RE: Què fem? Comencem avui, que és dilluns? Qui comença? Qui s'hi afegirà, per fer llista?

Demano.... un dilluns provocatiu.
Títol..... Dilluns puzzle de 19 peces

Ai, Joan, que justejo. No t'he entès. El títol és "Dilluns provocatiu" o "Dilluns puzzle de 19 peces"?
M'he quedat d'una peça (de roba, per qui ho enganxi, com un ganxo. Seran els del 78, cadascú per la banda que li toca, hehehehe).

Mena que s'anima amb en Joan buscant títol amb ganes de gresca, ja se li veu.

Tot just preparant el material i el paper de cadascú. En Joan, el que queda clar és que vol posar el títol. El proper cop -si n'hi ha- hauràs de treballar una mica més i deixar les tovalles de la taula parades i sorpreses.

Ara...qui començaaaaaa?
Només per apuntar-lo/la... (que s'autoapunti, és clar!)

Mena esperant la persona ardida.

Jo he contestat a la pregunta QUÈ DEMANO
Demano un dilluns provocatiu. No és el títol.
A la segona questió... el títol... Suggereixo: Dilluns puzzle 19 peces.
Ho he interpretat així. A les teves mans deixo el que vulguis triar.

Jo m'apunto per les cinc primeres línies.

I com eren els ulls de la xicota! Entre grogosos i blaus, amb un punt de verd esperança. I en tots dos, un estel llampant, com espurna incombustible. Més avall, corbes i més corbes de carn ferma, massisa, ben tornejada, que acabaven amb uns peus diminuts calçats amb unes sabates de tacó de pam, incomprensibles per mantenir estàtica l'elegant i harmoniosa figura.

La noia implorava lliurar-se com el primer cop: una llar de foc, una sopa de galets i unes torrades amb embòtit ibèric. I la conversa i les rialles. I la nit amb tantes hores! Però ell, com a molt, la portaria al primer hotel de mala mort per desfogar-se animalment i li donaria un bitllet de vint euros. Ni les expectatives d'ella ni els desitjos venjatius d'ell es veurien acomplerts: el terra tremolava!

Les coses no sempre són el que semblen, aquella cita tant important va esdevenir una fotesa al costat del que s'estava a punt de produir. Els galets van començar a ballar per la sopa, les copes de vi, cava i aigua que fins ara havien estat ben col·locades feien el que podien per quedar-se quietes... els ulls se li van esbatanar en una barreja de sorpresa i por.

Aquella mirada que em demanava perdó, que em demanava que li fes l'amor, i jo com a home que sóc no vaig voler aprofitar l'ocasió en aquell moment, vaig decidir posar-la a dormir sobre el meu llit, acaronada pels llençols, i em vaig estirar al seu costat, mentre li anava acariciant els cabells, i la mirava consternat.
Al matí es va aixecar, es va despullar, i es va ficar altre vegada dins el llit.

-Ja n’estic fart!-, clamà el Jutge amb un sec cop de maç.-Un hotel de mala mort, diu un testimoni; un sopar, diu un altre; la va portar a casa seva, un tercer. I en volen entabanar amb una mena de terratrèmol, i de si anava beguda....I entretant, la noia ha desaparegut sense deixar rastre!. La noia responsable de la ruptura d’un de vostès, la que li va trencar el cor en dinou bocins, segons ha declarat. Ni s’ho pensin, que se sortiran amb la seva. Queden tots empresonats preventivament mentre la policia acaba les investigacions!. Sabrem què, com i qui, i seré inflexible.

El conserge de l’hotel transpirava i quequejava, no gosava aixecar els ulls. En Felip Marlou sabia que amagava quelcom, i estava disposat a treure-li:
-S’allotjava aquí la senyoreta desapareguda? -li va etzibar. -Si, senyor detectiu- respongué. - Estava sola?- la pregunta era cabdal. -No senyor, acompanyada-. L’inspector xuclà la pipa. -I em pot descriure l’home que la acompanyava?- .El conserge estava cada cop més nerviós: -No, no estava amb un home-. Marlou es mostrà confús: -I doncs?. -S’estava amb una dona, senyor. -La pot descriure?-. -No, va marxar molt d’hora-. El policia el mirà intimidador: -I això com ho sap?-. El conserge suava a mars: -Perquè vaig entrar de matinada i ja no hi era-. -La desapareguda?-. -No senyor, l’altre-. -L’inspector sospirà: -Bé, sembla que és el darrer en veure-la. Què n’ha fet?-.
L’home s’encongí: -Jo no en sé res, senyor!-. -No?, i perquè està tan nerviós, eh?-. El conserge esclatà en sanglots: -Jo només li vaig robar la roba íntima, senyor...