Foto de perfil de Montseblanc

Montseblanc

69 Relats, 615 Comentaris
73357 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
montse2007bis@hotmail.com

Últims relats de Montseblanc

  • La nit

    Montseblanc - 04-12-2020 - 24 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Mira les hores que són, quarts de dotze de la nit i ara em truca el meu fill que el vagi a buscar amb el cotxe a casa del seu pare. més

  • Arrels

    Montseblanc - 20-11-2020 - 302 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Feia més de vint anys que la Marina no anava a buscar bolets, des que era una joveneta que vivia amb els pares al mas. I avui, ves qui li havia de dir que això de l'atur tindria una cosa bona, s'ha pogut escapar unes hores pel matí i arribar amb el cotxe fins l'alzinar on de petita omplien el cis més

  • La samarreta

    Montseblanc - 12-11-2020 - 351 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    El llapis es mou veloç sobre el full en blanc. Aviat s’endevinen una cabana i unes branques. Els traços són segurs, decidits, tot i que la nena només té nou anys. més

  • Fran

    Montseblanc - 02-11-2020 - 268 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Records. més

  • Agenollada

    Montseblanc - 28-09-2020 - 824 Lectures - 15 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Ara, agenollada davant la teva làpida, em venen al cap totes les altres vegades que vaig estar agenollada davant teu. més

  • Aniversari

    Montseblanc - 19-05-2020 - 577 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Concurs RC. més

  • Ressona el silenci

    Montseblanc - 30-04-2020 - 626 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    L’Antonieta aparta una mica la cortina estampada de roses blanques, esgrogueïdes més pel pes del temps que no pas pel sol, i observa. Qui ho havia de dir? Tant demanar que l’ajuntament fes alguna cosa amb les onades de turistes que envaïen Ciutat Vella i ara la visió del carrer desert li fa més

  • Ungles vermelles per a una tarda d'abril

    Montseblanc - 14-04-2020 - 940 Lectures - 16 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Tot va anar molt ràpid. Vaig entrar en aquell grup de plantes silvestres del facebook per passar l’estona i aviat em vaig adonar que hi havia un dels integrants que sempre em feia comentaris a les fotografies que jo posava. més

  • El temps entre parèntesi

    Montseblanc - 09-04-2020 - 2897 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    El matí al carrer és gris. Tant és si avui el cel és blau o si fa roina. És gris, al mig d’aquesta pandèmia i d’aquest confinament. Asseguda al sofà tanco els ulls i faig el recorregut que tantes vegades he fet caminant, pel mig dels camps. més

  • Vermelles

    Montseblanc - 19-03-2020 - 626 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    L’Agustí i la Pilar seuen l’un al davant de l’altra a la residència d’avis on viuen i on ara estan confinats esperant que passi la pandèmia. Ell fa mitja rialla i ella abaixa la mirada, vergonyosa. Fa mesos que dura aquest joc. Des que ell va arribar. Ella ja feia mig any que hi vivia, de més

  • Ampolla

    Montseblanc - 27-02-2020 - 577 Lectures - 19 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    L’ampolla de plàstic, que en altres temps va contenir aigua dolça i ara es plena d’aigua salada, rodola de costat, endavant i endarrere, suaument, fregant la sorra del fons marí, gronxant-se en un vaivé desganat i silenciós, a mans de la corrent. més

  • Pepe

    Montseblanc - 12-02-2020 - 696 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Cada passa és una fiblada de dolor que li neix als genolls i s’escampa amunt com un llamp de ganivets. El Pepe serra les dents i continua caminant molt a poc a poc, gairebé no es veu res, la foscor sembla feta de gasses brutes que ell va trencant amb la cara a mesura que avança. més

  • Un toll ple de capgrossos

    Montseblanc - 12-02-2020 - 482 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Dimecres, cinc de febrer del dos mil vint. Surto cap a les deu del matí a fer encàrrecs. Em dirigeixo al carrer principal del poble, on hi ha les botigues, els bancs... Ha sortit el sol però sembla que no té prou forces per enlairar-se ni que sigui una miqueta. Les ombres dels arbres nus s’al més

  • P E C A T

    Montseblanc - 05-02-2020 - 675 Lectures - 16 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Xè CONCURS ARC DE MICRORELATS "ANIVERSARI", febrer 2020, "Pecats". més

  • Sessió de tarda

    Montseblanc - 11-01-2020 - 707 Lectures - 20 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Concurs ARC de Microrelats-Aniversari, gener, Arts més

Últims comentaris de l'autor

  • Montseblanc | 03-12-2020

    Diuen que posar la vida en risc, passar situacions perilloses i sortir-se'n, estimula la libido. I així sembla que els hi passa als del teu relat. Ser conscients de que la vida es pot acabar qualsevol dia fa que visquin el dia a dia més apassionadament. Com hauríem de fer tots, però la majoria no tenim professions tan arriscades (en teoria) que ens recordin que hem de viure cada dia com si fos el darrer.
    Gràcies per una paraula nova que he après: enjòlit!

