Foto de perfil de Montseblanc

Montseblanc

74 Relats, 672 Comentaris
80925 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
montse2007bis@hotmail.com

Últims relats de Montseblanc

  • La sang

    Montseblanc - 20-04-2021 - 400 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La dona 2140AHU surt d'hora de casa seva. De vegades, les quatre parets que conformen el seu habitatge reglamentari a l'assentament Esperança-488, li cauen a sobre i encara que prengui la Substància no n'hi ha prou perquè la felicitat envaeixi el seu cos. més

  • Després de sopar

    Montseblanc - 10-03-2021 - 558 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Són les deu del vespre. L'Enric està acabant de recollir la cuina i jo acotxo els dos bessons que s'adormen gairebé a l'acte. Després m'assec a la cadira del despatx i poso el portàtil en marxa. Els del concurs de relats em demanen un relat eròtic. Em recullo els cabells en un monyo, és un co més

  • Dia lliure

    Montseblanc - 09-02-2021 - 617 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Concurs ARC, febrer, "negre". més

  • Esgarrinxades d'estiu

    Montseblanc - 19-01-2021 - 512 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Eren finals dels anys seixanta, principis dels setanta. Teníem entre nou i dotze anys. Els meus germans, els veïns del barri, érem set o vuit depenent del dia. Les tardes d'estiu eren nostres i les ribes de la riera tot el nostre món. Quan el sol afluixava una mica sortíem tots de les nostres c més

  • Serena

    Montseblanc - 07-01-2021 - 549 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La Serena camina pels llargs passadissos del gran magatzem regentat per xinesos als afores del poble. Sembla com si fos la primera vegada que hi entra. I mira que fa anys que hi compra estris de cuina, bombetes, bosses de plàstic, mitjons, marcs... Però avui és diferent. més

  • La nit

    Montseblanc - 04-12-2020 - 838 Lectures - 19 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Mira les hores que són, quarts de dotze de la nit i ara em truca el meu fill que el vagi a buscar amb el cotxe a casa del seu pare. més

  • Arrels

    Montseblanc - 20-11-2020 - 617 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Feia més de vint anys que la Marina no anava a buscar bolets, des que era una joveneta que vivia amb els pares al mas. I avui, ves qui li havia de dir que això de l'atur tindria una cosa bona, s'ha pogut escapar unes hores pel matí i arribar amb el cotxe fins l'alzinar on de petita omplien el cis més

  • La samarreta

    Montseblanc - 12-11-2020 - 461 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    El llapis es mou veloç sobre el full en blanc. Aviat s’endevinen una cabana i unes branques. Els traços són segurs, decidits, tot i que la nena només té nou anys. més

  • Fran

    Montseblanc - 02-11-2020 - 394 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Records. més

  • Agenollada

    Montseblanc - 28-09-2020 - 1069 Lectures - 14 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Ara, agenollada davant la teva làpida, em venen al cap totes les altres vegades que vaig estar agenollada davant teu. més

  • Aniversari

    Montseblanc - 19-05-2020 - 688 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Concurs RC. més

  • Ressona el silenci

    Montseblanc - 30-04-2020 - 694 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    L’Antonieta aparta una mica la cortina estampada de roses blanques, esgrogueïdes més pel pes del temps que no pas pel sol, i observa. Qui ho havia de dir? Tant demanar que l’ajuntament fes alguna cosa amb les onades de turistes que envaïen Ciutat Vella i ara la visió del carrer desert li fa més

  • Ungles vermelles per a una tarda d'abril

    Montseblanc - 14-04-2020 - 1050 Lectures - 15 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Tot va anar molt ràpid. Vaig entrar en aquell grup de plantes silvestres del facebook per passar l’estona i aviat em vaig adonar que hi havia un dels integrants que sempre em feia comentaris a les fotografies que jo posava. més

  • El temps entre parèntesi

    Montseblanc - 09-04-2020 - 2990 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    El matí al carrer és gris. Tant és si avui el cel és blau o si fa roina. És gris, al mig d’aquesta pandèmia i d’aquest confinament. Asseguda al sofà tanco els ulls i faig el recorregut que tantes vegades he fet caminant, pel mig dels camps. més

  • Vermelles

    Montseblanc - 19-03-2020 - 696 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    L’Agustí i la Pilar seuen l’un al davant de l’altra a la residència d’avis on viuen i on ara estan confinats esperant que passi la pandèmia. Ell fa mitja rialla i ella abaixa la mirada, vergonyosa. Fa mesos que dura aquest joc. Des que ell va arribar. Ella ja feia mig any que hi vivia, de més

Últims comentaris de l'autor

  • Montseblanc | 27-04-2021

    Els teus relats són molt bons. Aquest el trobo magnífic. Un intercanvi de papers. Qui no ha pensat de vegades què passaria si qui manés fos alguna de les espècies que ara sotmetem? Segur que ens ho farien pagar o, com a mínim, s'invertirien els papers. I així passa al teu relat. Molt ben trenada tota la conversació, molt "normal", els petits detalls de la tecnologia, els anys que han passat, però la situació és una molt habitual i "veure" el quadre que ens dibuixes és inquietant... També m'agrada el toc d'ironia i fins i tot autocrítica, posar al descobert la crueltat i/o l'absurditat d'algunes coses que els hi fem als animals.

  • Montseblanc | 27-04-2021

    M'ha recordat Blade Runner, hi ha una autoritat que persegueix i hi ha uns fugitius injustament perseguits (des del punt de vista actual). A Blade Runner era la suposada manca de sentiments el que delatava als perseguits i en el teu relat és el contrari, és el sentiment de l'enamorament el que fa que la protagonista rebi la visita de l'autoritat per "corregir" la "mala conducta". M'ha produït la mateixa sensació d'angoixa, de tristesa, de temor... perquè podria ser. De fet, si ho penso, ara mateix és així, ens uneix a tots una pandèmia, el dolor, la por...

