Una dona, un home, un llibre

És ben cert que els llibres poden ajudar a sortir-nos-en en moments difícils.
Tant una bona novel·la que per uns moments pot trencar el bucle de la nostra desventura, com un llibre que ens faci reflexionar o un de l’admirat Josep M. Espinàs que ens acompanyarà per camins meravellosos i en farà recuperar la il·lusió de viure.
Bon relat. Un plaer. Sort.

Quan se'n sap, se'n sap. Sempre un plantejament intrigant i un final -que de molt llegir-te ja sabem que ens sorprendràs- la sorpresa sempre és mes gran .

és un viatge en grup, aleshores l'home enigmàtic hauria d'haver tornar a l'autobús com va fer ella. On és l'home? Seguiran la ruta sense ell? Preguntes menors, perquè ell no n'és pas el protagonista. El protagonista és el llibre, la lectura que salva del destí sense retorn. Tot el relat és una barreja de misteri, desesperança i final feliç per un llibre, una barreja original que cal saber trenar molt bé. Enhorabona i benvinguda de nou, Montseblanc, ja veus que tots t'enyoràvem.

Un relat que m'ha commogut pel seu realisme, per la desesperança i per la salvació de les "mans" d'un llibre.
Sort
Amb total cordialitat

una vida. M'ha commogut la història que has explicat. Ple de sensibilitat i admiració per la lectura, de valors i complicitat humana... Magnífic.! Me n'alegro molt de tornar-te a llegir Montse. Trobava a faltar els teus relats.
Una forta abraçada i sort.
Rosa.

Un relat sorprenent, on la qüestió del llibre que salta la vida del protagonista. M'ha impressionat que en Quim vol suïcidar-se. És millor que llegisca el seu llibre i així fa un canvi radical. En dos minuts, tota una història.
Impressionat i molt ben plantejat. Feia temps que no t'havia llegit.
Enhorabona.
Cordialment.
Perla de vellut.

Benvinguda entre nosaltres altre cop, t'he trobat a faltar perquè en tornar de bell nou jo també..., me n'he adonat que hi ha una nova formada de relataires que no conec pas i amb els quals em costa connectar perquè encara no n'estic familiaritzats amb llurs maneres d'escriure i veure la vida. El teu relat m'ha fet recordar a un que jo vaig escriure temps ha, en què l'acció s'esdevenia dins l'autocar. Tot i que en el teu hi ha un impàs fora de l'autocar on es viu un moment crucial del relat... Els llibres fan companyia encara que no es llegeixin de cap a cap, alguns enlluernen amb el seu diseny, altres salven vides com el del teu protagonista. El que em fa ballar el cap és si l'home que desa el llibre damunt la butaca on havia estat assegut s'ha suïcidat o no?. Perquè pel que sembla no ha pujat a l'autocar... Un relat escrit amb el segell que et caracteritza, tostemps mostrant la sensibilitat a flor de pell amb aquella dosi de cruesa que denota una maduresa en el sentit i entomar la vida. Enhorabona!

Bon dia, Montseblanc:

La casualitat fa que dos desconeguts intercanvien unes poques frases sobre llibres.

Quan perdem en la vida, en els llibres podem trobar un motiu per viure, i tant que sí.

Ens poden salvar més d'un cop. Un relat que fa pensar, escrit en poques paraules, però de les que toquen a dintre.

M'ha agradat sobretot la part del final en la qual comença una nova lectura i la que possiblement li canvi la percepció del seu destí.

Una abraçada i fins la propera,

Helena

Una alegria tornar a llegir-te, Montseblanc. Ja trobava faltar els teus relats emotius, breus, intensos i sense concessions.

Jo li hauria deixat "El roig i el negre" de Stendhal o "Eugènia grandet" de Balzac, però em sembla que fins i tot amb un relat d'en Arturo Pérez-Reverte se n'hauria sortit.

Com se'n pot dir d'això: literaturoteràpia? És ben cert que un bon llibre ens pot treure d'un mal pas.

Ho he dit i ho torno a dir: un relat breu, emotiu, intens i sense concessions. Un relat rodó.

Relat rebut correctament. Entra a concurs.

Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com

Gràcies per participar.


Comissió XIV Concurs ARC de microrelats