Tal com estan les coses a Grècia...

Cal buscar altres Ítaques i sense taques.
Quan parla (canta) d'esdevenir ric amb tot el que hauràs après fent el viatge, no cal prendre-s'ho en sentit econòmic, sinó vital. Hahaha. Llavors pot tenir sentit.
No hi ha terres a les quals arribar sense esforç, constància, guanyant experiència fent el camí (no sóc gaire religiosa), és clar. Hi ha la vida. La de cadascú. I la vida no només són els calerons (ajuden) i, per tant, la Ítaca física si és a Grècia no fa gràcia. Fa pena la realitat d'aquell país i la nostra que van del bracet. Potser si cantem cançons folklòriques, bevem bon vi i ballem tots plegats fem fugir dimonis carallots amb sacs plens de monedes d'or i quan siguin fora...fer certes utopies realitat? (penseu que sóc del món dels contes).

Mena que vol tenir fe i no pren cafè.

EP! Els sacs dels dimonis ...es quedarien! (quin gran error que he clissat!)