Cita a cegues

Un relat de: Canela fina
Tenia una cita a cegues, uns amics en comú els havien reservat taula per dinar, només en sabia el nom. No estava nerviosa però sí amb certa inquietud per no generar expectatives que després no es poguessin complir. Tendia a la imaginació sempre, a voler fer de la seva vida una pel·lícula romàntica, s’imaginava tenint una parella que li feia tremolar les cames amb una mirada. Després de tantes decepcions viscudes es resistia al pensament positiu que aquest cop seria un sí. Es barallava entre la idea de l’enamorament a primera vista i el fracàs estrepitós, contemplar l’escala de colors d’entremig se li feia difícil.
Va obrir l’armari, no li venia de gust arreglar-se molt així que va optar per la naturalitat, uns texans ajustats i una camisa lleugerament escotada per si volgués estirar el fil de la sensualitat en cas d’aparèixer el desig. Un toc de maquillatge i les arracades llargues. Va buscar les claus del cotxe i va respirar fons, potser serà avui, potser serà ell.
Quan va entrar al restaurant va preguntar per la taula reservada al seu nom i ell ja estava assegut esperant-la. Va caminar sense pressa seguint la cambrera, concentrada en els detalls que anaven apareixent a mesura que s’hi apropava. Com la mirava, l’esbós de somriure en adonar-se que ella era la cita, com es va aixecar de la cadira, la roba que duia i la veu en dir-li:
_Hola, sóc el Joan, encantat.
Feia olor de pluja, petons suaus a la galta, mirada neta, pau.
El dinar va ser un partit de seducció, la pilota rebotava d’un costat a l’altre de la taula, sumant puntuació a l’anhel de desig, el cor a mil, la pell ardent. Les postres de xocolata, maduixes i cava. No podria dir si van ser més efectives les paraules o les hormones. Però ella, ja estava dins la pel·lícula ballant amb ell, il·luminació amb filtres blaus, carrers molls de pluja, música de fons i petó sota la llum del fanal.
La seva veu va ressonar de cop fent-la sortir del guió improvisat.
_Jo ja sabia qui eres, per a mi no ha estat una cita a cegues.
Li va explicar que ja feia temps que la volia conèixer i no trobava la manera, va coincidir que tenien un amic en comú, ho va aprofitar. I va afegir:
_Sento una atracció sexual molt forta cap a tu, sé que potser tu estàs buscant una relació estable i vull ser-te sincer, només m’interessa gaudir del plaer.
La pantalla on estava visualitzant la pel·lícula es va trencar en milions de cristalls diminuts; silenci, foscor, fred, apnea, mirada de vidre, somriure congelat.
Un altre cop, només sexe.
Ara li tocava a ella decidir, gaudir del moment i apagar el foc que ja havien encès o explicar-li que volia el sexe proposat, molt, però dins d’una relació on poguessin compartir més que uns llençols esporàdicament.
En el fons sabia que no seria capaç de dir que no a una rebolcada, quan el desig li cremava per dins no es podia controlar, perdia el nord. Però si hi accedia perdia la seguretat en l’objectiu que s’havia proposat de no tenir sexe i prou amb els homes.
Als 10 minuts ell l’estava penetrant al bany del restaurant.
De cara a la paret, aferrada als penjadors, pantalons als genolls, envestides de brau, gemec ofegat.
Se’n va anar. Ella va quedar immòbil, agafant-se fort a aquells penjadors com si deixant-los anar caigués al precipici. Va lliscar-li una llàgrima per la galta.
Seca, buida, ofegada, grisa, apagada, eixuta.
Un altre cop.

Comentaris

  • Interesant [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 26-05-2024 | Valoració: 10

    Molt bona història. Ben detallada les reaccions. Enhorabona..
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
    Salutacions molt cordials.

  • Real com la vida [Ofensiu]
    Ginebreda | 07-05-2024 | Valoració: 10

    Canela fina, m'he sentit tan identificada amb el relat que se m'ha posat la pell de gallina.
    Això vol dir que has fet una descripció perfecta de la protagonista (podia haver estat jo) i de la situació. Em trec el barret i poso una espelma a Sant Tinder (fa temps em vaig esborrar) per veure si millora les prestacions i el rati de qualitat :-D. Vaig escoltar l'altre dia una monologuista que en feia broma d'això. Però el teu relat acaba d'una forma tèrbola i trista, massa habitual, per cert.
    Et felicito i t'agraeixo el comentari al meu relat de la carta.

  • La història...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 06-05-2024 | Valoració: 10

    es repeteix. Un fet comú en molts casos, i aquest relat, malgrat la seva part crua i negativa, ha estat una lectura amena, ben redactada i amb molta sensibilitat.
    M'ha agradat molt Canela fina.

    Rosa.

