L'infinit i la llet condensada

Un relat de: Ginebreda
18-5-2024-9-5-39-1

L’INFINIT I LA LLET CONDENSADA

Els pots de llet condensada “El niño”
tenien una etiqueta amb un dibuix fascinant:


Un nen grassonet que a les mans portava
un pot de llet amb etiqueta enganxada
on hi havia:


Un nen grassonet que a les mans portava
un pot de llet amb etiqueta enganxada
on hi havia:


Un nen grassonet que a les mans portava
un pot de llet amb etiqueta enganxada
on hi havia;


Un nen grassonet que a les mans portava
un pot de llet amb etiqueta enganxada
on hi havia:


Com us ho explicaria?

Es que jo era tan escanyolida,
llepafils, seca i desnerida,
que la padrina cada dia em preparava
l’enyorat ritual del berenar.
Més esperat per a rebre moixaines
que pel avorrit fet de menjar.
Unes cullerades de melmelada
sobre una llesca de pa torrat
i un batut especial per engreixar-me
cafè, rovell d’ou, llet condensada,
aigua calenta i tot ben remenat,
i els dies que li semblava hi afegia
branca de canyella i gotes de conyac.
Amb festes i cançons m’ho feia beure
i jo, curiosa, anava examinant
l’etiqueta del pot de la llet “El niño”
on hi havia el que ja us he explicat.
El mirava amb una lupa grossa
i el nen més petit només era un punt blau.
i encara que no es podien veure
tants n’hi havia que no acabaven mai.
Això es diu infinit, deia la mestra,
com infinita és l’eternitat.

Aquell hivern va morir la padrina
i ja ningú no em feia el berenar
i la mare pels racons plorava,
però jo sabia que no calia plorar.
Encara que no la veiéssim
com els nens de l’etiqueta estava allà,
i encara hi és, i sempre torna
amb l’olor de cafè i de pa torrat,
amb la dolçor de la llet condensada
i amb la tendresa que sento al recordar.



Comentaris

  • Camins[Ofensiu]
    Montseblanc | 13-06-2024

    Res ens queda tan profundament gravat com les experiències de la infància. Les imatges, les olors... Seran sempre un camí per tornar a la infantessa i a les persones que hi eren.

  • El pot de llet. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-05-2024 | Valoració: 10


    Em meravella com has fet un poema del nen i de la llet condensada. El qual ja s'ha quedat en la història. Un poema preciós i que sona molt bé.
    Com la descrius m'ha fet gana de tastar la llet condensada, com quan era xicotet.
    Gràcies per compartir-lo.
    Que tingues una bona nit i una abraçada.

    Cordialment.
    Perla de vellut.

  • Creatiu...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 19-05-2024 | Valoració: 10

    a més no poder. Records que evoquen afecte i malgrat el temps que passi, sempre perduraran. Amb un simple pot de llet condensada, has creat un bonic poema, dins un entorn, bell, i molt original.

    Una abraçada Ginebreda.

    Rosa.

  • Record etern[Ofensiu]
    SrGarcia | 19-05-2024

    Em sorprèn com pots treure una poesia tan bonica d'un tema tan banal col el d'un pot de llet condensada.
    La imatge recursiva de l'anunci és molt curiosa i porta a una regressió a l'infinit, tal com dius. Aquesta imatge porta incorporada la idea d'eternitat, com serà etern el record de la padrina. Una evocació preciosa, sorprenent i original.

  • La memòria dels sentits[Ofensiu]
    llpages | 19-05-2024 | Valoració: 10

    M'ha agradat com enfoca el tema de la memòria a través dels sentits, més concretament del gust a través dels berenars amb llet condensada i de la visió del pot que la contenia. Enhorabona, Ginebreda!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Ginebreda

Ginebreda

37 Relats

175 Comentaris

9217 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
La Ginebreda és un ésser de l'imaginari català amb forma de dona d’aspecte arbori amb el cos de fusta, molsa i escorça. Té un temperament sanguinari i violent.

Però també va ser una dona real:

Eulalia Ginebreda (1584-1619) es va casar amb Pere Joan Totxo i en va prendre el cognom (es passà a dir Eulalia Totxa) .La seva mare, La Ginebreda (difunta abans de
1615) diuen que va ser qui va ensenyar a l'Eulàlia en quin bosc podia anar a trobar a Satanàs.
És acusada de bruixa, d'anar al bosc de Can Figueres de la Quadra a venerar al dimoni i de fer cas de les seves ordres. Se l’acusa d’intentar assassinar a diverses persones i de liderar un grup de sis o set dones.

El 1619 és empresonada, portada a Barcelona, sotmesa a turment i finalment penjada el 26 d’octubre a Terrassa.

Font: Lo negoci de las bruxas
ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA
ARXIU COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL