi té a veure l’estació?; què ha portat al protagonista a sacrificar-se?; ha mort o sobreviu, o tot ha estat un muntatge, atès que sap el que diuen els diaris de l’endemà?.
    Son massa dubtes, Aleix. Aquest relat pot ser un fantàstic pròleg d’una gran novel•la. Posat ja a escriure-la. Ens ho deus.

  • Uaaauuuu![Ofensiu]
    rnbonet | 29-09-2012

    Triangles, sentors, colors... Tot un món de misteris, de variants de groc 'de cua de palla'.
    Felicitats, xicon! I salut i rebolica!

  • Relat apassionant[Ofensiu]
    bloodymaruja | 29-09-2012

    Aleix, quina intriga.. He hagut de rellegir un parell de cops el relat i cada cop m'imagino uns motius o un final diferent.. Ell es suïcida?? o només ho fa veure ?
    La Lidia volia que matés en Robert? El vestuari serveix per fer més evident la mort del protagonista?.. Sigui com sigui, és un relat apassionant que enganxa del principi fins el final.
    Gràcies per llegir els meus relats i pels teus amables comentaris. Per sort, el mico de l'anís no és autobiogràfic.. Vull dir que és tot imaginació. No he sigut mai adicta a l'alcohol.. L'Akell Katús si que és de veritat: vaig ser molt fumadora....

  • Triangles[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 29-09-2012

    Un exercici literari molt ben descrit en el qual el lector pot arribar a diferents conclusions, precisament per aquest final obert que dóna molt de si. Has moldejat uns personatges, sobretot ell, atrapat per la passió, i el pes d'aquest deliri li passa factura.
    M'ha agradat molt el contrast dolç, d'olor de vainilla de la primera part, amb el color vermell, símbol de l'amor i la mort.
    La intriga està servida des de l'inici, i, de forma vertiginosa, es deriva cap a un punt bestial, inimaginable, sense sortida, on destaca una història gris, una història triangular.
    Una abraçada Aleix,

    Mercè

  • Ens has deixat penjats[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 29-09-2012 | Valoració: 10

    Penjats de la teva magnífica història, que ens desenvolupa com una història d'amor i ens deixa en la incertesa del "perquè". Parles d'un tal Robert (l'amant d'ella?) i ens suggereixes una auto-immolació per a que ella sigui feliç.
    Bé, a banda de les interpretacions, cal dir que el relat té una introducció als fets perfecta i un ritme que no deixa decaure l'atenció del lector. Com sempre, l'endevines i ens ofereixes la teva mestria per a que puguem gaudir dels teus escrits.
    Salut!

  • O potser sí?[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 28-09-2012 | Valoració: 10

    Mai no sabrem o potser si? els motius que van portar al protagonista al suïcidi o a l'assassinat, que ho deixes en suspens per a que ens adonem d'on pot arribar un amor, amb la disjuntiva, si era pel possible amant i per tant assassinat o per la bogeria d'estar massa enamorat, que també podia arribar a ser i per tant seria un suïcidi.
    Està clar que hi havia un amant, però amb la teua mestria ens ho deixes penjant.

    Bon relat, que m'ha fet gaudir i patir, les dues coses alhora, aquesta és la veritable literatura, la de suspens.

    Una forta abraçada

    Vicent

  • Novel•la negra en tota regle[Ofensiu]
    Naiade | 28-09-2012 | Valoració: 10

    M’has sorprès agradablement amb aquests relat que de ben segur n’hauria sortit una bona novel•la. Enhorabona Aleix .
    Una forta abraçada

  • Caram quin relat!!![Ofensiu]
    Atlantis | 28-09-2012

    M'ha deixat perplexa al final, però un final que casa amb un relat de misteri. Haig de llegir més relats teus, em pensava que feies sobretot poesia.

    Seguiré buscant els teus textos!!

    petooons!!

Valoració mitja: 9.86

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

121 Relats

2357 Comentaris

163576 Lectures

Valoració de l'autor: 9.98

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1959. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació, encara que actualment no treballo com a periodista.

Literàriament, he guanyat els Premis de Poesia Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Premi de Poesia Jo Escric 2007, el Premi de Poesia Roc Boronat 2007 i el Premi de Poesia Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015. També he quedat finalista dels XXI Jocs Florals de Ribes de Freser 2017 en la categoria de narrativa.

He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010), "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016) i "L'excés" (Ediciones Oblicuas, 2019). .

Aiximateix, tinc publicats relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014), "Somnis tricentenaris" (2014), "Mitjans de transport" (2017) i "Virtuts" (2018).

Finalment, he escrit el pròleg del llibre "Malos hábitos" (Rúbrica Editorial 2010), de la poetessa Aurora Garrido.