  • Montseblanc | 24-04-2021

    Doncs a mi em fa l'efecte que les coses podrien anar ben bé així. És més, tant de bo anessin així. Una vida resolta i un final cert. La incertesa i el probable patiment són de les coses que més torturen als que es fan grans i s'acosten a la mort. A mi no m'importaria, viure amb normalitat, fer els anys que em toquin i després que em reciclin. Bon relat, Neus!

  • Montseblanc | 24-04-2021

    Som persones i els cossos les nostres eines per comunicar-nos, tant és si tenen un tros de carn més o menys. Som cervells, som cors, som ànimes. El teu protagonista, adaptant-se, ens ho demostra. Un exemple de resiliència.
    Coincideixo amb Atlantis en que el que has escrit del mes de febrer és preciós, tal com és.

  • Montseblanc | 22-04-2021

    La natura, si ens aturem a observar-la, ens regala moments perfectes com aquest que descriu el teu poema. Tendresa i sensibilitat.

  • Montseblanc | 22-04-2021

    Ostres, he passat de llegir el que em semblava un relat de tema social, a un de tema negre i finalment ciència ficció i fins i tot humor. Molt bé! Primer he llegit amb calma i al final el cor només que em feia sotracs hahaha.

  • Montseblanc | 10-04-2021

    Em sembla la història de moltes parelles, de moltes vides. De vegades sense pujar a cap cim. És el cicle de la vida, tots els colors, totes les etapes...
    (no et preocupis pel lapsus, a tots ens en passen...)

  • Montseblanc | 10-04-2021

    Som un puto ramat, tots cap el cantó que ens lladre el gos, sense memòria, sense vergonya. Dius que la teva història va passar fa trenta anys, jo n'he sentit de semblants més a prop en el temps. També casos en que passava al revés, s'atribuïa les lesions a una malaltia quan no ho era. Són temes molt difícils en que s'hauria d'exigir l'excel·lència als professionals que hi intervenen, perquè els errors, com el del relat, destrossen vides.
    I, al final, la desesperació del pare, lluitar contra l'absència, faci el que faci, no servirà de res.

  • Montseblanc | 10-04-2021

    Potser sí que la vida va d'això, de saber mirar i no quedar-nos en la superfície. Però, com tot, el "saber mirar" s'adquireix amb l'experiència, ningú neix ensenyat i la vida ens va mostrant el que hi ha sota la pell de les persones (que, de vegades, voldries no veure-ho hahaha).
    Un escrit original i un bon exemple del que diuen les lletres que el conformen.

  • Montseblanc | 10-04-2021

    Fa anys vaig llegir que les persones es casen per tenir al costat un testimoni de la seva vida. El teu text m'ho ha recordat, quan dius que no tens absolutament ningú que sàpiga la persona que ets. Però, qui som? Tenim mil versions, mil cares. Uns en coneixeran unes i d'altres unes de diferents. Ni nosaltres mateixos ens arribem a conèixer mai. De tant en tant encara trobem una estança tancada al nostre cervell que quan l'obrim ens deixa bocabadats.
    Estem sols, tinguem gent al voltant o no, hi hagi testimonis o no. Estem sols i les pertinences personals, els records que crema el protagonista, no són més que plàstic, paper... Arriba un moment que t'ho mires, pensant "i si demà no hi soc?" i veus que res ens cal, només la carrera accelerada que al final del relat deixa el fum enrere i l'esperança per davant.

  • Montseblanc | 18-03-2021

    L'erotisme va amb nosaltres sempre, de vegades molt amagat sota capes de rutina, cansament, dolor, malaltia, falta d'imaginació i/o temps. En ocasions treu el cap, sura per damunt de les dificultats i ens regala moments com el del teu relat. Una prova mèdica sota la mirada d'uns ulls com els que descrius ha de ser més fàcil de fer hahaha.

  • Montseblanc | 18-03-2021

    Com sempre, un relat intel·ligent, divertit, amè, que perfectament podria ser real fins al primer vot exhibicionista. És cert que ha de ser molt avorrit passar tot el dia a una taula de votació i aquests protagonistes teus han trobat la manera de passar l'estona. Suposo que tots ho hem fet això, tractar d'endevinar a quin partit vota una persona només pel seu aspecte.

    Sobre la formiga, gràcies per l'aclariment. És un bon pla i amb lo curtets que són els de la NASA passarien mesos abans no s'adonessin que la formiga té nacionalitat estatunidenca com ells hahaha.

  • Montseblanc | 16-03-2021

    En la meva opinió, un molt bon relat eròtic que va pujant d'intensitat fins l'explosió final. És llegeix fàcil, amb interès. Visualitzar a la protagonista damunt la moto, buscant el plaer sobre dues rodes, ha estat divertit a la vegada que excitant.

  • Montseblanc | 16-03-2021

    Em pregunto quin és l'objectiu de la formiga. Ser el primer ésser viu que colonitza Mart? Fer-se passar per marciana i que els de la Nasa es pensin que han descobert vida al planeta? Boicotejar la missió d'alguna manera? El que és segur és que l'ensurt, quan l'insecte surti a les pantalles de la Terra serà majúscul.

  • Montseblanc | 16-03-2021

    Una escena molt ben descrita, amb tot luxe de detalls, sensual i eròtica, i tant. Potser és l'olfacte el sentit que més ens erotitza, tot i la fama de la vista i el tacte hahaha.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: