La solució

- Crec que és l'única manera de sortir-nos-en.
- No m'agrada. Ja ho saps que no m'agrada, Marc
- Però, Sílvia, pensa que és una solució momentània. Més endavant, potser...
- I no podríem mirar de reduir més les despeses?
- Impossible. Estem fent el que podem i ja ho veus: no arribem a final de mes. I de vegades hem de demanar diners als teus pares. Saps perfectament que no m'agrada gens aquesta situació. A la Carlota i a en Nil no els hi falta de res però estem fins al coll de deutes.
- Però puc posar-me a treballar a la tarda, al menys fins que no trobis feina...
- Però què dius? Amb el cansament que portes a dins i l'enrenou que porta la mainada...Jo ja miro de fer el que puc però també he de sortir molt al carrer per repartir currículums, per entrevistes de treball...
- I segur que al banc ens ho podrien arreglar això?
- Dona, com a mínim ajudaria a que no anéssim tan estregats.

La Sílvia s'ho pensa. No està prou convençuda però la necessitat decanta la balança.

- Està bé. Demà vés a parlar amb el banc, doncs.

En Marc s'acosta a la seva dona i li fa un petó. La veu abatuda però resignada. Li diu gairebé a cau d'orella:

- No et preocupis. Ja veuràs com tot anirà bé.

L'endemà en Marc s'aixeca de bon matí, a la mateixa hora que la Sílvia. Es posa el vestit de les entrevistes (tantes com n'ha arribat a fer amb resultats negatius!) i després d'acomiadar-se es dirigeix al banc. Entra i s'acosta a la taula de l'empleat. Li explica el problema i li dona tota la paperassa que porta en una carpeta. Després de tots els tràmits l'empleat l'acomiada amb una encaixada de mans.
Surt al carrer i respira profundament. Sent com el nus de la corbata, que tan l'estrenyia a dins, se li afluixa, encara que només sigui un efecte psicològic. Alleujat, pensa en l'ajuda econòmica que li proporcionarà d'ara en endavant (si el banc ho aprova) ser donant de semen.