  • Un festival d'adjectius [Ofensiu]
    llpages | 05-05-2024 | Valoració: 10

    Un relat on els adjectius són els que manen. I com manen! Excel·lent de principi a fi, un text que et captiva i et genera fàstic alhora, el que dóna compte de la bona manera de fer de l'autora. Enhorabona!

  • Amic en comú. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 05-05-2024 | Valoració: 10

    Un relat que m'ha tingut en suspens de principi a la fi. Plantejat frase per frase i amb un toc especial, que dibuixa l'erotisme molt fi, en totes les seues accions.
    El final és una eròtica, sensible, que va ressaltant amb la seua acció.
    Gràcies per compartir les teues experiències.
    Que tingues bon diumenge, Canela fina.
    Una abraçada i ens continuem llegint.

    Cordialment.
    Perla de vellut.



  • recerca[Ofensiu]
    Atlantis | 03-05-2024

    Potser hi ha moments per a tot. Moments que una nit de plaer et compensa i moments en que busques alguna cosa mes. .Expresses molt bé l'esperança en la cita i la decepció. M'agrada molt com ho has escrit i m'has fet reviure situacions que alguna vegada he sentit.

    És un plaer poder-te llegir.

  • Cita a les palpentes...[Ofensiu]

    Gràcies per comentar-me! Si! De vegades cal fer absència literària i desconectar de R.C un temps bo i aprofitant altres prioritats com en el meu cas estar d'obres....Un relat que m'ha fet molt pensar, Cita a Cegues. A mi personalment sóc més de creure en la divina providència i el que ha d'ésser serà. Les cites a cegues són com els nuviatges acordats d'antany però sense els papàs al darrere. Això sí sense veure's obligat a encetar una relació. Les dones en aquestes situacions sempre són les desencisades.....Perquè no existeix un cruising femení? Que jo anomenaria Cita a les palpentes ..

  • Esperança i decepció[Ofensiu]
    SrGarcia | 02-05-2024

    Pobra noia, segurament no mereix tantes decepcions, aquestes la persegueixen com un destí inexorable. Ara bé, el noi li ha estat sincer, li ha dit precisament el que volia; ella també sembla una mica una "Increïble Hulk" del sexe, sempre amb poca capacitat de controlar els impulsos.
    El trobo molt ben escrit: "silenci, foscor, fred, apnea, mirada de vidre, somriure congelat", una frase que expressa amb precisió els seus sentiments. Un final realment trist, molt ben expressat: "Seca, buida, ofegada, grisa, apagada, eixuta. Un altre cop". Poderosa aquesta imatge de la noia plorant amb tot el dolor que sent. No podem deixar de pensar que el noi hauria pogut ser una mica més mirat i acompanyar-la almenys una estona.
    Un relat molt emotiu, una descripció molt precisa de tots els sentiments, esperances, decepcions, tristors.

  • Conte de fades o conte real[Ofensiu]
    aleshores | 02-05-2024

    En realitat la protagonista del relat necessita una relació sentimental estable de manera principal, d’aquí sorgeix la frustració posterior. Sabut això, una alliberament de tensions immediata no hauria d’haver estat un problema en si. Probablement, aleshores, és el rebuig a prosseguir la relació, no aconseguir ser valorada l acceptada, com a companya sentimental permanent, allò que deprimeix a la progagonista.
    En l’estat de coses actuals, una afirmació en la relació sentimental és alhora una negació de la llibertat i aquí hi ha un problema difícil de resoldre. Però, jo també crec que a la protagonista li cal, potser, insistir, de bones maneres i no llençar la toballola a la primera. Potser els contes de fades, de l’enamorament boig, etc, en el seu extremisme sentimental poden fer mal.
    Per arribar a la tendresa potser cal encara més temps, arribar ser avi.

  • quan et canvien la pel·licula[Ofensiu]
    Amalasunta | 02-05-2024 | Valoració: 10

    Que dur quan tot anava bé i t'has de decidir entre el plaer momentani i el que vols de veritat. Relat que no et deixa indiferent, mentre llegía pensaba en que no era tan greu deixar-se portar pel desig, mentre m'enfadaba amb el noi per no haber mantingut el somni fins al final. El buït de la noia despres em deixa una angoixa i una tristesa que m'esperona a dir Prou al conformisme. M'ha agradat molt :)
    PD. Moltes gracies per les teves paraules al comentari que em vas fer.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Canela fina

Canela fina

49 Relats

301 Comentaris

59384 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Sempre he tingut la necessitat d'escriure, m'allibera.
Generar emocions en l'altre em fa sentir bé, per egocentrisme possiblement o potser per altruisme, m'agrada que la gent del meu voltant se senti a gust. Ves a saber...
Per cert, penso continuar utilitzant accents diacrítics, em declaro insubmisa a la nova normativa