ESBORRANY

»La noia atura la moto i sense baixar-ne mira quants diners té. Pocs. Ha de triar: buscar un lloc per dormir o posar benzina. No té alternativa. Aparca la moto i s’adona que a la plaça hi ha una biblioteca. Amb el casc a la mà i la motxilla a l’esquena s’hi acosta a mirar l’horari. Es mira el rellotge, somriu i hi entra. Hi ha molt poca gent. Es passeja mirant el llom dels llibres sense trobar el que busca. Finalment es dirigeix a la bibliotecària i li demana Contes de W. Faulkner, que va començar en una altra biblioteca. Els contes van bé, no demanen temps, n’acabes un i en pots començar un altre. S’asseu en una taula i deixa el casc i la motxilla a la cadira del costat. De tant en tant mira el rellotge. Quan falta poc per tancar ja no queda ningú. Torna el llibre i s’acomiada de la bibliotecària amb un fins demà. En passar per davant del lavabo s’hi esmuny a les fosques i s’asseu a la tassa tot deixant la porta oberta per fer creure que no hi ha ningú. Veu com desapareix la poca claror que li arribava, sent la porta que es tanca i al cap d’una estona un cotxe que se’n va. El llibre encara es sobre la taula de la bibliotecària i el torna a agafar. Com que els budells li rondinen treu de la motxilla uns ganyips, formatge, la cantimplora i els fa callar. Llegeix una estona, després passeja, s’asseu, torna a llegir, torna a passejar, a seure... fins que la son la venç i s’adorm amb el cap repenjat damunt els braços plegats sobre la taula. La desperta el soroll d’un cotxe que arriba. Mira l’hora i corrents agafa les coses i entra al lavabo. Quan les pass ».

En Joan ha estat bona part de la nit fent esborranys de la novel•la que vol escriure, fins que la son l’ha vençut. Es creia que ben d’hora estaria despert, però ha estat el soroll d’un cotxe aparcant qui l’ha desvetllat. Li ha anat just. Posa els papers dins de la motxilla, agafa el casc i corre a tancar-se al lavabo, sense adonar-se del full que ha caigut a terra.