Cada un té el màxim de memòria...

Cert com la mateixa vida.
Memòria pels gelats de llet merengada amb canyella, pels colors de l'arc de Sant Martí, pels records bons, per la quantitat monetària que és té o es deu al banc,...
No memòria per no saludar quan s'esdevé algú important i els altres del carrer són una merdeta en un pal, quan hi ha factures massa grans, quan toca posar el despertador,...

Vaja, cadascú diria la seva.

Mena amb memòria al País de Babònia.