Som miratges

Un relat de: Endevina'm
Som miratges

Dansen a l'horitzó
fantasmes irreals,
es mouen sense fer enrenou,
cap música els acompanya.

Brillen sense fressa
al caliu d'un sol
impenitent, salomònic
de dubtosa justícia.

Aquí un dia va ser mar,
ara és desert de sal.
L'aigua és vida
a l'arena sols hi ha mort.

Males passes ens han dut
fins a les ribes d'un llac sec,
males opcions vitals
ens han dut a l'infern.

Encara sort!
Criden alguns.
Morirem en un bell terrabastall.
I l'espectacle continuarà…
...sense nosaltres.

Som miratges,
brillem a l'horitzó
i farem l'espetec més lluminós
que ningú viurà.






Per participar en el RPV 335 - El miracle de l'aigua

Comentaris

  • sequera[Ofensiu]
    Atlantis | 20-04-2024

    Un poema apropiat pel temps que vivim. L'aigua ens dona vida. la sequera és la mort.

  • Fantasmes irreals[Ofensiu]
    Helena Sauras Matheu | 19-04-2024 | Valoració: 10

    Bon dia, Endevina'm:

    M'endinso en aquest poema i aquests fantasmes irreals em guien: la temperatura puja, el sol de justícia evapora l'aigua. I em quedo en aquesta profunditat, que em diu que un dia no seré res i que l'espectacle continuarà sense cap de nosaltres.

    Els contrastos que hi ha de la vida reeencarnada en forma d'aigua i l'arena i la sequedat d'un llac com a símbols de mort.

    Et deixa un regust estrany al tocar la realitat, però alhora és un poema bell i harmònic.

    Has sabut copsar fragments d'aquesta il·lusió que és la vida a la perfecció.

    Una abraçada,

    Helena

  • Preciós...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 17-04-2024 | Valoració: 10

    Sensible, harmònic, elegant... L'aigua, una font vital pels éssers vius. Un missatge colpidor, per un poema bellíssim.

    Enhorabona Endevina'm.

    Rosa.

l´Autor

Foto de perfil de Endevina'm

Endevina'm

66 Relats

273 Comentaris

46799 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món.
No soc ningú, no tinc cap carrera, tanmateix, observant el món i a la gent mai no he deixat de córrer, pas a pas, dia a dia.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.
El podeu llegir a "Pseudo Vital"

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.

Quan vaig obrir aquest perfil volia que sols fos de poesia, de renglons curts, com en diuen alguns, però no sempre es pot controlar allò que fas, i vaig utilitzar-lo per fer microrelats, i vaig acabar per esborrar els poemes aquí publicats, ara no sé si tots. Això no obstant, vull tornar a la poesia, en aquest perfil, i deixar que l'homefosc faci les petites històries en un altre lloc, que potser tinc més perfils, i no sempre ho dic.

Els poemes i escrits que aquí llegireu estan penjats a matadegolla, sense revisió, gairebé. Si algun dia me'ls repenso, potser no els podreu llegir aquí, però seran fills del mateix estil i el mateix sentiment.


In memoriam...
Un dia vaig voler donar veu al Lluís, i ara li dic; gràcies, Lluís, per tot.


Ara ja pots descansar...

Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor muda,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.

Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.

Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.

I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.



F.


I que l'homefosc em perdoni