Foto de perfil de Montseblanc

Montseblanc

116 Relats, 1191 Comentaris
122721 Lectures
Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
montse2007bis@hotmail.com

Últims relats de Montseblanc

  • El supermercat

    Montseblanc - 09-05-2025 - 249 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    La Sílvia es passeja nerviosa pels passadissos del petit supermercat del barri. més

  • El peix diable

    Montseblanc - 19-04-2025 - 702 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    La botiga es veia gran des de fora, dos aparadors llargs, una porta al mig, els marcs de fusta havien perdut la pintura feia anys a mans del sol i la pluja. més

  • Pròxima estació...

    Montseblanc - 05-03-2025 - 549 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Un viatge... més

  • Tot passà en uns segons

    Montseblanc - 05-02-2025 - 615 Lectures - 14 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Tot passà en uns segons, dins un vagó de tren de rodalies ple a vessar, als voltants de les vuit del matí d’un dia de gener. més

  • 25 (dies) de desembre

    Montseblanc - 18-12-2024 - 649 Lectures - 17 comentaris
    Temps estimat: 37 minuts

    Bones festes a tots. més

  • Escalfor

    Montseblanc - 11-11-2024 - 693 Lectures - 12 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Les tardes de novembre duren poc, el sol del migdia, que no aconsegueix remuntar el vol, cau ràpidament i la foscor es presenta puntual i espessa. més

  • Viatge

    Montseblanc - 22-10-2024 - 872 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Any 2124. L'ésser humà ha aconseguit per fi colonitzar la lluna i Mart, milions de persones viuen fora de la Terra. Tot i així, s'ha hagut de limitar el nombre de fills a un de sol, a tot arreu. més

  • Eixam 458

    Montseblanc - 29-09-2024 - 1194 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 11 minuts

    El ventijol que s’aixeca cada capvespre sacseja l’aigua, que llu ara blau marí, ara escata d’argent, fins a petar a la sorra en una línia blanca d’escuma que recorre zigzaguejant la platja d’un cantó a l’altre. més

  • Lletres

    Montseblanc - 19-09-2024 - 646 Lectures - 12 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    La Sara fa una estona que ha arribat de la universitat on cursa primer de Matemàtiques. Té picor a l'esquena, just al mig, on li costa d'arribar amb les mans tot i ser una noia prima i àgil. Decideix dutxar-se, a veure si amb l'aigua li marxa l’angúnia. més

  • He estat jo, què passa?

    Montseblanc - 02-09-2024 - 1130 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    El Màrius badalla i es treu una lleganya de l’ull esquerra. L’avi els ha cridat a tots al menjador a les onze del matí. Pel Màrius això és massa d’hora, creu que, als seus divuit anyets, llevar-se abans de les dotze no pot ser bo per la salut. més

  • El do

    Montseblanc - 25-08-2024 - 1109 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Tot va començar fa uns vint anys, quan el Joan anava a treballar en tren a Barcelona. Eren tres quarts d'hora de trajecte des del poble. La Rosa, la seva dona, li va dir que, després de passar dos anys a l'atur, era millor que aprofités que el tren era més barat i deixés el cotxe al garatge, ha més

  • Vint-i-quatre de juliol

    Montseblanc - 28-07-2024 - 1213 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Són dos quarts de dotze d'un vint-i-quatre de juliol quan la Cristina enfila el camí polsegós que va al bosquet de dalt de tot del penya-segat. El sol cau desfet sobre les herbes que a banda i banda del sender li freguen els turmells com per fer-se veure. més

  • Mira que fan ara!

    Montseblanc - 17-05-2024 - 519 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    L'Agnès es desperta a mitjanit, encén el llum de la tauleta i mira l'hora al despertador que li van regalar els nets. Són les tres de la nit. L'altre costat del llit està sense desfer. El Salvador deu ser a la saleta dormint al sofà, s'entesta en mirar la tele després de sopar i s'adorm. Però més

  • Una dona, un home, un llibre

    Montseblanc - 14-05-2024 - 653 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La Sara mira el paisatge des de darrera la finestreta de l'autobús. Com un cobrellit de patchwork, els diferents cultius s'alternen creant un tapís multicolor. més

  • El fred

    Montseblanc - 01-11-2023 - 836 Lectures - 14 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    El Constantí fa estona que espera el tren. més

Últims comentaris de l'autor

  • Montseblanc | 11-05-2025

    Jo diria que el foc continua sent aquí, dins teu, i que escrius poemes meravellosament. Com corre el temps, tan ràpid es construeix el passat, que quan mirem enrere ens cau com una llossa al damunt, del que ja mai més podrà ser, per molt que ho recordem. Això és el que m'has transmès

  • Montseblanc | 11-05-2025

    No se pas si jo triaria la segona opció, perquè em seria difícil recordar resultats de partits, loteries, etc. Com diu el SrGarcia, només triaria la segona opció si pogués tornar a néixer amb unes notes al calaix.
    Molt ocurrent i divertit el relat, tots hi volem jugar i escollir, sense ni tan sols aixecar el porró!

  • Montseblanc | 11-05-2025

    Doncs va tenir una vida ben llarga el Corneli, primer més aventurera i després més casolana. Gairebé sempre viure aventures té un preu, però ell se'n va sortir prou bé. I descansa a un bosc, prop d'alzines, potser aquest és el seu cel. Un relat ple de sentiment.

