—El que més em transtorna —...

digué el Gnom Sense Cognom— és equivocar-me dins dels meus límits. Quan em passa això, vaig després pel bosc pegant-me cabotades contra els arbres i dient-me «ase, més que ase!». Recorde una vegada que el poder que més em sortia era donar diners. Podia fer aparéixer monedes i monedes fins a un any després d'haver mirat una moneda. Jo de monedes entenc poc i sembla que n'havia vist una de falsa, pels resultats que tingué l'afer. Mitja comarca de Llaminera va anar a la presó per culpa meua.

Josep Vicent Marqués, «L'ofici de gnom», dins Amors impossibles (València: Tres i Quatre, 1985)