Cercador
Tzatziki
Un relat de: Frèdia- Compartir:
En aquell temps, jo era una estudiant apassionada per l'arqueologia i no m’importava treballar de franc només pel gust de contribuir a la recuperació de vestigis del passat. Va ser al jaciment de Nàuplia on el vaig conèixer. No era arqueòleg ell, no. Treballava en un petit restaurant a prop del port. Cada dia, al pic del sol, venia a portar-nos entrepans i beguda fresca. Feia un màrqueting tan natural que ens endossava tot el que duia. I la oferta augmentava a mesura que desenterràvem objectes de valor de sota la pols dels segles.
Tenia un somriure tan pertorbador, en Jorgos! El veia i tremolava. Per petita que fos la peça que tenia a les mans, se'm figurava que em relliscaria i em cauria i es faria bocins, més petits encara. Un dia vaig trobar una àmfora en un estat de conservació miraculós. El seu valor devia ser incalculable. I ell me la va demanar com a record amb la mateixa naturalitat que em demanava les dracmes que costava l'entrepà. «No ho ha de saber ningú», em va dir. I jo, beneita de mi, la hi vaig donar tal com li havia donat el cor. Ell es va esfumar amb el botí. Per sempre. I en mi va arrelar un odi visceral que el temps no ha esborrat.
Vaig deixar l'arqueologia. Ara sóc una experta criminòloga i treballo en una unitat internacional que es dedica a recuperar obres d'art. Tinc paciència i bons contactes. Aviat trobaré la pista del lladre repartidor d'entrepans. És hora que el malparit em retorni el que em pertany. L’àmfora és el de menys. L’orgull és el que m’ha de tornar. L’orgull, i poder tornar a assaborir el tzatziki.
Comentaris
-
Un bon relat[Ofensiu]brins | 22-03-2012 | Valoració: 10
Que bo que deu ser el tzatziki, Frèdia! Algun dia l'haig de tastar; ja estic tipa de menjar sempre el mateix...
Saps que a mi també m'ha enganyat, el Jorgos? A mesura que el descrivies se me n'anava endins dins del cor, però quan he sabut que havia traït la protagonista, li he agafat un odi intens. És el que tu pretenies, oi? Tens una gran facilitat per introduir-te dins la ment dels lectors. Enhorabona!
Un petó,
Pilar -
Una presa de pèl[Ofensiu]Materile | 17-03-2012 | Valoració: 10
Sí, una presa de pèl és el que va pagar la pobra i innocent protagonista. Quan fas les coses amb bona voluntat i, a sobre hi ha uns sentiments més que d'amistat, fa molta ràbia que se n'aprofitin. Sí, de l'amor a l'odi no hi ha frontera.
He trobat que és un relat molt amable que convida a llegir-lo. Molt ben estructurat i amb un final molt adequat. Molt bé, Frèdia: aquests grecs...!
Una abraçada,
Maria Teresa -
I potser[Ofensiu]allan lee | 16-03-2012
retrobant la peça robada arribarà a trobar també la peça que falta, la continuació d'una història que va ser una traïdoria. Potser en Jorgos pot explicar quelcom que ella no sap i que es deleix per saber: que, atiat per la màfia, amenaçat de mort per deutes d'un germà tarambana, va veure el diner en aquella quadrilla. I l'amor, o quelcom, als ulls d'ella.
...I amb el cor ferit per realitzar tanta ignominia, va vendre aquell sentiment, es va aprofitar de tal tendresa, per als seus fins a matadegolla...
..I que sempre, sempre més, va viure amb dolor al pit d'haver traït aquell cor dolç....
Ohoh. No puc resignar-me al cinisme i al desamor, ja veus. El teu relat és perfecte tal com és: la vida en la seva esplendor. Del despit a l'odi, sense parades. Una abraçada
a -
I recuperar el cor...[Ofensiu]copernic | 16-03-2012
que també va robar en Jorgos a la teva protagonista. Això és el que més li dol o potser el ridícul que va fer oferint-li un tresor preuat a canvi de res . És un relat agradable, amè, que passa com si res, una minihistòria molt ben explicada, amb una xarxa de sentiments molt matisada pul.lulant sobre el text. Ben treballat i ben resolt, amb un toc d'humor que relaxa el sentiment d'odi que acompanya a la protagonista.
Un plaer tornar-te a veure. Fins la propera.