La llibreta vermella (Final)

Un relat de: copernic



Crec que ja va sent hora d'abordar el final d'aquesta llibreta vermella, que es va començar a escriure sense pretensions i ha arribat molt més lluny del que em pensava en un principi. A part dels capítols acabats n'hi ha una quantitat semblant de començats o tan sols esbossats. Repassant la llibreta des de l'inici fins al final, que s'està escrivint en aquests moments, observo que ha agafat un format de memòria que ja intuïa al principi. Records més propers o més llunyans han vist la llum en aquestes pàgines: En aquest vint-i-un capítols he rememorat costums antics, he recordat els darrers anys de la dictadura, he reviscut la por de les aules, he parlat de les meves obsessions, de les meves fixacions, de la terra, del tren, dels “dejà vu”, de la sensació de claustrofòbia del meu paisatge infantil, de la tramuntana, de la llum, del despertar sexual, dels amors impossibles, de les discoteques, de la banda sonora de la meva vida, de les meves afeccions, dels meus fracassos amb el sexe contrari. Tot i les pinzellades d'ironia que han donat vida als textos, de vegades m'he deixat endur pel lirisme, potser influenciat per una visió mítica de la infància i dels temps que he viscut, que per definició són irrecuperables. Així doncs podríem dir que la nostàlgia ha planat sobre les pàgines d'aquesta llibreta en alguns moments d'aquesta recreació. No crec doncs que hi hagi en aquestes ratlles rés que se sembli a la ficció, en tot cas si alguna cosa pot resultar increïble no és degut a la dubtosa versemblança dels fets descrits si no per una introspecció més o menys reeixida en els mecanismes poc coneguts de la memòria que pot haver distorsionat algun record. També esporàdicament he sentit la necessitat de treure de l'inconscient algun material sensible que ha pogut convertir en fantàstic algun text. Tant se val, ha valgut la pena intentar-ho tot i que alguna vegada no he sabut trobar l'encanteri que faci atractiva la lectura. Potser algun dia recuperaré els textos insinuats, alguns bastant atapeïts, que esperen amb delit l'arribada de la inspiració per ser acabats però és el moment de posar el punt i final a la llibreta. No queden massa pàgines ja i he començat a escriure pel darrere per aprofitar el bloc, cosa que converteix el pas del bolígraf per la plana en una mena de muntanya russa de continuada rugositat. El pas del temps donarà valor o banalitat a aquests escrits. Amb aquesta darrera frase es tanca la llibreta.

Comentaris

  • Res de banalitat[Ofensiu]
    allan lee | 26-09-2012

    i sí molt interès, suscita/ra.
    Sempre m'ha agradat llegir aquesta Llibreta: has tocat molts temes, personals i socials, i amb una escriptura àgil i amena. Potser et decideixis a acabar o reescriure els temes no tancats encara per fer-ne un recull ben esplèndid. En tot cas, espero que segueixis escrivint, pel teu propi gaudi i pel nostre. Una abrçada

    a

  • Records[Ofensiu]
    Calderer | 26-09-2012


    He llegit alguna de les pàgines d'aquesta llibreta i he descobert que compartim una bona part de records i d'història. No podia ser d'altra manera, tots dos nascuts el 58. Fins i tot , em sembla recordar, que et vaig fer algun comentari. Espero que encara que la llibreta estigui acabada continuis publicants aquí els teus escrits per tal de poder gaudir-ne.

    Un comentari, ja que estem posats... el "massa" que hi ha cap al final és un calc del castellà, encara que em sembla que normativament és correcte. Jo posaria "gaire".

    A reveure

    Lluís

  • llàstima[Ofensiu]
    Onofre | 07-08-2012

    ... costums antics, vells records, simples obsessions... que, per més "vues" o banals que semblin, passades pel teu sedàs, no ho son.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de copernic

copernic

338 Relats

1182 Comentaris

357634 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Per qüestions de feina he hagut d'interompre la meva producció periodística i literària. Després del tsunami i amb l'aigua al seu lloc torno a començar: Déiem ahir...