La "querida" d'en Pau Tinya

Ostres Pedrín, si no arriba a ser per la teva inesperada intervenció com a concursant al RepteClàssic DCCLXIX (LA VIDA), amb el relat "Lo riu de la nostra vida", amarg i desesperançat com no acostumaves a escriure'ls, no m'hauria assabentat de la gloriosa reaparició a la teva pàgina d'autor, després d'any i mig d'absència. I ja fa dos mesos...

Em tranquilitzo en adonar-me que has recuperat l'habitual registre de cinisme educat. Després d'haver deixat clar que "la querida" era el terme cortès per referir-se a l'amistançada, d´ús corrent entre la burgesia decimonònica, em queda el dubte d'on queda "la fulana", òbviament més vulgar. És posterior en el temps o era l'equivalent a "la querida" entre les classes populars, treballadora i petita burgesia?

Per acabar el quadre, encara que potser ja ho has captat:
Els pares: Mnemosine, Memòria i Zeus catalanitzat, Xènius
Bon dia!

M'ha alegrat llegir una interpretació exacte del que volia explicar. Gràcies
Amb total cordialitat

Això que ara en diuen sororitat s'hi reflecteix de manera brillant. M'ha encantat per la temàtica, tan actual malgrat tot, i per la fina ironia. Enhorabona Sr. Garcia. I gràcies pel vostre comentari. Bon any! Cordialment, Magda

trist, cert i ben relatat!!!

Primer de tot perdo per no haver vist el teu comentari . Bon any nou i que per molts i molts relats ens poguem llegir . Bo tambe aquest

Moltíssimes gràcies pel teu comentari al relat 'La fàbrica dels somriures'. Que bé que hagis viatjat a la infància cap a la fira dels Masos de Móra la Nova, les festes majors sempre són innoblidables oi? Gràcies per les teves paraules i endavant també amb els teus escrits SrGarcia!!! Bon any ple de nous relats i més lectures!

Bona vesprada, Sr. Garcia:

Gràcies per la teua bona opinió sobre el meu relat "La butxaca del sastre", on m'expliques molt bé tot el contingut en tres línies. Sí: Confits i comiat.
Cordialment.
Perla de vellut

Bona nit i fins a l'altra. Anirem llegir-nos.

Ho encertes. Se m’ha enganxat quelcom de Perla de Vellut, jo també ho vaig pensar.
Sense arribar al “desbordament” de formulacions, conceptes i imatges, - aquest amor per les paraules- que el caracteritza, per això.

Segur que en deien una "querida", perquè aquelles dones eren forasteres, meloses i obeients....Com ara ho són les Sudamèrica amb el seu "amorcito" a la punta de la llengua. La muller catalana d'aquella burgesia hi posava el seny, la condició de mestresa de casa, la querida l'escltxa de tots els cels... Un relat escrit amb elegàcia malgrat tractar un tema en certa manera punible i morbós. Un retrat de l'emprenedora burgesia catalana de començaments del segle XX. En un breu escrit has aconseguit fer-nos visible un film sencer amb imatges nítides i sensorials que ens ha transportat al lloc de l'acció i això ja és tot un mèrit O proesa literària. Bon Nadal, Nil.

i la seva complicitat. Un fet tan habitual i ben acceptat per la burgesia del segle XIX

Has confegit un relat que ens ha conduït a una època no tan llunyana, on es donaven per bones moltes actituds, que actualment serien criticades i gens acceptades per la societat.

Bon relat Sr. Garcia, i moltíssimes gràcies pels teus comentaris als meus relats.

Bones festes.

Rosa.

Tens un sentit de l’humor i una creativitat fantàstica! Aquest relat és un retrat del que era aquella burgesia. Jo encara recordo l’àvia que em deia, “Aleix, recorda que ets de rancio abolengo”. I jo vivia amb ella perquè no tenia diners per llogar un pis. Pobreta. Una forta abraçada i que passis un bon Nadal.
Aleix

M'ha agradat molt com retrates la societat d'aquell temps. Excel·lent la descripció de la relació entre les dues dones i l'ambientació. Molt cordialment.

Sobreposar-se a la rivalitat i admetre amb humilitat que “els papers” no fan la cosa - tot i ser importants - no és pas fàcil.
Per wltra banda, la dona pot encarar-se a l’home d’igual a igual, però sempre té un flanc menys protegit, em sembla, perquè sovint se’n cuida d’altres. És, pel seu mal, “productiva”.

I tant! Com s'ho haurien fet les dones d'aquell temps : oficials i extraoficials, mestresses de sa casa i "querides", si no fos per la complicitat entre elles. Complicitat explícita O no, però complicitat de totes totes!
Un bon relat en tots els aspectes
Amb total cordialitat

Un bon relat, molt real...
L'època de la Burgesia del segle XIX no queda tan lluny de l'actualitat. Encara queden dones que pel prestigi familiar, i pel que diran, fan el que creguin convenient fins i tot fer-se amiga de la "querida" del marit, pel bé del cognom de la família.
Trist, però cert.
PD: gràcies per comentar-me el meu relat "la Perfecció de la mètrica"
Fins aviat,
Neus

Un relat de ficció? En cap cas, tot i que els llibres d'història oficials no recullen aquests episodis "faldillers". M'ha recordat un acudit de l'home que, des del palco del Liceu, assenyala una dona a platea tot dient: "és l'amant del conseller", afirmació a la qual la seva muller li respon: "Fernando, la nostra amant és molt millor!" Enhorabona, SrGarcia!

Un relat de ficció? En cap cas, tot i que els llibres d'història oficials no recullen aquests episodis "faldillers". M'ha recordat un acudit de l'home que, des del palco del Liceu, assenyala una dona a platea tot dient: "és l'amant del conseller", afirmació a la qual la seva muller li respon: "Fernando, la nostra amant és molt millor!" Enhorabona, SrGarcia!

En trac el barret amb aquest relat que té una bona trama, pel seu contingut i per l'acció de "les querides", en les cases d'aquella època.
És així, ara les dones ja fan de tot en la societat.
Molt ben plantejat, Sr. Garcia.
Gràcies per la teua amabilitat de llegir-me el meu poema "Pètals de rosella". M'ho has descrit molt bé.
Cordialment.
Perla de vellut

Feia temps que no et llegia i m'ha agradat trobar-me amb el teu relat. Ben ambientada la història del moment, on "les querides" eren acaptades com una més de la família. Sembla ser que les dones d'un harem també son amigues...

Va ser una bona època aquella, molt bona pels rics i no tant pels pobres. I ho va ser per endreçada, com el desert de Llorenç d’Aràbia, cada cap portava la mena de barret que li pertocava i pel barret en podies deduir el contingut del cap que encabia. Encara no havien inventat els eufemismes necessaris per embolicar la troca i crear una boira baixa que permetés el camuflatge d’eixerits, aprofitats, oportunistes i pocavergonyes. El món es dividia entre rics i pobres, com ara, amb la diferència que ara als rics i als pobres se’ls anomena de vint maneres diferents i s’ha suprimit la denominació original, la qual cosa crea la il·lusió que som tots iguals. El fenomen té l’avantatge que, per gestionar l’allau d’eufemismes, es necessita molt personal i s’han creat una gran quantitat de llocs de treball.

El relat és un clàssic de la literatura realista que descobreix el que sabíem, l’existència del poder d’un matriarcat ocult que decideix el destí del patriarcat oficial. El fet d’anomenar Pau Tinya al representant dels mascles indica clarament les preferències de l’autor que també són les meves, perquè no hi ha postura més tinyosa que la d’oposar-se als designis de la sàvia natura.