Buit existencial

... el desenvolupament polític va enfonsant el món en cada vegada més un indret caòtic on la gran majoria de la població no sap d'on ve ni on anar. Això fan els discursos polítics: desorientar la nostra naturalesa. Escric ara, en la data aquesta on s'aproximen les municipals i com sempre m'hi segueixo mostrant completament escèptic. Els polítics haurien d'estudiar l'univers, com Einstein. Així almenys ens deixarien en pau.

Agraït de llegir-te,


Sergi : )

Als catalans ens acabarà passant el que ja els hi ocorregut a alguns. Ens faran fora del nostre país, no tindrem on anar i ens escamparan pel mon, alguns seran confinats en zones limitades i vigilades, i altres potser fins i tot els volen exterminar davant la impàvida mirada del mon. Després, gràcies només al nostre únic esforç i sentir de poble, sense ajut de ningú, aixecarem el cap i podrem tornar al nostre país. Però ja serà massa tard, tothom ens dirà que no hi tenim cap dret sobre aquelles terres, que son i, el que encara serà mes sorprenen de sentir, que sempre han estat d’uns altres, els que ens varen foragitar. La història es repeteix

Aquest increïble saltador ha donat la raó a Mariano Rajoy. Va pujar a l'àtic amb globus i va tenir por. Què faré ara aquí dalt, tot sol? Es va llençar amb paracaigudes i va tornar amb nosaltres. Uff, menys mal! Aquest austríac, potser de mare catalana, va pensar per un moment que allí dalt hi havia alguna coseta. S'ho va pensar i li va fer cas al de Pontevedra. Mariano, que vinc! Ara ja hi som tots. Una abraçada.

Aleix

Entestats com estan a veure qui la diu mes grossa, ara el molt il•lustre president, expert en plastilina, ha gosat dir que fora d’Espanya i d’Europa no hi ha vida. Absteniu-vos doncs de viatjar més enllà d’aquests límits, perquè deixaríeu d’existir.

Conya fina quan arribes a "perquè ara estem en una democràcia i els dirigents dels governs mantenen una actitud molt respectuosa amb la diversitat" després de descriure la vessant cosmològica de Rajoy.
Per sort aquesta mateixa vessant fa que cada vegada que ell obre la boca augmenti el nombre d'independentistes. El no res pot ser una molt bona opció.

M'ha agradat molt,
bar.

concret i ben arguimentat, i compartit amb tothom que tingui dos dits de front. Un article molt bo Copernic.

Felicitats!

Ferran

Uala!! Que bo! pipa m'ho he passat, llegint. És que quan va dir això, en Rajoy, jo vaig rumiar igual. Això son raons, que carai! Com mels hilitos de plastilina en elongación vertical de temps enllà.
Bona re-entrada, astrònom. Espero que segueixis publicant perles per nosaltres.

Una abraçada

a

La sornegueria també serà xuclada pel forat negre?. Espero que sigui l'últim.