La roda del temps

Un relat de: Endevina'm
La roda del temps

La roda del temps avança
entre les aromes apreciades
i un fumejar imperceptible.

Veus callades que miren
ulls oberts que escolten
mans que no toquen
............................. l'aire.

Dringa la cullereta
s'atansa la tasa al llavi
el paladar frueix.

La roda del temps s'atura
i l'aroma preval
sobre cap conversa.









324 - Aquella conversa

Comentaris

  • imatge[Ofensiu]
    Atlantis | 09-10-2023

    No sento la conversa, però l'oloro.

  • Cafè i amics[Ofensiu]
    Ginebreda | 06-10-2023 | Valoració: 10

    El poema m'ha fet envejar el cafè pausat i pres amb amics, entre converses siguin banals o trascendents. Fins i tot,he sentit l'olor del cafè molt abans de veure la imatge de sota. Felicitats pel poema.

  • La pausa que precedeix la confidència[Ofensiu]
    aleshores | 06-10-2023

    A veure si més gent s’anima afer el cafè en el repte poètic visual 324!
    Feu volar, també, el pensament i deixeu caure allò que us evoca la imatge.

  • Un instant....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 05-10-2023

    de plaer, que has sabut transformar en un excel.lent poema. De veritat que es mereix una enhorabona de categoria.

    Preciós Endevina'm

    Rosa.

l´Autor

Foto de perfil de Endevina'm

Endevina'm

63 Relats

264 Comentaris

42976 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món.
No soc ningú, no tinc cap carrera, tanmateix, observant el món i a la gent mai no he deixat de córrer, pas a pas, dia a dia.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.
El podeu llegir a "Pseudo Vital"

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.

Quan vaig obrir aquest perfil volia que sols fos de poesia, de renglons curts, com en diuen alguns, però no sempre es pot controlar allò que fas, i vaig utilitzar-lo per fer microrelats, i vaig acabar per esborrar els poemes aquí publicats, ara no sé si tots. Això no obstant, vull tornar a la poesia, en aquest perfil, i deixar que l'homefosc faci les petites històries en un altre lloc, que potser tinc més perfils, i no sempre ho dic.

Els poemes i escrits que aquí llegireu estan penjats a matadegolla, sense revisió, gairebé. Si algun dia me'ls repenso, potser no els podreu llegir aquí, però seran fills del mateix estil i el mateix sentiment.


In memoriam...
Un dia vaig voler donar veu al Lluís, i ara li dic; gràcies, Lluís, per tot.


Ara ja pots descansar...

Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor muda,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.

Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.

Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.

I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.



F.


I que l'homefosc em perdoni