Destí errat

Un relat de: Endevina'm
Destí errat

De pedra restà
en sentir-se atrapada
en un destí inabastable.

Estava verda com la fruita
que penja de l'arbre
abans de ser arreplegada.

Sentiments confosos
retenien el seu pas
incapaç de fer cap camada.

Tenia clara la visió
llum en els seus ulls,
confós el seny l'atribolava.

I encara avui es demana
on volien dur-la aquelles
vagaroses passes del destí errat



Comentaris

  • El destí[Ofensiu]
    Fidel Català | 17-10-2023

    En un acròstic gairebé impercetible.
    La granota una nota a peu de poema, una imatge que acompanya les paraules. M'agrada!

  • molt bé[Ofensiu]
    Nua Dedins | 28-08-2023

    Enhorabona 'Endevina'm'! I el destí d'escriure versos res d'errat. Endavant i bon final d'agost!

  • La granota[Ofensiu]
    Prou bé | 27-08-2023

    Exemple de moltes passes cap a destins errats!
    Amb total cordialitat

  • Perduda....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 24-08-2023

    i sense destí aparent. Una metàfora molt ben elaborada on una simpàtica granota és la protagonista d'un poema amb missatge per reflexionar.

    Salutacions Endevina'm.

    Rosa.

  • La mirada de la granota[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-08-2023 | Valoració: 10

    Veig una granota quieta, mirant-te, observant el Seu entorn amb ulls grandiosos. Una bèstia en retrocés que ens porta cap a un present que ja no hi és. Una forta abraçada estiuenca.
    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Endevina'm

Endevina'm

68 Relats

283 Comentaris

51434 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món.
No soc ningú, no tinc cap carrera, tanmateix, observant el món i a la gent mai no he deixat de córrer, pas a pas, dia a dia.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.
El podeu llegir a "Pseudo Vital"

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.

Quan vaig obrir aquest perfil volia que sols fos de poesia, de renglons curts, com en diuen alguns, però no sempre es pot controlar allò que fas, i vaig utilitzar-lo per fer microrelats, i vaig acabar per esborrar els poemes aquí publicats, ara no sé si tots. Això no obstant, vull tornar a la poesia, en aquest perfil, i deixar que l'homefosc faci les petites històries en un altre lloc, que potser tinc més perfils, i no sempre ho dic.

Els poemes i escrits que aquí llegireu estan penjats a matadegolla, sense revisió, gairebé. Si algun dia me'ls repenso, potser no els podreu llegir aquí, però seran fills del mateix estil i el mateix sentiment.


In memoriam...
Un dia vaig voler donar veu al Lluís, i ara li dic; gràcies, Lluís, per tot.


Ara ja pots descansar...

Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor muda,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.

Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.

Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.

I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.



F.


I que l'homefosc em perdoni, no fos cas que la seva faceta fetillera conciliar em caigui a sobre amb tota la seva força mitològica.
Endavant #concilifetiller!!