La llibreta vermella (Final)

Crec que ja va sent hora d'abordar el final d'aquesta llibreta vermella, que es va començar a escriure sense pretensions i ha arribat molt més lluny del que em pensava en un principi. A part dels capítols acabats n'hi ha una quantitat semblant de començats o tan sols esbossats. Repassant la llibreta des de l'inici fins al final, que s'està escrivint en aquests moments, observo que ha agafat un format de memòria que ja intuïa al principi. Records més propers o més llunyans han vist la llum en aquestes pàgines: En aquest vint-i-un capítols he rememorat costums antics, he recordat els darrers anys de la dictadura, he reviscut la por de les aules, he parlat de les meves obsessions, de les meves fixacions, de la terra, del tren, dels “dejà vu”, de la sensació de claustrofòbia del meu paisatge infantil, de la tramuntana, de la llum, del despertar sexual, dels amors impossibles, de les discoteques, de la banda sonora de la meva vida, de les meves afeccions, dels meus fracassos amb el sexe contrari. Tot i les pinzellades d'ironia que han donat vida als textos, de vegades m'he deixat endur pel lirisme, potser influenciat per una visió mítica de la infància i dels temps que he viscut, que per definició són irrecuperables. Així doncs podríem dir que la nostàlgia ha planat sobre les pàgines d'aquesta llibreta en alguns moments d'aquesta recreació. No crec doncs que hi hagi en aquestes ratlles rés que se sembli a la ficció, en tot cas si alguna cosa pot resultar increïble no és degut a la dubtosa versemblança dels fets descrits si no per una introspecció més o menys reeixida en els mecanismes poc coneguts de la memòria que pot haver distorsionat algun record. També esporàdicament he sentit la necessitat de treure de l'inconscient algun material sensible que ha pogut convertir en fantàstic algun text. Tant se val, ha valgut la pena intentar-ho tot i que alguna vegada no he sabut trobar l'encanteri que faci atractiva la lectura. Potser algun dia recuperaré els textos insinuats, alguns bastant atapeïts, que esperen amb delit l'arribada de la inspiració per ser acabats però és el moment de posar el punt i final a la llibreta. No queden massa pàgines ja i he començat a escriure pel darrere per aprofitar el bloc, cosa que converteix el pas del bolígraf per la plana en una mena de muntanya russa de continuada rugositat. El pas del temps donarà valor o banalitat a aquests escrits. Amb aquesta darrera frase es tanca la llibreta.