Poesia d'amor i odi i porcs i purins... i granotes (ah, per cert, no rima gens)

Un relat de: Adonis

el cel es torna negre quan tanco els ulls.
sembla obvi, però s'ha de dir, carai.

quan no et veig, o bé no t'estic mirant,
o és que encara estic amb els ulls clucs...

... o potser és que no hi ets.

t'estimaria amb bogeria si no fossis tan relletja,
antipàtica, poc i mal conversadora,
verda i amb aquests ulls tan horrorosos.

... t'estimaria si no fossis una granota.

em ve la flaire del camp d'aquí al costat
quan obro la finestra i faig una bona alenada.
i aleshores me'n recordo de la puta mare que va parir
al cabró que hi porta els porcs a omplir-lo de purins.

Comentaris

  • ...compte amb els purins.[Ofensiu]
    nadàlia | 29-09-2016

    Sí aquest dels purins t'ha robat la poesia, i per això que una granota pot esdevenir una reina, o una fada...però, deixa'm riure, no has tingut temps..., i poder no fa riure, tú ho saps millor, poder fa plorar, els purins ho empastifen tot i escampen les sentors, m'agrada aquesta paraula, i les teves poesies, realistes, directes als nostres sentits. Un altre dia , si vols , parlarem dels purins. Des d'Osona molta sort i molta merda!

  • Un poc massa real, no?[Ofensiu]
    rapsodia15 | 03-04-2006 | Valoració: 8

    Bastant graciós encara que no rimi. Tota la poesia hauria de ser així i no tanta tonteria de lo de sempre: amors impossibles i tota la parafernàlia que ve seguidament.

  • Quina imaginació[Ofensiu]
    Noa | 23-11-2005

    El que no entenc és que com pot ser que una representació de la bellesa masculina com Adonis tingui una cara tan...com la de la foto??
    En fi, un poema divertit. Ara, que no me l'imagino amb rima...

  • ei! m'agrada[Ofensiu]
    ola69ktal | 09-02-2005

    és molt divertit!
    m'ha agradat
    costa de trobar poemes com aquests, és molt original continua així

Valoració mitja: 7.8

l´Autor

Foto de perfil de Adonis

Adonis

29 Relats

190 Comentaris

85886 Lectures

Valoració de l'autor: 9.01

Biografia:
Vaig nàixer (alguns diuen que vaig aparèixer per generació espontània al costat d'un nan de jardí) un divendres per la tarda.

La meva vida ha estat plena d'èxits amb les dones -per raons evidents- i èxits professionals, per això vaig decidir un dia deixar-ho tot i vendre La Farola als semàfors (de tant en tant també venc mocadors de paper).

Ara vull emprendre -segur que també exitosament- una carrera com a escriptor. Feu-me espai, i us ho passareu bé.

Per cert, de cara a les dones: no penso publicar el meu correu electrònic, ni el meu telèfon, ni cap dada que us faciliti el meu assetjament.