La Brigada Gris

Un relat de: Montseblanc
Eren anys difícils, la sequera avançava voraçment des del sud cap el nord, desapareixien espècies, s'arruïnaven agricultors i el govern prenia noves mesures a un ritme gairebé setmanal. Una de les més discutides va ser l'aprovació d'un decret segons el qual ja no es podien construir més piscines i les existents s'havien de deixar d'utilitzar, ni omplir parcialment ni res, fora totes.
Però, és clar, la gent no en feia cas, mantenien l'aigua amb productes químics i anaven reposant la que s'evaporava, es banyaven de nit, a les fosques, o de dia rere tanques ben altes i sense fer soroll. Però els veïns, que volien seguir la llei (i es morien d'enveja) ho van denunciar. Llavors la llei es va endurir, s'omplirien totes les piscines de ciment. I aquesta vegada no ho van deixar en mans dels ciutadans. Es va crear un grup especial, conegut com la Brigada Gris, que amb camions formigonera anaven pels carrers, allà on hi havia registrada una piscina. Era igual l'oposició dels propietaris. Els operaris acostaven la formigonera plena de ciment a les tanques dels jardins on hi havia la piscina i mitjançant una mànega l'omplien fins dalt.
El Miquel Vilamitjana va dir que no, que a ell no li omplirien la piscina que amb tant d'esforç s'havia construït feia deu anys. Quan va sentir que el camió baixava pel carrer i s'aturava davant de casa seva, va córrer al pati del darrera i es va tirar a l'aigua, es va capbussar, va fer uns quants llargs i s'esperà...
El soroll de les rodes del camió destrossant el jardí i arribant arran de piscina li va gelar el cor. La seva dona i la sogra cridaven com boges des del porxo, que sortís de l'aigua, per l'amor de Déu!
Els dos operaris ni se'l van mirar, ja n'havien vist de tots colors, van començar a abocar ciment que anava ràpidament cap el fons mentre que l'aigua anava sortint i escampant-se per la gespa. El Miquel va nedar cap a l'altra punta de la piscina, espantat perquè va comprendre que la seva presència no aturaria als de la brigada. Quan el ciment li va arribar als peus va decidir sortir, però ja era massa tard, va relliscar, va caure de cul i el ciment el va cobrir davant els ulls esglaiats de les dues dones.
—Ves preparant el formulari de defunció per efectes col•laterals. Haurem de demanar més impresos, aquest desgraciat és el quart d'aquest mes que s’estalvia les despeses d’enterrament—va dir l'operari més alt—.
L'altre va fer que sí amb el cap mentre amb una ma apartava la viuda que el volia esgarrapar.

Comentaris

  • Pis & Cine[Ofensiu]
    kefas | 22-06-2023

    Una mirada sorneguera sobre l'estupidesa humana. D'impecable fractura.

  • FUTUR O PRESENT?[Ofensiu]
    Ravegal | 26-05-2023

    Malgrat la cruesa del relat, des del segon paràgraf, l'he llegit amb un somriure als llavis.
    Enhorabona.

  • L'esgarrapada[Ofensiu]
    SrGarcia | 23-05-2023

    Un relat molt bo. Molt adient a la situació que estem vivint. Impressiona la cruesa de la situació, l'aire de funcionaris indiferents dels treballadors i la desesperació de la vídua que els vol esgarrapar (molt ben trobat aquest detall).

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 23-05-2023

    Hola, bon dia Montseblanc: Gràcies per la teua visita i la teua opinió sobre el meu poema Sentir-te vessants. M'alegre que t'haja agradat.
    Cordialment.

  • Agraïment[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 23-05-2023

    Moltes gràcies Monte per la teva opinió al meu relat el noi de la brossa. Des de l'inici tot va ser una excusa per no molestar-se en buscar aparcament.

    Una abraçada.

    Rosa.

  • Impressionant![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-05-2023 | Valoració: 10

    Un relat bestial, impressionant! Una barreja de realitat i ciència ficció, que obre la porta a la reflexió de la situació actual. Molts pensem que sobren piscines en aquest país, però el radicalisme de la brigada manada pel govern, intolerable. Crec que en aquest país hauríem de primar el sector primari i no tant el terciari; és a dir, més pagesos, ramaders i pescadors, menys turisme i hotels i piscines. Una forta abraçada, Montse i felicitats pel to del relat.
    Aleix

  • Fossilitzat [Ofensiu]

    Mai m'han agradat les piscines! ,serà que quan era petit i vaig anar a aprendre a nadar em prenien, els monitors, de la cintura i m'enfonsaven sense avisar-me? Trobo que en les zones que hi ha mar i que es permeti construir-ne és un atemptat... Quina necessitat tenint
    la platja per nadar? Un relat de summa actualitat, amb un rerefons humorístic d'una originalitat magnífica...Morir fossilitzat!, davant la muller i la sogra. És Pot demanar més talent literari?, Crec que amb aquest final inesperat i trasbalsador has aconseguit fer passar una bona estona als teus llegidors. Nil

  • Terrible. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-05-2023 | Valoració: 10

    Aquest relat m'ha fet pensar molt. Hi ha polítics de tota classe, doncs sí, és així, cadascú fa el que vol. Ah, sí! Hi ha qui no paga ni les despeses d'enterrament! A quin extrem aplegarem!
    Molt bon relat, Montseblanc.
    Cordialment.

  • Portat al límit[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 19-05-2023

    Quin relat més cru, espero que no arribem mai a aquesta situació, però mai se sap com poden reaccionar els "polítics" quan se'ls hi fica una cosa al cap, tiren pel dret.

    Un relat angoixant, però molt ben redactat Montse.

    Cordialment.

    Rosa.

  • Ho veurem?[Ofensiu]
    llpages | 18-05-2023 | Valoració: 10

    Potser no arribarem a aquests extrems, però no donem idees que els polítics n'estan molt mancats i s'agafen a un ferro roent si així poden esgarrapar uns vots.
    M'ha fet pensar en els gàngsters que eliminaven rivals sucant-los els peus en ciment ràpid, per llençar-los seguidament al llac o al mar. Un text que recorda la novel·la negra de la bona. Enhorabona, Montseblanc!!

Valoració mitja: 10