Junts per sempre

Un relat de: copernic


Et vaig conèixer quan era un adolescent. Em vas captivar de seguida amb la teva fredor i serenitat. Accelerat com anava jo en aquella època sempre difícil, no podia entendre la teva aparent indiferència i el teu posat tan natural, molt allunyat de la meva absoluta i total inseguretat. Sempre semblava que ho tenies tot controlat. Potser per això em resultaves atractiva: perquè significaves per a mi el model de com volia ser. Vas flirtejar amb algun company de la meva edat. La majoria no varen assolir el seu objectiu però alguns varen caure en les teves mans. Així passava tot: tu posaves les condicions i ells, il·lusos, pensaven que t'havien aconseguit, quan eres tu la que et decidies per aquest o per l'altre. No et vaig dir mai res i tu no vas ser mai conscient de la meva existència.

Et vas allunyar de mi i des de llavors la meva vida ha estat un seguit de trobades esporàdiques, casuals, atzaroses amb tu: cap contacte, cap acostament, tan sols alguna mirada glacial, reptadora.

Fins aquest matí. El despertador no ha sonat a l'hora. Maleïdes piles! M'he vestit d'una revolada. He sortit de casa esperitat i he creuat el carrer en un lloc inhabitual, sense vigilar gaire. Només he tingut temps de veure com m'esclafaves, materialitzada en un autobús de la línia 13 que ha frenat massa tard.

Ho he aconseguit. Ara estarem junts per sempre.

Comentaris

  • Bon domini literari![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 16-05-2012

    Quan un sap controlar, dosificar la informació que li dicta el seu cervell - calculador, en aquest relat- de tal manera que, el lector percep quelcom estrany però que, tanmateix, ni tan sols pot arribar a imaginar com a desenllaç; quan un arriba en aquest estadi creatiu, penso que surten coses interessants, inquietants, com les que ens has narrat.
    Espero que darrere meu vinguin més comentaris perquè el relat s'ho mereix.
    Bon dia, astrònom!

    Mercè

  • Amor que mata[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 15-05-2012 | Valoració: 10

    Coi, quin relat més negre! Però que bé que ens has enganyat! Jo creia que era un amor difícil i prou, però a mesura que anava llegint veia quelcom d'estrany. Renoi, l'amor per la mort! I atropellat pel 13! eh que és un autobús que circula per Montjuïc? que potser passa a prop del cementiri? Si és així, no m'estranya el final. Sigui com sigui, és un gran relat, que m'ha deixat glaçat. Una abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de copernic

copernic

338 Relats

1182 Comentaris

386859 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Per qüestions de feina he hagut d'interompre la meva producció periodística i literària. Després del tsunami i amb l'aigua al seu lloc torno a començar: Déiem ahir...