Tancada

No sé com t'ho fas. D'una cosa senzilla, de cada dia, que passa o pot passar a tothom, tu hi saps trobar el punt d'imaginació, fantasia o metàfora, que sorprèn.
A aquests escrit breus els dones l'estructura d'un acudit: explicació d'un fet normal i, al final, sorpresa! Però el cas és que els teus "acudits" —diguem-ho així— sempre fan "gràcia" —diguem-ho així, també.

Prosistes de tot Relats, uniu-vos!
Contra l'injust tracte de favor que l'editora de Relats en Català dispensa a la poesia, llegiu el meu poema antipoètic "La prosa prosaica no es prodiga".

No ens posèssim pas nerviosos,…però, em penso que baixaré a peu, no fos cas que…
Aquest llocs tancats quan es fan eco de les nostres pulsions més inconscients i arrelades, i animals, també, poden ser sinistres.

Surten ple d'anuncis d'instal·lacions d'ascensors tubolars per a facilitar la mobilitat de la gent gran dins els seus habitatges, alguns d'aquests models són tan estrets que et freguen les costures. Més d'un cop he pensat que li passaria a un que patís de claustrofòbia, en el cas que se n'anés la llum o s'espatllés el mecanisme?....El teu relat, breu però intens, escenifica de manera enginyosa aquest risc que acabo d'exposar. I ho fas valent-se d'uns terrorífica màscara africana...

Un relat molt interessant que té una bona conseqüència, amb la màscara que el va regalar el teu germà.
Molt ben plantejat, Montseblanc.
Enhorabona.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

Si ha estat un malson l'has recordat de dalt a baix. Això seria d'estudi o no. Si ha esta una inspiració, és simplement genial. Malson o inspiració la màscara a la brossa.

després de llegir el relat em queda la sensació que sempre tinc, quan vaig en ascensor, del buit que et dona el baixar i baixar sense aturador. .M'agrada que estigui escrit en present perquè et fa viure més vivament aquesta sensació.

Mitja hora i segueix baixant! Cap a l'infern s'ha dit,. Segur que l'esperit de la mascara hi té molt a veure. Si ja fa prou angúnia pensar que et pots quedar tancada a l'ascensor, després de llegir el teu micro-relat, no serà angúnia, serà pànic! ha, ha, ha

Molt, molt bo!!

(m'ha fet pensar en un exercici d'un diàleg que vaig escriure fa temps, ara el penjaré)

plegar al traster un regal vingut de l'Extrem Orient. És un buda gras com un teixó que té un somriure entre cruel i lasciu. Només que se m'aturés l'ascensor abans d'arribar al soterrani, la cara de l'escultura se'm reviuria i jo patiria un atac de cor fulminant. Quin en tindria la culpa, el Buda o l'inquietant relat de na Montseblanc?

El que semblava un problema de mecànica casolana, acaba convertint-se en un autèntic viatge a l'infern. La màscara africana revela tot el seu poder malèfic i es vol venjar.
Un magnífic relat que passa d'un accident trivial a tota una història de màgia i bruixeria.

Molt ben trobat l'argument i molt ben desenvolupat, en tan poc espai, cosa que li dona més mèrit.

L'ascensor de l'edifici on visc li passa sovint que s'atura entre pis i pis. A mi,per sort no m'ha passat mai, però els que no han tingut tanta sort, els he vist sortir ben suats, i amb cara de patiment. Una mala experiència, sobretot si triguen a solucionar el problema.

Salutacions. Montse.

Rosa.