Cercador
Poesia d'amor i odi i porcs i purins... i granotes (ah, per cert, no rima gens)
Un relat de: Adonis- Compartir:
el cel es torna negre quan tanco els ulls.
sembla obvi, però s'ha de dir, carai.
quan no et veig, o bé no t'estic mirant,
o és que encara estic amb els ulls clucs...
... o potser és que no hi ets.
t'estimaria amb bogeria si no fossis tan relletja,
antipàtica, poc i mal conversadora,
verda i amb aquests ulls tan horrorosos.
... t'estimaria si no fossis una granota.
em ve la flaire del camp d'aquí al costat
quan obro la finestra i faig una bona alenada.
i aleshores me'n recordo de la puta mare que va parir
al cabró que hi porta els porcs a omplir-lo de purins.
Comentaris
-
...compte amb els purins.[Ofensiu]nadàlia | 29-09-2016
Sí aquest dels purins t'ha robat la poesia, i per això que una granota pot esdevenir una reina, o una fada...però, deixa'm riure, no has tingut temps..., i poder no fa riure, tú ho saps millor, poder fa plorar, els purins ho empastifen tot i escampen les sentors, m'agrada aquesta paraula, i les teves poesies, realistes, directes als nostres sentits. Un altre dia , si vols , parlarem dels purins. Des d'Osona molta sort i molta merda!
-
Un poc massa real, no?[Ofensiu]rapsodia15 | 03-04-2006 | Valoració: 8
Bastant graciós encara que no rimi. Tota la poesia hauria de ser així i no tanta tonteria de lo de sempre: amors impossibles i tota la parafernàlia que ve seguidament.
-
Quina imaginació[Ofensiu]Noa | 23-11-2005
El que no entenc és que com pot ser que una representació de la bellesa masculina com Adonis tingui una cara tan...com la de la foto??
En fi, un poema divertit. Ara, que no me l'imagino amb rima... -
ei! m'agrada[Ofensiu]ola69ktal | 09-02-2005
és molt divertit!
m'ha agradat
costa de trobar poemes com aquests, és molt original continua així
Valoració mitja: 7.8
l´Autor
29 Relats
190 Comentaris
84185 Lectures
Valoració de l'autor: 9.01
Biografia:
Vaig nàixer (alguns diuen que vaig aparèixer per generació espontània al costat d'un nan de jardí) un divendres per la tarda.La meva vida ha estat plena d'èxits amb les dones -per raons evidents- i èxits professionals, per això vaig decidir un dia deixar-ho tot i vendre La Farola als semàfors (de tant en tant també venc mocadors de paper).
Ara vull emprendre -segur que també exitosament- una carrera com a escriptor. Feu-me espai, i us ho passareu bé.
Per cert, de cara a les dones: no penso publicar el meu correu electrònic, ni el meu telèfon, ni cap dada que us faciliti el meu assetjament.
Últims relats de l'autor
- Giragonsa és una paraula que, si no fos per les ges, per la i, per la erra, per les dues as per la o i per la ena, seria ben bonica, tu (només se salva la essa).
- Sóc capaç d'escriure un relat amb un títol normal, de dimensions proporcionades i sense que hi intervinguin parèntesi (ai, cony! Veig que no, que no en sóc capaç!)
- Troballa descomunal sota l'ungla del dit gros del meu peu esquerre (després d'haver-me'l tallat pacientment amb forquilla i ganivet)
- El Càtar càntabre i el coeficient intel·lectual de les marmotes (poema resplendent escrit amb un escuradents cinc dies abans de sortir del psiquiàtric)
- L'home que no tenia temps per perdre (Minirelat que no passarà mai a la història de la literatura catalana)
- La Llei de l'Estira i Arronsa (tu, coses que passen)
- Petita i rocambolesca història (en forma de poema) sobre un personatge de peculiars hàbits
- versos siderals, concebuts a l'Univers Indòmit
- Els cignes a l'estany
- Nilemah
- Anàlisi sobre la poesia (completament seriós, encara que no ho sembli)
- Temps estimat de lectura...
- Ep, carai (una exclamació totalment espontània tot just al límit de l'abisme de la fi del món)
- Què us sembla si titulem aquesta coseta... Allibera't, per exemple?
- Cent trenta quilos de xafardera borratxa