Tafaner

Un relat de: Montseblanc
Davant l'altar, el Joan espera nerviós que arribi la seva futura esposa. L'olor de l’encens es barreja amb les de la cera de les espelmes i les flors que adornen els cantons del passadís principal. Fa mitja hora que la Sara hauria d'haver arribat. La gent comença a murmurar. La canalla corre pels laterals de la nau. La mare del nuvi se'l mira com si ell fos responsable del retard.
El Joan es treu el mòbil de la butxaca, el capellà mou el cap a un cantó i a l'altre amb desaprovació, truca a la Sara, però no contesta.
Quaranta minuts esperant. Se senten uns crits, plors, sospirs... I la núvia apareix a la porta del braç del seu pare. Van tots dos bruts, la roba esquinçada, fan pudor. Somiquen i caminen amb dificultats cap a l'altar en mig d'un silenci expectant.
—Però, què ha passat, Sara? —diu el nuvi esparverat—.
—El xofer ha perdut el control del cotxe, que ha traspassat la tanca de la gossera municipal i s’ha aturat. Hem baixat i els gossos i gats, emprenyats, espantats pel que han considerat una agressió, ens han atacat. Hem hagut de córrer carrer avall. Jo, amb el vestit llarg, he caigut dos cops, fet que els gossos han aprofitat per llepar-me la cara.
El Joan se l'escolta amb la boca oberta. Pensa en el dia abans, a casa de la Sara, quan, d’amagat, va anar a la cambra d'ella a tafanejar el vestit. Recorda les sàvies paraules de la seva iaia: "porta mala sort veure el vestit de la núvia abans del casament". Però a ell no li ha passat res, pensa egoistament.
La Sara continua amb el seu relat.
—Quan ja érem a pocs metres de l'església, ens ha sortit al pas la noia que té cura de la teva àvia i m'ha ensenyat al mòbil uns quants vídeos de vosaltres dos despullats.
La Sara fa mitja volta i se'n va cap a la sortida, acompanyada dels seus pares i demés família.
Els ulls esbatanats de la mare del Joan parlen de vergonya i ridícul.
I sí, hi ha hagut malastrugança per a tots. I espera't, que els animals, atrets per la barreja d'olors, estan entrant a l’església amb ganes de gresca.

Comentaris

  • Enhorabona[Ofensiu]

    Benvolgut/Benvolguda participant:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del XIII Concurs ARC de Microrelats «La sort» i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    En el teu cas, com ja has estat finalista en alguna altra convocatòria, no cal que ens enviïs cap altra autorització.

    Cordialment,

    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

  • Genial[Ofensiu]
    Naiade | 25-04-2023 | Valoració: 10

    Un relat molt adient a la temàtica i alhora ben divertit a pesar de la malastrugança. Sort

  • Mala sort o bona sort?[Ofensiu]
    Solsona Bot | 24-04-2023

    Podríem pensar que la Sara ha tingut bona sort d'assabentar-se de com és el protagonista abans de casar-se amb ell. Bon relat amb un molt bon ritme fins al final. Felicitacions i sort!

  • Tafaneria[Ofensiu]
    Prou bé | 17-04-2023

    No es poden oblidar les paraules del antics!
    Finalment la malastrugança arriba a tothom!
    Bon relat.
    Bona sort
    Amb total cordialitat

  • A la gossera[Ofensiu]
    Cesca | 13-04-2023 | Valoració: 9

    Mira que anar a espetegar a la gossera! Quin espectacle!
    Molt bon relat. Amb ritme, divertit i amb un final que obre les portes a l’apoteosi!
    Enhorabona! Sort!

  • Invulnerable[Ofensiu]
    SrGarcia | 13-04-2023

    Quin pinta el Joan. Un home que se sent segur d'ell mateix, que pensa que és invulnerable.
    La malastruguesa pot venir de qualsevol lloc, molt probablement d'una dona ressentida; si tens alguna cosa a ocultar la teva invulnerabilitat és fictícia. En Joan no ho va pensar això i ara pateix el ressentiment de dues dones en lloc del d'una sola.
    Magnífic final, ja podem pensar que farà tota la gossada a l'interior de l'església. Un panorama ben galdós.

  • Sorpresa inesperada. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 10-04-2023 | Valoració: 10

    Un relat molt bo i amb molta imaginació.
    Una fatalitat que no s'ho esperava ningú. M'ha fet traure un bon somriure. Realment molt enginyós. Enhorabona, Montseblanc i que tingues sort.
    Bona nit.
    Cordialment.

  • m'he petat de riure[Ofensiu]
    Atlantis | 09-04-2023

    ha ha ha...
    Molt ben escrit.

  • Vestida de blanc.[Ofensiu]

    Encara sort que ha passat el que ha passat... I a damunt el nuvi encara resta bocabadat! Infidelitat amb la noia que té cura de són àvia. Me imagino la novia pel terra amb el seu vestit tupit de vels i el gos llepant-li... , has dit la cara, oi? Tens una imaginació previligiada per a contar històries que fan sortir un somriure a la persona més sema que puguis trobar i això és un do literari. Enhorabona! Pol

  • Una bona aventura[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 09-04-2023

    Quin caos més entretingut i divertit. Ja no els hi podia passar res més en aquesta parella. Tothom expectant, començant per a mi que ja m'he vist in situ. hahaha

    Molt bo Montse

    Salutacions i sort.

    Rosa.

  • No sé si fa més por...[Ofensiu]
    llpages | 09-04-2023 | Valoració: 10

    la Sara, la seva mare o les feres buscant gresca. Un cas com un cabàs però tremendament distret. Bona Pasqua, Montseblanc!

  • Aventures sicilianes[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 09-04-2023 | Valoració: 10

    Ostres quin escàndol! M’has fet pensar en les aventures del comissari Montalbano i la realitat siciliana tan bestial. M’has fet riure i reflexionar a la vegada. Una forta abraçada, Montse.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament i les dades també, moltes gràcies.
    El relat entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 9.8