  • Montseblanc | 03-12-2020

    Qualsevol cosa ens pot fer por i espatllar un dia tranquil. La majoria de pors sons dins el nostre cap i la imaginació les engrandeix i ens fa sentir tot l'horror de situacions que la majoria de vegades només existeixen al cervell. Però està bé que estiguem alertes perquè de tant en tant el terror es passeja pels carrers, com està passant aquest any.
    Ben escrit i amb bones descripcions.

  • Montseblanc | 03-12-2020

    Hahahahaha em sap greu però a mi m'ha fet riure, és que m'imagino l'escena, el moment en que s'adona que el bolígraf és el que és, que jo també l'havia vist a la boca del Marquena hahaha, i m'ha fet molt fàstic i molta gràcia a la vegada. Qui pot signar condemnes de mort com qui firma un autògraf, potser mereix una mort així. Aiii em ploren els ulls hahaha.

  • Montseblanc | 03-12-2020

    He començat a llegir el teu relat i m'has fet somriure com sempre. Després ha vingut la intriga per saber què és el que t'has empescat aquesta vegada per enganxar-nos a la pantalla i finalment la resolució, que no per coneguda (en el meu cas) és menys sorprenent. Com tu dius, la realitat supera la ficció i, a la vegada, la ficció prediu moltes vegades la futura realitat.

  • Montseblanc | 29-11-2020

    Un conte molt real, emotiu, bonic i emocionant. Tant de bo hi hagi molts contes com aquest el proper Nadal i cada dia de l'any.

  • Montseblanc | 29-11-2020

    Buf, sembla mentida que tan poques lletres puguin fer plorar, però aquest "mai més", que tard o d'hora tots hem de dir, trenca el cor, és tan rotund que no hi ha consol ni res més a afegir.

  • Montseblanc | 25-11-2020

    Déu n'hi do quin ensurt!
    I el cervell fent de les seves per la nit, suposo que estava alerta i intentant advertir de que alguna cosa no anava bé.

  • Montseblanc | 24-11-2020

    Oh, què preciós és aquest conte, no l'havia llegit fins ara. M'ha encantant, amb les descripcions tan riques, la tendresa que desprèn, la vida senzilla i a la vegada envejable, per tan perfectes com són alguns dels moments que viuen els quatre protagonistes (el gos també li compto). I jo patia que al final no s'espatllés, però no. Una bona lectura per aquests dies en que calen llaminadures com aquesta per passar les hores. Gràcies!

  • Montseblanc | 24-11-2020

    Sí, aquest virus està fent un doble mal. Primer, i el més evident, tots aquests símptomes que menciones i la mort al final per milers de persones. I després hi ha el mal soterrat, tan terrible o més que les xacres físiques, i és la soledat a que ens condemna, la manca d'abraçades, els somriures amagats sota mascaretes, l'isolament cruel.

  • Montseblanc | 23-11-2020

    Doncs si ens posem a filar tan prim que inclús les vides exemplars dels sants donen per establir els pecats capitals, aquí no es salvarà ningú. Vaja, que a l'infern no s'hi cabrà.
    Humor, capacitat d'inventiva, ganes de jugar i potser un màster en hagiografia hahaha.

  • Montseblanc | 23-11-2020

    Tant de bo no perdéssim mai la nostra mirada d'infant i la màgia i la fantasia fossin sempre presents a la nostra vida. Al teu relat es fa evident la diferència entre l'adult i l'infant. L'adult, en aquest cas la mare, amb explicacions racionals. I el Jon que ho veu amb els seus ulls, afortunat ell. Un relat que tot i estar ple de l'alegria de les primeres experiències i l'amor d'una mare ensenyant un fill, el que més m'ha deixat a mi és la nostàlgia de l'infant que, cada vegada més, queda ofegat dins nostre sota capes i capes de responsabilitat, temors...
    Gràcies per la imatge de la falguera enrotllant-se i desenrotllant-se mentre el nen canta, l'he vist perfectament i m'ha fet somriure.

  • Montseblanc | 18-11-2020

    ...tan bé que comença i tan malament que acaba. M'ha agradat l'acurada descripció de tot el procés, llàstima de la copa solitària.

  • Montseblanc | 18-11-2020

    Un cop més, un relat ple de desig, on la naturalesa hi té una part important, però el protagonisme és pels petons i la passió desfermada. Bona manera de passar la tardor, que de vegades mossega per inocular tristesa, vet aquí l'antídot.

  • Montseblanc | 18-11-2020

    És cert que de vegades, en despertar, els darrers rastres d'un somni encara volten pel nostre cap i se'ns fa difícil discernir si ja som desperts o encara dormim. Faria por saber que hi ha la possibilitat del que els somnis es materialitzin al voltant del llit en obrir els ulls.

  • Montseblanc | 18-11-2020

    ...i introduïnt alguna maquineta també pot participar en el de ciència ficció...

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: