Com una segona pell

Aquest episodi d'Hiroshima també du a la reflexió que si, per extensió, polítics que han signat guerres, governants que venen armes (el nostre Estat lidera aquest trista llista),.. O més prop, polítics que ens retallen drets socials bàsics. Tant de bo algun dia visquen tots ells el seu propi infern. Que il·lús que sóc de vegades...

Molt ben pensat, perfecte pel tema que tocava aquest mes (culpabilitat)... Fantàstic com et poses a la pell del protagonista i com ens fas sentir-lo proper ... A més a més, fins al final ens deixes amb el misteri de saber quina és el crim que ha realitzat... No es pot demanar més!!

Tot i percebre's un sentiment de culpabilitat des de la primera frase, la conducció del relat és prou hàbil com per mantenir fins al final el misteri sobre quin fet concret el provoca. I entremig, unes reflexions que retraten els dubtes, cerquen la justificació i, al mateix temps,la redempció (Suposo que si poc ho van fer amb els que van enviar al Vietnam, el americans tampoc no deurien proporcionar gaire suport psicològic als pilots que van enviar a tirar aquella bomba a Hiroshima). Molt ben trobada i equilibrada la narració en primera persona.

No sé si respon a la realitat o és un excel•lent relat de ficció. Però seria desitjable que tots aquells que haguessin participat en actes genocides, sota ordres o per convicció, arribessin al penediment, i que a més tinguessin el valor de fer-ho públic. No seguir justificant amb el patriotisme l’assassinat massiu.