Així s'escriu la història

Un relat de: copernic


“Els que amaguen la història de Catalunya són els castellans” va contestar Irene Rigau, consellera del govern català, en resposta a José Ignacio Wert, ministre amb una particular idea de l'educació. Efectivament: per comprovar-ho només cal mirar els anuncis publicitaris de la sèrie de TVE, “Isabel” que explica la vida i miracles de la reina de Castella coneguda com a Isabel la Catòlica. Com tothom que hagi estudiat el batxillerat sap aquesta reina es va casar amb Ferran II d'Aragó, al qual se li pot dir així per que va néixer a Sos, província de Saragossa, que des de llavors porta l'afegitó “del rei catòlic”. Però el que no es pot ocultar és que en aquells moments Aragó formava part de la corona catalano-aragonesa, que la capital del regne era Barcelona i que, a més a més, València i les Balears eren territoris sota els dominis del rei.

Un “petit”detall que ha passat desapercebut de generació en generació des del franquisme com a mínim, època en la qual vaig estudiar el batxillerat. No sé quins continguts s'ensenyen a les escoles de fora de Catalunya sobre la història d'Espanya (és un assumpte que sempre m'ha encuriosit) però si tenen el mateix rigor que la sèrie de TVE no m'estranya que més enllà de l'Ebre i de la Franja de Ponent (on es parla l'aragonès oriental) tinguin una visió gairebé prehistòrica de la unitat espanyola, com demostra el comunicat del la Conferència Episcopal que assegura que els inicis de la configuració de tot plegat es remunten a la romanització. Per buscar-li antiguitat a la criatura que no quedi.

Ja ho deia Winston Churchill: “La història l'escriuen els vencedors” i Castella ha escrit sempre amb lletres d'or i sang la crònica de les seves conquestes. Curiosament, també un altre Winston, Winston Smith (casualitat?) és el protagonista de la celebèrrima novel·la 1984, de Georges Orwell. Smith treballa en l'irònic Ministeri de la Veritat, on es realitza una mena de bricolatge amb la història amb l'objectiu d'adequar-la als esdeveniments actuals i les directrius de la dictadura governant. Potser sí que, com assegura el ministre, els catalans exagerem una mica l'heroïcitat dels nostres mites però és que hem tingut uns grans mestres en l'art de la manipulació. Si tenim en compte els llargs períodes d'absolutisme i dictadures que ha patit la pell de brau podem concloure que els castellans han tingut molt de temps per fer i desfer la seva història com si fos un moble d'IKEA.

Comentaris

  • Clavat[Ofensiu]
    Caspar Hauser | 27-10-2012

    Si només ens centrem en el segle XX, España (la “ñ” és intencionada) ha viscut més de la meitat sota dictadures, 8 anys (1923 -1931) de Primo de Rivera i Berenguer, i 39 anys (1939 – 1978) de Franco, assumint la constitució com la fi del franquisme que ja es molt assumir. Considerant que les dictadures no manipulen sinó que imposen a la força de forma barruera i brutal, ratllant el genocidi, la seva cultura i la seva història, durant els altres 50 anys del segle XX als catalans se’ns ha inculcat de forma subtil i per manipulació estratègicament molt ben dissenyada la història, llengua i cultura espanyoles. Especialment de forma molt eficaç després del franquisme essent com érem, i encara som, un poble afeblit culturalment que viu en la derrota permanent. Es gairebé impossible recuperar una objectivitat en l’anàlisi històrica. A més, no podem oblidar que els catalans no comptem, ni hem comptat ni, de cap de les maneres, volem comptar amb llargs períodes de dictadura i control de poder que pugessin afavorir la nostra cultura aniquilant les altres diferents. Som un poble tolerant i integrador, i tot i així el que ens hem de sentir.

  • Les mentides del mentider[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 16-10-2012 | Valoració: 10

    Tens tota la raó del món! I és que en castellà ho diuen molt bé: "Dime de que presumes y te diré de que adoleces". Els castellans repeteixen constantment que els catalans manipulem la història, que la Espanya actual va començar amb Isabel i aquell marit aragonès, que el 1714 només va ser una guerra, sense més conseqüències o que a Catalunya només hi havia burgesia, no classe treballadora. I així podríem fer una enciclopèdia. Magnífica reflexió en uns moments en que ens convé tocar de peus a terra. Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de copernic

copernic

338 Relats

1182 Comentaris

360670 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Per qüestions de feina he hagut d'interompre la meva producció periodística i literària. Després del tsunami i amb l'aigua al seu lloc torno a començar: Déiem ahir...