Foto de perfil de Montseblanc

Montseblanc

88 Relats, 808 Comentaris
92926 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
montse2007bis@hotmail.com

Últims relats de Montseblanc

  • Collita

    Montseblanc - 18-01-2022 - 213 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Observo el carrer des de dins del meu cotxe aparcat. Aquesta família marxa pel pont de la Puríssima. més

  • Una llum esmorteïda

    Montseblanc - 14-01-2022 - 238 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    No m'agrada llevar-me la primera. més

  • Erupció (final)

    Montseblanc - 19-12-2021 - 206 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Continuació... més

  • Erupció (quarta part)

    Montseblanc - 16-12-2021 - 304 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Continuació... més

  • Erupció (tercera part)

    Montseblanc - 14-12-2021 - 278 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La Rosa veu les mirades estranyades dels seus fills davant la seva reacció, ella que sempre està calmada. més

  • Erupció (segona part)

    Montseblanc - 12-12-2021 - 273 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Miro els meus fills amb tendresa. El Pau menja una magdalena i la Maria beu el cafè amb llet a glopets petits. A fora continua plovent. més

  • Llums de Nadal

    Montseblanc - 06-12-2021 - 373 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 15 minuts

    L'autobús va sortint a poc a poc de la ciutat. A la Glòria li sembla un animal captiu, que vol fugir del seu confinament, però que ja és vell i ha d’aturar-se cada pocs passos a prendre aire. més

  • Algú ho havia de fer

    Montseblanc - 03-12-2021 - 328 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    El Joao fa temps que hi pensa, de fet, ja la seva mare li havia demanat molts anys enrere, però a ell li havia semblat una bogeria. més

  • Erupció

    Montseblanc - 23-11-2021 - 493 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    La meva mare ja m'ho deia quan jo encara era una nena: "Rosa, és que no tens sang, que sembles de gel!". més

  • Camins

    Montseblanc - 09-11-2021 - 435 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    És gairebé mitjanit, el president de la Unió de Països pel Futur mira la pantalla de la televisió on es veu com s'enlaira un dels coets que van enviar a l'espai per posicionar els nous satèl·lits. més

  • La millor

    Montseblanc - 04-11-2021 - 612 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Concurs ARC. Sí, les coses clares i la xocolata espessa, com de vegades diu el meu cap. En aquest cas no cal dissimular ni pecar de falsa modèstia, soc la millor en el meu camp. més

  • Espiell

    Montseblanc - 03-10-2021 - 466 Lectures - 12 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    La foscor de la sala d’estar prova sense èxit de menjar-se la llum pampalluguejant de la pantalla del televisor. Són quarts de dotze de la nit i l’Angelina seu amb el cap penjant endavant. més

  • Pell

    Montseblanc - 31-07-2021 - 734 Lectures - 14 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Una tarda de juliol. més

  • La solució

    Montseblanc - 20-05-2021 - 895 Lectures - 14 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    L'aire net i encara no massa fred del novembre li acaricia la cara mentre el cotxe circula pels carrers de la ciutat. Asseguda al costat del seu home, pensa que han fet bé d'escollir el descapotable. Qui ho havia de dir, però en aquests moments se sent gairebé feliç. A l'hora d'esmorzar han torn més

  • La sang

    Montseblanc - 20-04-2021 - 737 Lectures - 12 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La dona 2140AHU surt d'hora de casa seva. De vegades, les quatre parets que conformen el seu habitatge reglamentari a l'assentament Esperança-488, li cauen a sobre i encara que prengui la Substància no n'hi ha prou perquè la felicitat envaeixi el seu cos. més

Últims comentaris de l'autor

  • Montseblanc | 20-01-2022

    Totes les feines rutinàries desperten la imaginació, que les fa de més bon passar. Recordo, fa anys, haver imaginat relats mentre ensobrava circulars per proveïdors. És clar que hi ha feines i feines, i l'ofici més antic del mon que tu descrius, queda molt mal parat quan la crua realitat desfà la imatge idíl·lica amb la qual comença el relat.

  • Montseblanc | 20-01-2022

    Llegir és viure i escriure és fer viure als altres i a un mateix.
    Després cada vida serà diferent, no es pot dir que una vida sigui millor o pitjor perquè hi passin més o menys coses. A l'escriptor "només" li cal una sensibilitat extrema, imaginació i saber-ho posar en lletres; l'experiència és secundaria. També és cert que quan la vida t'ha fotut quatre hòsties ben donades, s'escriu molt més fluidament. I si no s'escriu prou bé per fer viure als altres, doncs millor deixar-ho, si, perquè ningú escriu per ell només, tots volem ser llegits per algú o altre, o per tots.

  • Montseblanc | 20-01-2022

    És fotut tenir ganes d'escriure i no saber què. Encara que, si hi ha ganes, qualsevol tema pot servir. Voler és poder. I el teu relat n'és un exemple.

  • Montseblanc | 20-01-2022

    Jo també he anat a la Wiki a llegir la vida i obra d'aquest home. Està bé que un relat desperti les ganes de saber més, que intrigui i piqui la curiositat. Ben escrit com sempre.

  • Montseblanc | 20-01-2022

    Sí, som tots cuques, o rates, o formigues, o com li vulguis dir... Tots som al gran formiguer i anem fent la nostra, seguint la roda, no hi ha possibilitat de sortir. Bé, sí, pots saltar, però quedaràs a un costat del camí, com els gossos, els gats, les guineus... que de vegades veiem rebentats a les cunetes.

  • Montseblanc | 20-01-2022

    Tot esforç té la seva recompensa. El pare fa bé d'ensenyar-ho al fill i fer-li veure que sempre hi ha sacrificis per obtenir els objectius.

  • Montseblanc | 20-01-2022

    Un petit relat que, tot i el conte que té a dins, a mi m'ha semblat molt trist. Moltes vegades no venen les cuques de llum a desfer la foscor.

  • Montseblanc | 20-01-2022

    Els capellans se les han d'empescar com podem per aconseguir que els fidels vagin a missa. Al final, bona collita d'ànimes i de calers, què més es pot demanar?

  • Montseblanc | 17-01-2022

    Estimes aquest lloc que descrius, amb tots els sentits, i això, posat en paraules, té aquesta sensualitat tan marcada. I si ho sumes al crepuscle, les sensacions són molt més intenses, per qui ho viu i per qui ho llegeix.

  • Montseblanc | 17-01-2022

    Una història personal dins de la història de tot un país. Amb les seves diferències, és clar, que la majoria no menjava pollastre a l'ast tots els diumenges ni es podia permetre anar al cinema cada cap de setmana. Però de mica en mica, tots hi vam arribar, a la televisió, al cotxe... I dins d'aquest marc que tan bé descrius, la ment del noi, la seva imaginació, la manera d'evadir-se...
    Jo també tenia uns homes i unes dones diminuts. En el meu cas els tenia dins una capsa de sabates, no arribaven a fer un pam, eren com els actors i les actrius de les pel·lícules dels anys cinquanta de Hollywood. De vegades discutien, de vegades es besaven... Ni menjaven, ni tenien mobles, ni volien sortir de la caixa... Eren allà dins i jo els observava...

    (per cert, m'encanten aquests esquitxos d'ironia i humor que escampes com qui no vol la cosa pel text principal)

  • Montseblanc | 24-12-2021

    Hahaha no m'estranya, hi ha sons que repetits una vegada i una altra poden tornar boig al més tranquil, inclús als morts. Fins i tot els noms dels protagonistes són les mateixes paraules en diferent ordre, massa omnotonia hahaha. Divertit!

  • Montseblanc | 22-12-2021

    El balcó és una finestra a la vida, sobretot quan no es pot baixar al carrer pels motius que sigui. El balcó és el sol i la lluna, la pluja i l'escalfor, el goig dels sentis, la vida dels altres i també la nostra.
    Molt maco el poema.
    Bones festes!

  • Montseblanc | 22-12-2021

    Ostres, quina por. Molt ben escrit, la tensió va en augment, ja es veu a venir que alguna cosa estranya passa. Tant de bo els ciclistes que han mort injustament a la carretera poguessin tornar per venjar-se (ep, només dels que els han fet mal, no pas dels altres, que no em vull trobar amb aquest parell enlloc hahaha).

  • Montseblanc | 21-12-2021

    La infància és el període de la nostra vida on s'hi acumulen més records, per molt que d'adults haguem viscut grans experiències i emocions, res com el viscut quan érem nens, que es queda gravat a foc. Observat des de la perspectiva d'ara ens pot semblar que no n'hi havia per tant, que tot eren anècdotes senzilles, banals... Però ja ho portem al disc dur.
    Gràcies per compartir.
    Bones festes!

    (al primer paràgraf hi posa "simpàtica" en comptes de "simpatia")

  • Montseblanc | 21-12-2021

    Quan arriben els temps difícils i s'ha de mantenir la família com sigui, tota feina és bona. I et dic una cosa, en un cas hipotètic, semblant al de la protagonista, jo també escolliria fer de marcolfa i guanyar diners, que no pas ser criada d'uns desgraciats que em matarien a feina i em donarien quatre calers. L'important és que l'Hortènsia va mantenir la família fins que les vinyes van ser productives. Conec uns quants casos en que la dona feia de prostituta i el marit no ho sabia o feia veure que no ho sabia.

    Moltes gràcies SrGarcia per tots aquests relats. Molt bones festes!

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: