Foto de perfil de Montseblanc

Montseblanc

72 Relats, 653 Comentaris
77945 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
montse2007bis@hotmail.com

Últims relats de Montseblanc

  • Dia lliure

    Montseblanc - 09-02-2021 - 495 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Concurs ARC, febrer, "negre". més

  • Esgarrinxades d'estiu

    Montseblanc - 19-01-2021 - 447 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Eren finals dels anys seixanta, principis dels setanta. Teníem entre nou i dotze anys. Els meus germans, els veïns del barri, érem set o vuit depenent del dia. Les tardes d'estiu eren nostres i les ribes de la riera tot el nostre món. Quan el sol afluixava una mica sortíem tots de les nostres c més

  • Serena

    Montseblanc - 07-01-2021 - 478 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La Serena camina pels llargs passadissos del gran magatzem regentat per xinesos als afores del poble. Sembla com si fos la primera vegada que hi entra. I mira que fa anys que hi compra estris de cuina, bombetes, bosses de plàstic, mitjons, marcs... Però avui és diferent. més

  • La nit

    Montseblanc - 04-12-2020 - 726 Lectures - 19 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Mira les hores que són, quarts de dotze de la nit i ara em truca el meu fill que el vagi a buscar amb el cotxe a casa del seu pare. més

  • Arrels

    Montseblanc - 20-11-2020 - 537 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Feia més de vint anys que la Marina no anava a buscar bolets, des que era una joveneta que vivia amb els pares al mas. I avui, ves qui li havia de dir que això de l'atur tindria una cosa bona, s'ha pogut escapar unes hores pel matí i arribar amb el cotxe fins l'alzinar on de petita omplien el cis més

  • La samarreta

    Montseblanc - 12-11-2020 - 436 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    El llapis es mou veloç sobre el full en blanc. Aviat s’endevinen una cabana i unes branques. Els traços són segurs, decidits, tot i que la nena només té nou anys. més

  • Fran

    Montseblanc - 02-11-2020 - 359 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Records. més

  • Agenollada

    Montseblanc - 28-09-2020 - 977 Lectures - 14 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Ara, agenollada davant la teva làpida, em venen al cap totes les altres vegades que vaig estar agenollada davant teu. més

  • Aniversari

    Montseblanc - 19-05-2020 - 647 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Concurs RC. més

  • Ressona el silenci

    Montseblanc - 30-04-2020 - 669 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    L’Antonieta aparta una mica la cortina estampada de roses blanques, esgrogueïdes més pel pes del temps que no pas pel sol, i observa. Qui ho havia de dir? Tant demanar que l’ajuntament fes alguna cosa amb les onades de turistes que envaïen Ciutat Vella i ara la visió del carrer desert li fa més

  • Ungles vermelles per a una tarda d'abril

    Montseblanc - 14-04-2020 - 1009 Lectures - 15 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Tot va anar molt ràpid. Vaig entrar en aquell grup de plantes silvestres del facebook per passar l’estona i aviat em vaig adonar que hi havia un dels integrants que sempre em feia comentaris a les fotografies que jo posava. més

  • El temps entre parèntesi

    Montseblanc - 09-04-2020 - 2946 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    El matí al carrer és gris. Tant és si avui el cel és blau o si fa roina. És gris, al mig d’aquesta pandèmia i d’aquest confinament. Asseguda al sofà tanco els ulls i faig el recorregut que tantes vegades he fet caminant, pel mig dels camps. més

  • Vermelles

    Montseblanc - 19-03-2020 - 666 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    L’Agustí i la Pilar seuen l’un al davant de l’altra a la residència d’avis on viuen i on ara estan confinats esperant que passi la pandèmia. Ell fa mitja rialla i ella abaixa la mirada, vergonyosa. Fa mesos que dura aquest joc. Des que ell va arribar. Ella ja feia mig any que hi vivia, de més

  • Ampolla

    Montseblanc - 27-02-2020 - 617 Lectures - 14 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    L’ampolla de plàstic, que en altres temps va contenir aigua dolça i ara es plena d’aigua salada, rodola de costat, endavant i endarrere, suaument, fregant la sorra del fons marí, gronxant-se en un vaivé desganat i silenciós, a mans de la corrent. més

  • Pepe

    Montseblanc - 12-02-2020 - 749 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Cada passa és una fiblada de dolor que li neix als genolls i s’escampa amunt com un llamp de ganivets. El Pepe serra les dents i continua caminant molt a poc a poc, gairebé no es veu res, la foscor sembla feta de gasses brutes que ell va trencant amb la cara a mesura que avança. més

Últims comentaris de l'autor

  • Montseblanc | 21-02-2021

    Doncs sí, el Serafí té el paper que en aquest món nostre han tingut (i tenen) moltes dones. "Persona-objecte", importa el seu cos però no es vol que pensi, que raoni. Al Serafí l'utilitzen com a tantes altres persones, per una o altra raó. Ens ho presentes amb un to humorístic i irònic, amb imaginació i riquesa de vocabulari. I quin reguitzell de noms catalans antics més macos!

  • Montseblanc | 21-02-2021

    L'altre dia, mentre feia el dinar i escoltava la tele, vaig sentir que el suïcidi és la primera causa de mort (a Catalunya) del grup de població comprès entre les edats de 18 a 40 (més o menys, no ho recordo exacte), per sobre fins i tot dels accidents de transit. I pel treball, amb la pandèmia, encara ha augmentat més. I com que no se'n parla...
    Tot i que em vaig esgarrifar quan vaig escoltar la noticia, el teu relat m'ha fet somriure. El teu enginy, la teva imaginació, la capacitat d'analitzar el moment i treure'n suc, són inesgotables. La teva ment brillant il·lumina per una estona el dia de qui et llegeix.

  • Montseblanc | 16-02-2021

    El millor és dir "una d'aquestes" senyalant amb el dit índex. De vegades hi ha tanta varietat i el forner pot ser tan creatiu, que val més no embolicar-se com el pobre protagonista. T'ho diu una experimentada "demanadora" de xuixos i altres variants hahaha.

  • Montseblanc | 12-02-2021

    Està clar que batusses d'aquestes n'hi ha hagut sempre. Primer els que no fan res i roben als que treballen. I després els que s'aprofiten de la força per sotmetre, una vegada més, als que treballen. Sempre reben els mateixos, ara i abans. Un relat interessant, divertit, àgil, com una faula.

  • Montseblanc | 12-02-2021

    És una mica com si haguessis barrejat dos relats, un de negre i un de fantasmes. Per un cantó tenim la mort de la Patricia. I per l'altre els boscos i les carreteretes dels voltants dels pobles, sembla que amb presències inquietants.

  • Montseblanc | 12-02-2021

    Un relat magníficament escrit, negre és poc. En poques paraules ens fas arribar tot el cinisme i depravació de qui ostenta el poder en una teranyina poblada de múltiples aranyes que s'ajuden i comparteixen preses des de fa segles. Res de nou per desgràcia.

  • Montseblanc | 27-01-2021

    El teu relat és una mirada al trist món de la vida al carrer, dels sense sostre, persones i animals, que viuen una existència precària al marge de la nostra realitat.

  • Montseblanc | 27-01-2021

    Ei, quin relat més bo! M'ha encantat. Tota la descripció del procés d'estudi, el cansament, m'hi he trobat, fa venir son de veritat. I després l'aventura, l'escalada d'accions, cada vegada més increïbles, que m'han llevat l'alè en quatre línies, fins l'alleujament del despertar. Enhorabona!

  • Montseblanc | 27-01-2021

    En quin moment prenem consciència de que no som res? Quan ens adonem de la nostra extrema fragilitat? Jo diria que si tot va bé, si la infància transcorre amb "normalitat", si la joventut i els primers anys d'adult són més o menys plàcids, si anem fent, no és fins que els pares es fan grans, fins que les malalties comencen a trucar a la porta, fins que alguna desgràcia ens colpeja de ple. Maleït moment en que es fa la llum, la més fosca de les llums, i ja no té marxa enrere. Un cop prenem consciència del que som i el que pot passar en qualsevol moment, la vida és una lluita per intentar gaudir d'aquests camins que no van enlloc, per fruir de les més petites coses que ens envolten i oblidar que inclús el més invisible dels virus ens pot destrossar la vida. M'ho vas dir un dia, és impossible refugiar-se de la intempèrie quan aquesta és dins nostre.

  • Montseblanc | 22-01-2021

    S'ha de ser infant per trobar aventures on els adults només hi veurien una activitat avorrida o fins i tot un perill. Petites aventures com les del relat que es viuen amb tanta intensitat que queden gravades per sempre dins nostre. I quina sort si el cervell de tant en tant ens les presenta en somnis!
    Gràcies per aquests records i que per molts anys puguis anar celebrant aniversaris amb salut i relats!

  • Montseblanc | 22-01-2021

    Diuen que un poema pot transmetre coses molt diferents segons qui el llegeixi, que aquesta és la màgia de la poesia, viva i canviant i oberta a diferents interpretacions. Perquè jo, en llegir les teves lletres, el que percebo és el desig de tancar-se en un mateix, de recloure's, de trobar la seguretat i la calma dins un mateix, a esquenes d'un mon que ens fa mal, ja no sols "el gran mon" sinó també el petit mon en el que vivim cadascun, ple de temors i dolors que es van acumulant a la motxilla. M'ha encantat, gràcies.

  • Montseblanc | 20-01-2021 | Valoració: 10

    Molt bona composició. Intel·ligent, irònica i molt real. Som així, els humans, com ovelles que anem seguint-nos els uns als altres, en tenim exemples a diari i tu, amb el teu poema, ho has plasmat molt bé.
    Força i endavant!

  • Montseblanc | 20-01-2021

    Un conte que atrapa des de les primeres paraules, amb la bona descripció del jardí i tots els seus complements, incloent un pobre desgraciat. Després ve l'enveja, la ràbia, la crueltat i l'engany. Així és la vida moltes vegades.

  • Montseblanc | 20-01-2021

    Ostres, què trist i què maco. Un autèntic conte de Nadal que toca el cor. Molt ben escrit, Ravegal, unes descripcions boníssimes (com sempre) i una sensibilitat que mereixeria moltes més lectures, no per tu (que també), sinó pel bé dels qui et llegissin. Gràcies.

  • Montseblanc | 18-01-2021

    Un relat que a mi, que somio de vegades que el mar m'arrossega, m'ha fet patir de valent. Sort que acaba bé tot i la reacció de la mare, més fruit dels nervis passats que d'un veritable enuig, segur que després ve l'abraçada.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: