Foto de perfil de Montseblanc

Montseblanc

75 Relats, 688 Comentaris
83797 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
montse2007bis@hotmail.com

Últims relats de Montseblanc

  • La solució

    Montseblanc - 20-05-2021 - 647 Lectures - 14 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    L'aire net i encara no massa fred del novembre li acaricia la cara mentre el cotxe circula pels carrers de la ciutat. Asseguda al costat del seu home, pensa que han fet bé d'escollir el descapotable. Qui ho havia de dir, però en aquests moments se sent gairebé feliç. A l'hora d'esmorzar han torn més

  • La sang

    Montseblanc - 20-04-2021 - 545 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La dona 2140AHU surt d'hora de casa seva. De vegades, les quatre parets que conformen el seu habitatge reglamentari a l'assentament Esperança-488, li cauen a sobre i encara que prengui la Substància no n'hi ha prou perquè la felicitat envaeixi el seu cos. més

  • Després de sopar

    Montseblanc - 10-03-2021 - 642 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Són les deu del vespre. L'Enric està acabant de recollir la cuina i jo acotxo els dos bessons que s'adormen gairebé a l'acte. Després m'assec a la cadira del despatx i poso el portàtil en marxa. Els del concurs de relats em demanen un relat eròtic. Em recullo els cabells en un monyo, és un co més

  • Dia lliure

    Montseblanc - 09-02-2021 - 656 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Concurs ARC, febrer, "negre". més

  • Esgarrinxades d'estiu

    Montseblanc - 19-01-2021 - 535 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Eren finals dels anys seixanta, principis dels setanta. Teníem entre nou i dotze anys. Els meus germans, els veïns del barri, érem set o vuit depenent del dia. Les tardes d'estiu eren nostres i les ribes de la riera tot el nostre món. Quan el sol afluixava una mica sortíem tots de les nostres c més

  • Serena

    Montseblanc - 07-01-2021 - 574 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La Serena camina pels llargs passadissos del gran magatzem regentat per xinesos als afores del poble. Sembla com si fos la primera vegada que hi entra. I mira que fa anys que hi compra estris de cuina, bombetes, bosses de plàstic, mitjons, marcs... Però avui és diferent. més

  • La nit

    Montseblanc - 04-12-2020 - 954 Lectures - 19 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Mira les hores que són, quarts de dotze de la nit i ara em truca el meu fill que el vagi a buscar amb el cotxe a casa del seu pare. més

  • Arrels

    Montseblanc - 20-11-2020 - 713 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Feia més de vint anys que la Marina no anava a buscar bolets, des que era una joveneta que vivia amb els pares al mas. I avui, ves qui li havia de dir que això de l'atur tindria una cosa bona, s'ha pogut escapar unes hores pel matí i arribar amb el cotxe fins l'alzinar on de petita omplien el cis més

  • La samarreta

    Montseblanc - 12-11-2020 - 483 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    El llapis es mou veloç sobre el full en blanc. Aviat s’endevinen una cabana i unes branques. Els traços són segurs, decidits, tot i que la nena només té nou anys. més

  • Fran

    Montseblanc - 02-11-2020 - 432 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Records. més

  • Agenollada

    Montseblanc - 28-09-2020 - 1173 Lectures - 14 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Ara, agenollada davant la teva làpida, em venen al cap totes les altres vegades que vaig estar agenollada davant teu. més

  • Aniversari

    Montseblanc - 19-05-2020 - 730 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Concurs RC. més

  • Ressona el silenci

    Montseblanc - 30-04-2020 - 725 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    L’Antonieta aparta una mica la cortina estampada de roses blanques, esgrogueïdes més pel pes del temps que no pas pel sol, i observa. Qui ho havia de dir? Tant demanar que l’ajuntament fes alguna cosa amb les onades de turistes que envaïen Ciutat Vella i ara la visió del carrer desert li fa més

  • Ungles vermelles per a una tarda d'abril

    Montseblanc - 14-04-2020 - 1080 Lectures - 15 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Tot va anar molt ràpid. Vaig entrar en aquell grup de plantes silvestres del facebook per passar l’estona i aviat em vaig adonar que hi havia un dels integrants que sempre em feia comentaris a les fotografies que jo posava. més

  • El temps entre parèntesi

    Montseblanc - 09-04-2020 - 3033 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    El matí al carrer és gris. Tant és si avui el cel és blau o si fa roina. És gris, al mig d’aquesta pandèmia i d’aquest confinament. Asseguda al sofà tanco els ulls i faig el recorregut que tantes vegades he fet caminant, pel mig dels camps. més

Últims comentaris de l'autor

  • Montseblanc | 20-06-2021

    Sí, com diu el relat, s'ha de viure l'instant. La teoria és fàcil, la pràctica és més complicada. Però el teu relat és un exemple de que es pot aconseguir i de que fer-ho procura felicitat, si més no, al moment. Ves a saber com va acabar tot, però això ja seria un altre relat.

  • Montseblanc | 30-05-2021

    Una imatge que qui més qui menys ha vist i sí que aixeca preguntes. On van? Qui són? Pels que tenim imaginació sempre és l'inici d'una aventura. Ara he recordat que jo vaig escriure una sèrie de relats en que el protagonista era un home que anava amb moto travessant paisatges de somni i de vegades inclús viatjant en el temps.

  • Montseblanc | 30-05-2021

    Res com les olors per fer de cinta fixadora i transportadora de tota una vida. Els records s'hi enganxen i s'hi trenen. Com en el cas del cafè, potser l'olor més evocadora i comuna de totes.

  • Montseblanc | 30-05-2021

    Fastuós desplegament de vocabulari, sensibilitat i imatges bellíssimes que la imaginació dibuixa amb facilitat gràcies a que domines l'art de la descripció com pocs he vist en aquesta pàgina.
    Un suïcidi, entre la posta de sol i el nou dia. Una mort més. Anònima. Com moltes altres que passen cada any a milers. Algú decideix llevar-se la vida, per mil motius. Sigui ara o, com al teu relat, fa un segle.
    M'ha agradat molt.
    (Un cop un relat està publicat ja no es pot modificar, l'hauries d'esborrar i tornar a enviar si vols que el 1808 desaparegui, encara que no afecta a la lectura i bon enteniment del teu magnífic escrit).

  • Montseblanc | 23-05-2021

    M'encanten les garses, les veig cada dia, des de sempre, els hi agrada viure a prop dels humans i formen part del meu paisatge. I el que tinc molt gravat és el seu cant, "xac-xac-xac" sobretot als migdies d'estiu, amb el sol roent i aquest so trencant el silenci.
    M'ha agradat molt el teu poema, cada vers destil·la amor per aquests ocells i fas que veiem la garsa pispant el mirallet. Jo no he vist mai un niu de garses, ja m'agradaria veure què hi tenen!

  • Montseblanc | 23-05-2021

    En aquest teu poema número cent i veig com dues branques que es van trenant per fer-ne una, aquests versos que conformen un cos de dona. Diria que jugues amb el nom, el de la Ruta de la Seda, sempre tan fascinant, tan evocadora; i per un altre cantó hi és l'ésser humà, que t'atreu, que és el lloc on vols ser i estar. Dues rutes, les mateixes sensacions, de descobriment, misteri, atracció...
    Per un altre cantó, et volia agrair el teu comentari al meu relat "La solució". La història està feta de vides com les nostres, tots patim, tots estimem, tots som iguals, encara que de vegades sembli que els personatges històrics siguin com actors d'una pel·lícula.

  • Montseblanc | 22-05-2021

    Està clar que hem de viure el moment. Tot el que no diem o fem avui ja no ho podrem fer mai més, cada instant és únic i fugisser. Atrapem l'ara i tant de bo que quan arribi l'hora de marxar sigui amb un somriure de satisfacció per tots els t'estimo donats i rebuts.

  • Montseblanc | 22-05-2021

    Com sempre, un relat molt original, ple d'imaginació, humor i coneixement de la vida. I mira, m'ha agradat que acabés bé, com un conte rosa

  • Montseblanc | 22-05-2021

    Un ritme que arrossega el lector i el fa ballar com vol, de tal manera que al final, quan s'acaba la música, jo mateixa m'he sentit coberta de cendra. Hi percebo dolor i alleujament, lluita i rendició, vida i mort, tot el que som, tot el que tenim, cendra.

  • Montseblanc | 21-05-2021

    Uns versos bonics i plens de sensibilitat. La lluna és molt inspiradora.

  • Montseblanc | 21-05-2021

    Recordo un dia, a principis dels setanta, quan el meu germà va tornar d'escola i ens va dir que el professor li havia ensenyat que el seu nom s'escrivia "Pere" i no pas "Pera" i al DNI hi posava "Pedro", com no.
    Bon relat, un record que la majoria compartim.

  • Montseblanc | 27-04-2021

    Els teus relats són molt bons. Aquest el trobo magnífic. Un intercanvi de papers. Qui no ha pensat de vegades què passaria si qui manés fos alguna de les espècies que ara sotmetem? Segur que ens ho farien pagar o, com a mínim, s'invertirien els papers. I així passa al teu relat. Molt ben trenada tota la conversació, molt "normal", els petits detalls de la tecnologia, els anys que han passat, però la situació és una molt habitual i "veure" el quadre que ens dibuixes és inquietant... També m'agrada el toc d'ironia i fins i tot autocrítica, posar al descobert la crueltat i/o l'absurditat d'algunes coses que els hi fem als animals.

  • Montseblanc | 27-04-2021

    M'ha recordat Blade Runner, hi ha una autoritat que persegueix i hi ha uns fugitius injustament perseguits (des del punt de vista actual). A Blade Runner era la suposada manca de sentiments el que delatava als perseguits i en el teu relat és el contrari, és el sentiment de l'enamorament el que fa que la protagonista rebi la visita de l'autoritat per "corregir" la "mala conducta". M'ha produït la mateixa sensació d'angoixa, de tristesa, de temor... perquè podria ser. De fet, si ho penso, ara mateix és així, ens uneix a tots una pandèmia, el dolor, la por...

  • Montseblanc | 24-04-2021

    Doncs a mi em fa l'efecte que les coses podrien anar ben bé així. És més, tant de bo anessin així. Una vida resolta i un final cert. La incertesa i el probable patiment són de les coses que més torturen als que es fan grans i s'acosten a la mort. A mi no m'importaria, viure amb normalitat, fer els anys que em toquin i després que em reciclin. Bon relat, Neus!

  • Montseblanc | 24-04-2021

    Som persones i els cossos les nostres eines per comunicar-nos, tant és si tenen un tros de carn més o menys. Som cervells, som cors, som ànimes. El teu protagonista, adaptant-se, ens ho demostra. Un exemple de resiliència.
    Coincideixo amb Atlantis en que el que has escrit del mes de febrer és preciós, tal com és.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: