EL DARRER VIATGE

Em sento del tot identificat... , anar-se'n i tot continuant anant vers la deriva nacional de la nostra malaurada vinguda a aquest món. Per primer cop en la nostra història estem desanimats, desarmats, minoritzats en el nostre propi terrer Patri. Aquest relat teu fa reflexionar sobre aquesta llosa que ens ha caigut al damunt i amb un humor que fa honor al nostre tarannà....

Em sento del tot identificat... , anar-se'n i tot continuant anant vers la deriva nacional de la nostra malaurada vinguda a aquest món. Per primer cop en la nostra història estem desanimats, desarmats, minoritzada en el nostre propi terrer Patri. Aquest relat teu fa reflexionar sobre aquesta llosa que ens ha caigut al damunt i amb un humor que fa honor al nostre tarannà....

No tinc cap problema a comentar aquest relat, per molt cru que sigui, malauradament és una gran realitat. Tot fa bastant de pudor, i simplement, ja en tinc el pap ple, suposo que com molts de nosaltres. I expressar una situació nefasta i eterna com aquesta sempre és d'agrair.

Salutacions jomagi.

Rosa.

... per motivar-me a fer aquest escrit:

Em costa entendre aquesta estranya manca de comentaris encara que siguin de crítica negativa davant de certs relats sobre l'actualitat social i política catalana, que potser sí que poden ser aspres i durs però, que sorprenentment tot i ser son força llegits pels lectors-autors de RC, intueixo que són molts els que eviten I passen d'escriure el més mínim comentari... I hom pensa que, pot ser que encara quedi gent d'aquella que pensa que és millor passar d’aquests temes no sigui cas que ...?

Tan fastigós i apestós és escriure sobre aquesta dissortada Catalunya del 2024 el maltractats que som i hem estat des de sempre?... Pot ser que per a molts això encara els faci, diguem-ho clar... caguera?

Recony!... si és així, fem-nos-ho mirar!

Gardenia, una abraçada. Jomagi.

Aquets relat m'ha fet pensar molt.... sigui veritat o no, es cru, es veu un desig i una utopia que voldríem molts que així fos.... Però ho tenim molt cru, res a fer, des de la seva torre ens estant vigilant i ens condemnen ha no ser ni lliures, ni cultes ni res de res... Hem deixat de ser raça per ser cada dia una ridícula i vulgar tribu.

Com algú va dir una vegada: " PAN Y CIRCO "