  • Montseblanc | 11-05-2025

    Un poema que crea una atmosfera onírica i en el que un misteriós perfum transporta al protagonista, i a nosaltres amb ell, a un mon de somni i sensualitat.

  • Montseblanc | 10-05-2025

    Bé, un cop llegida la teva crònica, hi veig dues parts clarament diferenciades. Per un cantó, el turisme pur i dur, Nova York és una ciutat que atrapa, recordo quan hi vaig estar, jo ja portava feta una agenda de visites des de casa, per no perdre'ns res, nosaltres encara vam pujar a una de les torres bessones. I per un altre cantó hi ha els sentiments, aquesta trobada familiar única i, qui sap, potser irrepetible. Valents per organitzar-la i afortunats per poder-la fer. Enhorabona pel relat, pel viatge i, sobretot, per l'estima entre tots vosaltres.

  • Montseblanc | 04-05-2025

    Un relat preciós sobre l'amistat a través de tota una vida, de dues vides que s'han anat entrecreuant, tant pel bo com pel dolent, com és el cas d'ara. La veritable llum, per a l'amiga, és la mirada del seu home i l'amistat per a sempre.

  • Montseblanc | 29-04-2025

    Encara que la lectura del teu poema ha estat relaxant, com si les lletres m'agafessin i em dipositessin a un lloc de calma, no he pogut evitar sentir la nostàlgia del temps viscut, la melangia dels qui ja han arribat a port i, tot i la satisfacció per haver fet la travessia, no poden evitar mirar enrere. Calma, sí, però perquè no hi ha més remei.

  • Montseblanc | 29-04-2025

    El sol, les ombres, el jardí, el so de l'aigua a la font, la joventut... Amb un còctel així era inevitable que passés el que va passar. Fas bé d'atresorar els teus records, són petites joies, més valuoses que les maragdes o l'or, perquè han estat pura vida per a tu. A mi, curiosament, em passa el contrari, si poso per escrit els meus records, és com si els hi disminuís la intensitat dins meu.

  • Montseblanc | 24-04-2025

    Sr. Garcia, em pregunto si vostè, quan escriu els seus relats, també somriu com somric jo quan els llegeixo. Aquest d'ara, quan he arribat a la signatura del Cap dels Serveis de la Diplomàcia i he vist "Robert de les Cabres" no he pogut evitar riure i ja he vist que el relat seria esbojarrat en grau "Mestre". Gràcies per la seva imaginació i per gosar posar-ho per escrit, un plaer llegir-lo.

  • Montseblanc | 25-03-2025

    Encara com va ser capaç de mantenir certa cordura el teu protagonista. Qualsevol de nosaltres, encarat amb unes situacions com les que va viure ell, hauríem embogit. Ell va sobreviure a la visió de tant dolor, a les misèries de l'ésser humà. I va haver de matar, cosa que no volia fer. Prou bé que va acabar al final, d'enterramorts i estimat pels nens. Això darrer no té preu i ha de ser sanador per força.

  • Montseblanc | 25-03-2025

    Les nits aquestes, plenes de complicitat i confiança, acabin en sexe o no, són d'envejar. No ens adonem del que tenim fins que algun terrabastall ens desfà la quotidianitat en la que vivim sense ser conscients de la sort que tenim.

    Gràcies pel teu comentari al meu relat del Nadal. I tant que t'agraeixo les teves paraules, encara més quan ja han passat tres mesos i no m'ho esperava. Són els comentaris els que fan que escriure aquí valgui la pena. M'alegra que t'hagi agradat el relat. En aquest cas hi vaig esmerçar força temps i em vaig haver de fer un esquema i tot per no embolicar-me.

  • Montseblanc | 05-03-2025

    Per a mi tot és vida, tant la que compartim amb els altres com la que gaudim nosaltres sols en la imaginació i en els somnis. Tota és valuosa, però m'ha agradat que la protagonista, per fi, pugui viure la seva pròpia i real història d'amor.

  • Montseblanc | 04-03-2025

    És un plaer llegir-te, amb aquesta riquesa de vocabulari i aquest recrear-te en cada instant, atent a tots els detalls i les sensacions d'aquelles hores que vas passar treballant a la casa ocupada. Em sorprèn com podien estar tots tan tranquils si aquella casa no era seva, però ja es veu que tenien previst estar-s'hi força temps, havent buscat jardiner i tot.

  • Montseblanc | 02-03-2025

    No sé si has llegit el meu relat "El do". Com el protagonista del meu relat, jo desitjo la mort d'aquest "artista" del teu poema. Ja la vaig desitjar amb totes les forces en el seu primer mandat i no entenc com ningú el va eliminar i ara ja és urgent, molt urgent.

  • Montseblanc | 16-02-2025

    Doncs l'he llegit dues vegades i no he estat capaç de deduir què li passava a la noia.
    M'encanta tot el vocabulari que fas servir, algunes paraules no les coneixia. Potser hi haurà segona part?
    La meva teoria: La noia s'ha de casar amb un desconegut, per un arranjament familiar. Va caminant cap el poble, va vestida de blanc com una núvia, però com que fa fresca s'ha posat un anorac vermell. No ha volgut que ningú de la família l'acompanyi i abans d'arribar al seu destí no ha pogut evitar desfer-se en plors davant la incertesa del que l'espera, a més, les sabates noves li feien mal i se les ha tret. El passavolant és el nuvi, les sabates vermelles les hi va fer arribar ell amb un missatger. Quan les ha vist ho ha entès tot i ara van cap el poble a casar-se.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor