Foto de perfil de Montseblanc

Montseblanc

68 Relats, 609 Comentaris
72774 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
montse2007bis@hotmail.com

Últims relats de Montseblanc

  • Arrels

    Montseblanc - 20-11-2020 - 131 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Feia més de vint anys que la Marina no anava a buscar bolets, des que era una joveneta que vivia amb els pares al mas. I avui, ves qui li havia de dir que això de l'atur tindria una cosa bona, s'ha pogut escapar unes hores pel matí i arribar amb el cotxe fins l'alzinar on de petita omplien el cis més

  • La samarreta

    Montseblanc - 12-11-2020 - 273 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    El llapis es mou veloç sobre el full en blanc. Aviat s’endevinen una cabana i unes branques. Els traços són segurs, decidits, tot i que la nena només té nou anys. més

  • Fran

    Montseblanc - 02-11-2020 - 238 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Records. més

  • Agenollada

    Montseblanc - 28-09-2020 - 795 Lectures - 15 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Ara, agenollada davant la teva làpida, em venen al cap totes les altres vegades que vaig estar agenollada davant teu. més

  • Aniversari

    Montseblanc - 19-05-2020 - 570 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Concurs RC. més

  • Ressona el silenci

    Montseblanc - 30-04-2020 - 617 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    L’Antonieta aparta una mica la cortina estampada de roses blanques, esgrogueïdes més pel pes del temps que no pas pel sol, i observa. Qui ho havia de dir? Tant demanar que l’ajuntament fes alguna cosa amb les onades de turistes que envaïen Ciutat Vella i ara la visió del carrer desert li fa més

  • Ungles vermelles per a una tarda d'abril

    Montseblanc - 14-04-2020 - 935 Lectures - 16 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Tot va anar molt ràpid. Vaig entrar en aquell grup de plantes silvestres del facebook per passar l’estona i aviat em vaig adonar que hi havia un dels integrants que sempre em feia comentaris a les fotografies que jo posava. més

  • El temps entre parèntesi

    Montseblanc - 09-04-2020 - 2892 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    El matí al carrer és gris. Tant és si avui el cel és blau o si fa roina. És gris, al mig d’aquesta pandèmia i d’aquest confinament. Asseguda al sofà tanco els ulls i faig el recorregut que tantes vegades he fet caminant, pel mig dels camps. més

  • Vermelles

    Montseblanc - 19-03-2020 - 618 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    L’Agustí i la Pilar seuen l’un al davant de l’altra a la residència d’avis on viuen i on ara estan confinats esperant que passi la pandèmia. Ell fa mitja rialla i ella abaixa la mirada, vergonyosa. Fa mesos que dura aquest joc. Des que ell va arribar. Ella ja feia mig any que hi vivia, de més

  • Ampolla

    Montseblanc - 27-02-2020 - 570 Lectures - 19 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    L’ampolla de plàstic, que en altres temps va contenir aigua dolça i ara es plena d’aigua salada, rodola de costat, endavant i endarrere, suaument, fregant la sorra del fons marí, gronxant-se en un vaivé desganat i silenciós, a mans de la corrent. més

  • Pepe

    Montseblanc - 12-02-2020 - 688 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Cada passa és una fiblada de dolor que li neix als genolls i s’escampa amunt com un llamp de ganivets. El Pepe serra les dents i continua caminant molt a poc a poc, gairebé no es veu res, la foscor sembla feta de gasses brutes que ell va trencant amb la cara a mesura que avança. més

  • Un toll ple de capgrossos

    Montseblanc - 12-02-2020 - 475 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Dimecres, cinc de febrer del dos mil vint. Surto cap a les deu del matí a fer encàrrecs. Em dirigeixo al carrer principal del poble, on hi ha les botigues, els bancs... Ha sortit el sol però sembla que no té prou forces per enlairar-se ni que sigui una miqueta. Les ombres dels arbres nus s’al més

  • P E C A T

    Montseblanc - 05-02-2020 - 666 Lectures - 16 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Xè CONCURS ARC DE MICRORELATS "ANIVERSARI", febrer 2020, "Pecats". més

  • Sessió de tarda

    Montseblanc - 11-01-2020 - 700 Lectures - 20 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Concurs ARC de Microrelats-Aniversari, gener, Arts més

  • Llegir_mhafetvenir_ganesdetu@outlook.es

    Montseblanc - 22-12-2019 - 1275 Lectures - 16 comentaris
    Temps estimat: 18 minuts

    Estic dreta a la cuina, nua excepte per les sandàlies vermelles de taló d’agulla. Penso que si algú em pogués veure potser em titllaria de ridícula. Masturbant-me, a la meva edat... Però les tardes de diumenge poden arribar a mossegar si no els hi plantes cara. més

Últims comentaris de l'autor

  • Montseblanc | 23-11-2020

    Doncs si ens posem a filar tan prim que inclús les vides exemplars dels sants donen per establir els pecats capitals, aquí no es salvarà ningú. Vaja, que a l'infern no s'hi cabrà.
    Humor, capacitat d'inventiva, ganes de jugar i potser un màster en hagiografia hahaha.

  • Montseblanc | 23-11-2020

    Tant de bo no perdéssim mai la nostra mirada d'infant i la màgia i la fantasia fossin sempre presents a la nostra vida. Al teu relat es fa evident la diferència entre l'adult i l'infant. L'adult, en aquest cas la mare, amb explicacions racionals. I el Jon que ho veu amb els seus ulls, afortunat ell. Un relat que tot i estar ple de l'alegria de les primeres experiències i l'amor d'una mare ensenyant un fill, el que més m'ha deixat a mi és la nostàlgia de l'infant que, cada vegada més, queda ofegat dins nostre sota capes i capes de responsabilitat, temors...
    Gràcies per la imatge de la falguera enrotllant-se i desenrotllant-se mentre el nen canta, l'he vist perfectament i m'ha fet somriure.

  • Montseblanc | 18-11-2020

    ...tan bé que comença i tan malament que acaba. M'ha agradat l'acurada descripció de tot el procés, llàstima de la copa solitària.

  • Montseblanc | 18-11-2020

    Un cop més, un relat ple de desig, on la naturalesa hi té una part important, però el protagonisme és pels petons i la passió desfermada. Bona manera de passar la tardor, que de vegades mossega per inocular tristesa, vet aquí l'antídot.

  • Montseblanc | 18-11-2020

    És cert que de vegades, en despertar, els darrers rastres d'un somni encara volten pel nostre cap i se'ns fa difícil discernir si ja som desperts o encara dormim. Faria por saber que hi ha la possibilitat del que els somnis es materialitzin al voltant del llit en obrir els ulls.

  • Montseblanc | 18-11-2020

    ...i introduïnt alguna maquineta també pot participar en el de ciència ficció...

  • Montseblanc | 18-11-2020

    Doncs no sé pas què hi fa un extraterrestre aturat en aquest planeta habitat per una raça fastigosa que a mig termini deixarà l'esfera com una bola de billar. Suposo que és la fascinació de lo grotesc. Per cert, vaig entrar una vegada a Forocoches buscant la solució a un problema de bricolatge, eren altes hores de la nit, em vaig trobar una guineu dissecada i la paraula "demigrante", mai més m'ho trauré del cap...

  • Montseblanc | 13-11-2020

    Un pobre desgraciat que no se sent estimat. Si encara hi havia una possibilitat de que tornés a la "normalitat", la mare la fa miques demostrant un cop més la predilecció pel germà. Així que fa de la mina la seva llar i la seva tomba.

  • Montseblanc | 13-11-2020

    Hahaha, a mesura que llegia la descripció d'un cos perfecte ja ho veia a venir que passaria alguna cosa, però tan grossa... No pot ser que una dona que té cura de la seva persona i és tan maca, tingui concentrat en deu centímetres quadrats tanta repulssió hahaha. Em fa gràcia imaginar l'escena, perquè potser més d'una s'ha produït de veritat, no tan exagerada com al teu relat, però és cert que la mascareta tapa lletjors i estimula la imaginació, i ja se sap que la imaginació sempre ens oferirà les coses millor del que són en realitat. Com sempre, t'agraeixo el teu sentit de l'humor que em fa somriure quan encara no ha sortit el sol.
    (per cert, CREMA CATALANA???!!!, això no es fa...)

  • Montseblanc | 13-11-2020

    Emotiu i sentit record per tots els que ja no hi són. A mesura que anem fent anys, la llista dels que falten augmenta. Records i paraules com les teves, consol, no hi podem fer més.

  • Montseblanc | 31-10-2020

    A la gent ja li surt la informació per les orelles en comptes d’entrar-li, i sempre el mateix, ja ho sabem. Així que, per què no? Oblidar per una estona la realitat, tal com ho dius en el relat, com es feia en el passat amb les ràdio novel·les o es fa avui amb els programes escombraries (que potser són pitjor per l’ànima que no pas la realitat actual, però aquest ja és un altre tema). Necessitem amor, aventures que acabin bé, necessitem esperança enmig de tantes corbes indoblegables i fórmules matemàtiques. Un relat amb amor i humor per escampar una mica la boira. Ben fet!

  • Montseblanc | 28-10-2020

    Ostres, així que amb aquest poema vols transmetre la percepció de la inexistència de la dualitat cos-ànima. Suposo que ho deus aconseguir, no ho sé, en el meu cas no ho he captat, però també és cert que amb la poesia m’hi perdo. El darrer vers em desconcerta. En conjunt m'ha deixat bon sabor de boca

  • Montseblanc | 21-10-2020

    Tens tota la raó del món. A l'antiguitat, quan encara hi havia dracs, les dones, verges o no, es delien per aparellar-se amb ells. Ho tinc clar des que de joveneta havia vist les portades i dibuixos interiors de CIMOC, on les heroïnes s'aliaven amb dracs que les satisfeien molt més que alguns homenets malèvols. En el que no estic d'acord és en les dones draconianes però no tinc temps per entrar en terrenys pantanosos.

  • Montseblanc | 21-10-2020

    ...la capacitat de treure benefici de les coses més negatives. Hi ha qui s'ha llevat la vida per la difusió d'imatges íntimes seves. Però el teu protagonista ho veu com una oportunitat de negoci. Un relat breu, interessant, que fa somriure.

  • Montseblanc | 21-10-2020

    ...de lucidesa, ironia, humor... A mi, el que més m'ha agradat és "El despertar", que el mateix títol ja és fina ironia per relatar la mort d'un pobre sense-sostre, és demolidor.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: