Foto de perfil de Montseblanc

Montseblanc

104 Relats, 1051 Comentaris
106506 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
montse2007bis@hotmail.com

Últims relats de Montseblanc

Últims comentaris de l'autor

  • Montseblanc | 20-11-2023

    Original relat, potser sí que per treure'n l'entrallat hauríem de consultar als directament implicats.

  • Montseblanc | 14-11-2023

    En conec unes quantes d'aquestes persones que encara no has dit "Hola" ja obren l'aixeta de la verborrea, a més, no fan descansos, no hi ha manera de trobar una escletxa per marxar pitant. I passa com al teu relat, que no els escoltes del tot perquè està pensant en la manera de deslliurar-te de la xerrameca. Quan per fi te'ls treus de sobre, o ells et deixen perquè tenen pressa, penses que no t'has assabentat de res hahaha. Molt bon relat!

  • Montseblanc | 14-11-2023

    És ben bé que ja no saben què fer perquè la gent vagi al museu. Sempre que l'he visitat, érem quatre gats i algun grup d'infants amb els mestres. El teu relat es desenvolupa a partir d'un fet real i ens porta a reflexionar sobre què faríem nosaltres...

  • Montseblanc | 13-11-2023

    Sí, una tarda qualsevol, una parella qualsevol...Molt ben descrita tota l'escena, molt real. Quin gran servei que han fet els mòbils als que tenen ganes de jugar...

  • Montseblanc | 12-11-2023

    Un poema alegre i que encomana l'alegria. Imatges plenes de llum i puresa.

  • Montseblanc | 05-11-2023

    Descrius una escena que m'ha recordat d'altres on els protagonistes són els humans, el mascle que es creu superior quan tots formen part d'una roda sense principi ni final. Sort al concurs i gràcies pel teu comentari.

  • Montseblanc | 01-11-2023

    ...sabia això de Real Self. És com anar a confesar-se, però sense capellà i acompanyat d'altres pecadors. Ara, el protagonista del relat ho té difícil, ja ho diu ell, per poder trobar algú a la seva alçada, Quin pinta!

    Sobre el meu relat "El fred".
    Agafo força el tren. M'ha passat de tot. Haver de canviar de tren a mig trajecte per una avaria, que no funcionin ni les pantalles ni la megafonia i la gent hagi de mirar per les finestres, mig tapades amb grafits, una persona que es desmaia i hem d'esperar una ambulància... El pitjor són els suïcidis.
    Quan a l'estació anuncien per megafonia que el tren vindrà amb retard degut a un atropellament, en la majoria dels casos es tracta d'una persona que s'ha tret la vida. Aquest any, només a Catalunya, ja portem més de cinquanta persones que s'han tret la vida d'aquesta manera. Vaig llegir que hi ha maquinistes que acumulen fins a tretze atropellaments.
    Ara fa un any, vaig agafar el tren al meu poble, en direcció Barcelona, no portàvem ni dos minuts quan vaig sentir un cop molt fort sota els peus. Primer vaig pensar que era una branca, o una pedra, fins que el tren es va aturar del tot i el maquinista va informar d'un atropellament. Aquell cop sec el recordaré sempre. Mentre esperàvem que vinguessin els bombers per evacuar-nos, no podia deixar de pensar qui devia ser el mort o la morta, per què ho havia fet? Era una persona gran o jove? Tenia problemes de diners, de salut, d'amor? Potser era una persona com el Constantí...

  • Montseblanc | 01-11-2023

    ...ciutats i ciutats. Penso que Nova York és una de les ciutats més acollidores, precisament perquè hi ha tal barreja de gent que no t'hi sents estrany ni diferent.

    Sobre el meu relat "El fred".
    Agafo força el tren. M'ha passat de tot. Haver de canviar de tren a mig trajecte per una avaria, que no funcionin ni les pantalles ni la megafonia i la gent hagi de mirar per les finestres, mig tapades amb grafits, una persona que es desmaia i hem d'esperar una ambulància... El pitjor són els suïcidis.
    Quan a l'estació anuncien per megafonia que el tren vindrà amb retard degut a un atropellament, en la majoria dels casos es tracta d'una persona que s'ha tret la vida. Aquest any, només a Catalunya, ja portem més de cinquanta persones que s'han tret la vida d'aquesta manera. Vaig llegir que hi ha maquinistes que acumulen fins a tretze atropellaments.
    Ara fa un any, vaig agafar el tren al meu poble, en direcció Barcelona, no portàvem ni dos minuts quan vaig sentir un cop molt fort sota els peus. Primer vaig pensar que era una branca, o una pedra, fins que el tren es va aturar del tot i el maquinista va informar d'un atropellament. Aquell cop sec el recordaré sempre. Mentre esperàvem que vinguessin els bombers per evacuar-nos, no podia deixar de pensar qui devia ser el mort o la morta, per què ho havia fet? Era una persona gran o jove? Tenia problemes de diners, de salut, d'amor? Potser era una persona com el Constantí...

  • Montseblanc | 01-11-2023

    El pas del temps (i la ma de l'home) no perdonen. Carrers de "toda la vida" són transformats, i encara sort, perquè de vegades desapareixen del tot. El teu poema transmet aquest sentiment de pèrdua.

    Sobre el meu relat "El fred".
    Agafo força el tren. M'ha passat de tot. Haver de canviar de tren a mig trajecte per una avaria, que no funcionin ni les pantalles ni la megafonia i la gent hagi de mirar per les finestres, mig tapades amb grafits, una persona que es desmaia i hem d'esperar una ambulància... El pitjor són els suïcidis.
    Quan a l'estació anuncien per megafonia que el tren vindrà amb retard degut a un atropellament, en la majoria dels casos es tracta d'una persona que s'ha tret la vida. Aquest any, només a Catalunya, ja portem més de cinquanta persones que s'han tret la vida d'aquesta manera. Vaig llegir que hi ha maquinistes que acumulen fins a tretze atropellaments.
    Ara fa un any, vaig agafar el tren al meu poble, en direcció Barcelona, no portàvem ni dos minuts quan vaig sentir un cop molt fort sota els peus. Primer vaig pensar que era una branca, o una pedra, fins que el tren es va aturar del tot i el maquinista va informar d'un atropellament. Aquell cop sec el recordaré sempre. Mentre esperàvem que vinguessin els bombers per evacuar-nos, no podia deixar de pensar qui devia ser el mort o la morta, per què ho havia fet? Era una persona gran o jove? Tenia problemes de diners, de salut, d'amor? Potser era una persona com el Constantí...

  • Montseblanc | 01-11-2023

    Agafo força el tren. M'ha passat de tot. Haver de canviar de tren a mig trajecte per una avaria, que no funcionin ni les pantalles ni la megafonia i la gent hagi de mirar per les finestres, mig tapades amb grafits, una persona que es desmaia i hem d'esperar una ambulància... El pitjor són els suïcidis.
    Quan a l'estació anuncien per megafonia que el tren vindrà amb retard degut a un atropellament, en la majoria dels casos es tracta d'una persona que s'ha tret la vida. Aquest any, només a Catalunya, ja portem més de cinquanta persones que s'han tret la vida d'aquesta manera. Vaig llegir que hi ha maquinistes que acumulen fins a tretze atropellaments.
    Ara fa un any, vaig agafar el tren al meu poble, en direcció Barcelona, no portàvem ni dos minuts quan vaig sentir un cop molt fort sota els peus. Primer vaig pensar que era una branca, o una pedra, fins que el tren es va aturar del tot i el maquinista va informar d'un atropellament. Aquell cop sec el recordaré sempre. Mentre esperàvem que vinguessin els bombers per evacuar-nos, no podia deixar de pensar qui devia ser el mort o la morta, per què ho havia fet? Era una persona gran o jove? Tenia problemes de diners, de salut, d'amor? Potser era una persona com el Constantí...



  • Montseblanc | 31-10-2023

    Descrius uns instants d'absoluta plenitud. Després de l'excitació sexual, del sadollament de la set, ve la calma. L'observació del moment precís, tot bell, ple de sensualitat, un conjunt que fa sospirar. Uns segons preciosos, atrapats per sempre més a les teves lletres, perquè nosaltres també els puguem paladejar.

  • Montseblanc | 19-10-2023

    És fotuda la incertesa, o la certesa de que les coses només poden anar a pitjor, sí que hi ha l'alegria per tot el que ja hem viscut, però el procés cap el final és dur i és inevitable pensar-hi.

  • Montseblanc | 19-10-2023

    Unes paraules que enlairen l'ànima, oferint-la, cercant, vivint al cap i a la fi.

  • Montseblanc | 19-10-2023

    Jo crec que també em capficaria amb la porta, perquè tot el demés és normal, però el tema de la porta no ho és, em faria totes les preguntes que es fa el protagonista i no hi podria deixar de pensar. M'agrada aquest punt surrealista del relat.

  • Montseblanc | 19-10-2023

    No aprenem, sobretot els que tenen el poder no aprenen. Es miren el mon com un tauler de joc, i tant és si en moure una fitxa moren milers de persones, som tants, en sobrem tants...

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor